[foto]

El projecte Environmental Justice Organizations, Liabilities and trade (EJOLT) presenta avui una nova fase de l’Atles Global de Justícia Ambiental, un mapa interactiu que cataloga milers de casos de resistència contra projectes perjudicials per al medi ambient i la població. La presentació té lloc avui a Brussel•les en la conferència internacional de Justícia Ambiental, que clausura el projecte, organitzada pel soci de la xarxa European Environmental Bureau.

L’Atles és una iniciativa del projecte col•laboratiu de recerca EJOLT, coordinat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dedicat a donar suport a organitzacions defensores de la justícia ambiental. Finançat pel 7º Programa Marco de la Comissió Europea i dirigit per Joan Martínez Alier, catedràtic de la Universitat.

Des de la presentació preliminar el passat 19 de març del 2014, l’Atles ha rebut la visita de més de mig milió d’usuaris, que van visualitzar al voltant d’un milió de pàgines. Segons la Dra. Leah Temper, coordinadora i editora del EJatlas en la UAB, “la nova web connectarà les activitats econòmiques, les corporacions i els impactes ambientals d’una manera encara més clara: això permetrà un major ús de l’eina per part de les organitzacions en defensa de la justícia ambiental i les comunitats locals directament afectades.”

Paul Mohai, professor de la Universitat de Michigan i col•laborador de EJOLT, comenta “Aquells que han observat, analitzat i escrit sobre injustícia ambiental, assenyalen constantment la importància de l’accés als recursos i a la informació per part de les comunitats que sofreixen aquestes situacions d’injustícia. El EJatlas aporta ja una representació visual molt poderosa sobre l’abast dels conflictes ambientals a nivell mundial i emfatitza sobre la urgència i importància de tractar aquests conflictes”.

El nou portal web inclou les següents modificacions i millores:
• Cobertura de més d’1.400 casos de conflictes ambientals en tots els continents, provinents de més de 130 col•laboradors.
• Millora de la informació en països de difícil cobertura, com Xina, Kazakhastan i la regió del Sàhara Occidental. Les ressenyes en aquestes zones donen informació de fons essencial i cobreixen situacions d’assetjament d’activistes.
• Nova interfície dinàmica amb mecanismes de caracterització nous, actualització de casos i nous comentaris. El nou disseny millora les interaccions, facilita compartir la informació amb les xarxes socials i subratllar els casos de més actualitat.
• Millora de les opcions de cerca i filtre. Aquestes funcionalitats s’han redissenyat completament. Filtres entre més de 50 activitats i pel nivell d’èxit dels esforços de resistència. Una nova casella lògica permet cerques també per companyia, país d’origen de la corporació i per institució internacional.
• Els mapes caracteritzats que combinen noves capes geo-espacials en temes com l’escassetat d’aigua, extensió de les zones boscoses, concessions mineres i petrolieres, permeten un millor coneixement del context i posen de manifest les causes socials i ambientals dels conflictes. Els 6 mapes caracteritzats inclouen els tres següents:
– El frenesí del fracking: Amb el declivi del gas i petroli convencional, la indústria dels combustibles fòssils està augmentat l’ús de fonts no convencionals com els jaciments de petroli i gas metà de carbó. Aquest mapa fet a partir de l’informe “Fracking Frenezy”, publicat per Amics de la Terra, presenta dades sobre el risc d’impacte en les reserves d’aigua i les mobilitzacions que s’estan produint contra el fracking al Sud d’Europa i en altres llocs del món.

– La mineria a Amèrica Llatina: La regió ha experimentat una explosió de la mineria en les últimes quatre dècades. Aquest mapa exposa com l’expansió de les fronteres de la mineria de metalls se superposa en àrees d’especial protecció ambiental (punts de conflicte de biodiversitat, boscos), zones sensibles (els recursos aquàtics, terres de camperols i població indígena) i altres conflictes relacionats, dels quals un 40% han registrat repressions violentes o la criminalització d’activistes. El mapa integra dades de l’Informe “Deadly Environment” de Global Witness, ressaltant com els defensors del medi ambient són assetjats per la seva lluita.

– Deute Climàtic: a causa de l’excés del consum en la capacitat disponible de l’atmosfera terrestre i el sistema climàtic per absorbir els gasos hivernacles, els països desenvolupats han incorregut en un deute climàtic cap als països en desenvolupament i cap al planeta. Aquest mapa posa de manifest aquesta mala distribució espacial sobre les fonts del canvi climàtic i els seus impactes, mostra les emissions de CO2 per càpita i un índex de vulnerabilitat sobre el canvi climàtic. També incorpora la reclamació/deute total del carboni de 154 països l’any 2011, en milions de tones de CO2, calculat per Rikard Warlenius, investigador del grup d’Ecologia Humana de la Universitat de Lund.

Els atles per països: des de Madagascar fins a Colòmbia
Mentre la cobertura de l’Atles contínua ampliant-se, moltes regions com Àsia Central, Orient Mitjà i Xina encara no estan degudament representades. Els editors de l’EJatlas han convidat organitzacions i acadèmics experts en temes específics a contribuir al seu desenvolupament. També han llançat una invitació de col•laboració en la creació dels mapes caracteritzats segons temàtiques.

Segons Temper, “aquesta nova fase de l’Atles de Justícia Ambiental pretén aprofundir en el debat sobre conflictes socials relacionats amb els impactes ambientals i aportar un fòrum perquè s’escoltin les veus i reclamacions de justícia i alternatives de les comunitats més impactades i marginalitzades.”
En relació a la presentació d’avui a Brussel•les, el professor Martínez-Alier apunta: “el projecte demana als polítics i parlamentaris de la Unió Europea integrar les preocupacions de justícia mediambiental en l’agenda política d’Europa i anar cap a la fi de la impunitat en casos de crims contra el medi ambient.”