L’ecòleg Jordi Bascompte, Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2021

El jurat de la disetena edició del premi Ramon Margalef d'Ecologia ha destacat "el seu treball innovador sobre les interaccions mutualistes entre plantes i animals i l'ecologia de comunitats". El seu interès se centra en la investigació de l'estructura i la dinàmica de les xarxes ecològiques, identificant lleis generals que determinen com les interaccions de les espècies donen forma a la diversitat, el que ell anomena "arquitectura de la biodiversitat".

El doctor olotí Jordi Bascompte ha estat escollit enguany guanyador del Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2021 d’entre 33 candidatures. El jurat ha valorat la tasca d’aquest doctor, actualment catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Zuric i director del seu Màster en Ciències Ambientals Quantitatives. El seu principal interès investigador se centra en l’estructura i la dinàmica de les xarxes ecològiques. Va introduir les interaccions de benefici mutu entre plantes i animals en la teoria de l’ecologia de comunitats, fins llavors dominada per les perspectives de la depredació i la competència. La seva aplicació de la teoria de xarxes a l’estudi del mutualisme ha identificat lleis generals que determinen com les interaccions de les espècies donen forma a la biodiversitat, el que ell anomena l’’arquitectura de la biodiversitat’.”

El jurat ha destacat “el seu extraordinari talent per seleccionar qüestions que poden abordar-se amb dades existents de qualitat suficient per arribar a conclusions teòriques sòlides”, i que “tot i la diversitat de les seves múltiples contribucions, la seva trajectòria científica constitueix una unitat per a la coherència conceptual i l’estil metodològic”. A més, ha afegit que “el treball de Jordi Bascompte és brillant i té un punt d’estètic tant en la concepció com en la comunicació, que ha facilitat arribar a un públic ampli”. La seva recerca combina models matemàtics, simulacions i anàlisis de dades per abordar qüestions fonamentals i aplicades en ecologia. Alguns dels seus llibres s’han convertit en valuoses referències que estableixen ponts entre la història natural i la teoria de l’ecologia de comunitats.

El Premi Ramon Margalef d’Ecologia és el més important que atorga la Generalitat, juntament amb el Premi Internacional Catalunya. L’acte de lliurament tindrà lloc el dimarts, 9 de novembre de 2021, en una cerimònia al Palau de la Generalitat presidida pel president Pere Aragonès, i en el curs de la qual recolliran el guardó la Dra. Sandra Lavorel, que va rebre el premi de l’any 2020 i no va poder recollir-lo, i el Dr. Jordi Bascompte, guanyador de l’edició d’aquest 2021.

Reconeixement a líders de l’ecologia

Des del 2004, la Generalitat distingeix amb el Premi Ramon Margalef d’Ecologia persones d’arreu del món que treballen per avançar en la descoberta de la ciència ecològica. El guardó va ser creat en honor a la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), un dels màxims exponents mundials, reconegut per la seva contribució en la tasca científica i intel·lectual en el camp de l’ecologia moderna.

El premi, que compta amb una dotació de 80.000 euros i una obra d’art en memòria de Ramon Margalef, s’atorga després d’analitzar el seguit de candidatures presentades cada any per institucions universitàries, escoles superiors, centres de recerca, acadèmies científiques o amb branques científiques, i altres institucions de finalitat anàloga. Fins avui han estat premiats Paul Dayton, John Lawton, Harold Mooney, Daniel Pauly, Paul Ehrlich, Simon Levin, Juan Carlos Castilla, Daniel Simberloff, Sallie Chisholm, David Tilman, Robert Ricklefs, Josep Peñuelas, Sandra Díaz, Steve Carpenter, Carlos M. Duarte, Sandra Lavorel i Jordi Bascompte.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...