Nascut a Barcelona el 1939, Martínez Alier és catedràtic emèrit i investigador titular des del 2010 de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), del qual va ser un dels seus impulsors. La seva línia de recerca gira al voltant de la relació entre ecologia i economia. Va des de la història agrària o ambiental a la política ambiental o l’ecologia política. Actualment dirigeix ??la revista Ecologia Política i algunes de les seves publicacions destacades són “L’ecologisme i l’economia” (1984), l'”Economia ecològica i política ambiental” (amb Jordi Roca, 2001) o “L’ecologisme dels pobres” (2005). 

La fundació Internacional Balzan atorga aquest premi des del 1961 a científics i artistes per la seva contribució als seus respectius camps, que són elegits (tant els guardonats com els camps en qüestió) per un comitè internacional format per 19 figures destacades de les ciències i les lletres. 

Durant el discurs, Martínez Alier ha repassat 40 anys de trajectòria investigadora en economia ecològica, ecologia política i justícia ambiental. Ha assegurat sentir-se especialment honrat de compartir el premi amb historiadors econòmics i socials guardonats en anteriors edicions com Ernest Labrousse, Carlo Ginzburg, Carlo Cipolla, Bina Agarwa o Manuel Castells. 

L’economista ecològic ha afirmat que “l’economia no és circular, és entròpica”. Mentre que en els darrers 120 anys la població mundial s’ha quintuplicat, els insums anuals processats a l’economia global, com ara la biomassa, els combustibles fòssils, els materials per a la construcció o els metalls, han crescut de 7,5 a 100 Gt. “Els combustibles fòssils es cremen i es dissipen”, ha recordat, i ha afegit que un altre motiu de la manca de circularitat és l’augment de les reserves. “Un cop arriben al seu destí, es requereix de gran quantitat de materials i energia per al seu manteniment i funcionament. Fins i tot sense un creixement econòmic més gran, l’economia industrial necessitaria nous subministraments d’energia i materials extrets de les “fronteres de les mercaderies”, produint més residus (incloses quantitats excessives de gasos d’efecte hivernacle). Aquí rau l’origen de l’aparició constant de nous conflictes de distribució ecològica”. És precisament l’estudi d’aquests conflictes de distribució ecològica a què Martínez Alier dedicarà el premi Balzan, consolidant així l’Atles de la Justícia Ambiental (EJAtlas), en què fa 10 anys que treballa. Es tracta de mapa virtual que recull més de 3.500 casos de conflictes socioambientals a tot el món. 

L’EJAtlas permet investigar i fer més visibles els conflictes de distribució ecològica passats i actuals, les reivindicacions, les manifestacions i la repressió, i contribueix a situar l’ecologia política al centre de la política. La riquesa d’aquesta investigació permet respondre afirmativament a la pregunta sobre si hi ha un moviment global de justícia ambiental, que posa de manifest valors ecològics, de formes de vida i subsistència, valoracions econòmiques, sacralitat o drets indígenes.