La jornada, que es va celebrar el 17 de maig, s’emmarca en les activitats que es desenvolupen en l’àmbit de l’Escola Internacional de Doctorat del campus d’excel·lència Barcelona Knowledge Campus (BKC). El seu objectiu era promoure el debat sobre les possibilitats que ofereix el subsòl profund més enllà de la obtenció de recursos naturals: com a lloc d’emmagatzematge, bé sigui de fonts d’energia, com ara el gas, o bé de residus, en aquest cas nuclears.
La complexitat de l’aprofitament del subsòl, però, comporta la necessitat d’una gestió multidisciplinària, des de la geologia fins el dret, la física, la química o les ciències ambientals. Les jornades d’avui han abordat des de diverses facetes alguns exemples de projectes reals d’emmagatzematge geològic, que han exposat els representants de les empreses que els impulsen.
Emmatgatzematge de gas per atendre pics de consum
Així per exemple, dues de les ponències han explorat diverses possibilitats d’emmagatzematge de gas al subsòl. Aquesta opció permet disposar d’energia en reserva per atendre pics de consum motivats per variacions estacionals o per interrupcions del subministrament. Actualment, existeixen a tot el món més de 680 magatzems subterranis de gas operatius.
L’empresa Gas Natural Fenosa té en desenvolupament un projecte d’emmagatzematge de gas en cavitats salines a gran profunditat al voltant del municipi de Balsareny, al Bages. Amb aquesta opció, la cavitat salina on s’introduiria el gas es formaria a una profunditat de 900 metres mitjançant la injecció controlada d’aigua. El líquid dissol el volum necessari de sal per tal de formar una sèrie de cavitats on posteriorment es diposita el gas. Es tracta d’una tècnica d’emmagatzematge utilitzada des de fa uns cinquanta anys i actualment existeixen uns 90 dipòsits similars a tot el món. Dels 200 projectes de nous magatzems geològics en estudi a nivell internacional, la meitat corresponen a cavitats salines.
Una altra de les possibilitats per emmagatzemar gas és l’aprofitament per a aquest fi d’un jaciment d’hidrocarburs ja esgotat, exposada per l’empresa Escal UGS. El Projecte Castor que desenvolupa es basa en aprofitar l’estructura geològica d’un antic jaciment marí d’hidrocarburs, a més de 1.700 metres de profunditat i situat front el municipi valencià de Vinaròs, tot construint les instal·lacions marines i terrestres adients al nou ús.
A l’estat espanyol existeixen dos magatzems subterranis de gas natural fruit de la reconversió d’antics jaciments esgotats, en aquests casos també de gas. Es tracta dels situats entre els municipis de Sabiñánigo i Jaca (Aragó) i al mar Cantàbric, a prop de Bermeo (País Basc).
El subsòl profund, magatzem segur per a residus nuclears?
Finalment, durant la Jornada s’han explorat les possibilitats del subsòl com a indret d’emmagatzematge geològic profund de residus nuclears d’alta activitat. Es tracta d’una opció per desar aquest tipus de residus radiactius de manera permanent, a diferència dels magatzems temporals, que acostumen a tenir una vida útil de 50 anys. En el cas de l’emmagatzematge geològic, els residus queden aïllats mitjançant la interposició de múltiples barreres, tant naturals com artificials.
En aquests moments, només funciona un d’aquests dipòsits en el món, concretament a Nou Mèxic (EE.UU.), tot i que molts països tenen en estudi diverses ubicacions per implantar magatzems geològics similars. Una de les ponències de la jornada, a càrrec de la consultora Amphos XXI, ha analitzat els projectes que impulsen en aquest sentit Suècia, Finlàndia i França, els magatzems dels quals podrien estar en funcionament l’any 2025. Finalment, ENRESA, l’empresa pública de l’estat espanyol encarregada de la gestió dels residus nuclears, ha repassat els projectes que existeixen actualment a Espanya d’emmagatzematge d’aquest tipus de deixalles.
L’IGC i la UB, juntament amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació Ciutat de l’Energia (CIUDEN) ja van organitzat, l’any 2011, unes primeres jornades sobre les possibilitats de l’emmagatzematge geològic. En aquella ocasió, els debats es van centrar en la captura i desament del CO2 en el subsòl, per tal de complir amb les diverses normatives d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic.
