Aquest augment de l’agricultura regenerativa no ha anat acompanyat d’una certificació oficial, fet que ha provocat que empreses i altres actors s’apropiïn d’aquest terme com a eina de greenwashing, que no avala la comunitat científica ni la majoria dels productors regeneratius. Per donar resposta a aquest buit, el CREAF i l’Asocaición de Agricultura Regenerativa Ibèrica van publicar el dia 11 de febrer un document de referència que estableix els deu criteris bàsics que determinen què és l’agricultura regenerativa real.  El document es va crear durant el projecte REGEN i compta amb el consens de persones productores, entitats i representants del sector, a més de personal científic d’universitats i centres de recerca de tot Espanya.

Alhora,el CREAF llança resultats científics inèdits que defensen amb més força aquest model davant del convencional. Després de dos anys d’anàlisi i comparatives, la ciència determina que l’agricultura regenerativa produeix aliments més saludables, i que pot fer-ho en la mateixa quantitat i amb un cost similar o fins i tot inferior que el sistema convencional. En aquest cas, el projecte Regenera.cat ha comptat amb la participació de quatre finques de Catalunya que fa diversos anys que apliquen tècniques regeneratives en diverses de les seves parcel·les d’horta (Verdcamp Fruits), vinyes (Familia Torres), fruiters (Pomona Fruits) —tres finques que compten amb el certificat ecològic i han decidit anar un pas més enllà amb l’agricultura regenerativa— i vaques de pastura (Planeses).

Deu eixos adaptats a cada cultiu

Un dels eixos vertebradors del document és la cura del sòl, amb criteris com evitar llaurar per preservar una estructura que triga anys a formar-se; mantenir-lo cobert tot el possible, amb restes de poda o altres cobertes vegetals, per reduir l’erosió i mantenir la humitat; o integrar el pasturatge dirigit de manera que el ramat es mogui diàriament, per ajudar amb els seus excrements i el trepig a fertilitzar la terra. Alguns objectius fonamentals són gestionar la finca agroecològicament, reduir l’ús d’aigua i minimitzar els residus. A més, s’estableix un pilar social que posa en valor l’estret vincle de l’agricultura amb la salut del territori i de les persones, perquè perquè el canvi de model sigui factible també són necessàries activitats d’intercanvi de coneixement, circuits curts de comercialització o mobilitzar els consumidors.

“Els criteris parteixen d’un treball previ de Definició i Criteris Generals de l’Agricultura Regenerativa a Ibèria elaborat per 50 representants del col·lectiu practicant, i facilitat per l’Associació el 2022. Ara, a través del projecte REGEN, hem impulsat un nou procés participatiu, on moltes persones del sector regeneratiu han col·laborat per completar i concretar aquests criteris, incorporant el suport científic del CREAF”, destaca Ana Digón, presidenta de l’Asociación. Per fer-ho, al llarg d’un any s’han organitzat sis debats regionals en finques d’Andalusia, la Comunitat Valenciana, Galícia, Castella i Lleó i Catalunya, i una trobada final a Manresa, al festival REVIVE, entre representants de tota Ibèria

A més, aquests criteris s’han desenvolupat de manera específica per a sis tipus de producció, ja que cadascun té realitats i necessitats diferents. Els tipus de producció que s’hi han inclòs són oliveres, cítrics i fruiters, viticultura, horta, conreus herbacis i ramaderia bovina, i en el futur es preveu ampliar-ho amb més cultius.

“Per estendre el model regeneratiu en un món que cada vegada afronta més reptes ambientals i socials, és imprescindible que la ciència s’impliqui i dialogui amb el sector agrícola. El futur de la nostra alimentació en depèn”, declara Javier Retana, investigador del CREAF, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de la part científica de REGEN.

Nous resultats científics avalen els beneficis

Respecte els resultats de RegeneraCat, l’equip científic destaca que els productes obtinguts amb tècniques regeneratives incrementen la concentració d’alguns nutrients i són, per tant, més saludables. “Existeixen pocs treballs que hagin avaluat la densitat nutricional dels aliments obtinguts amb tècniques regeneratives”, indica Dolores Raigón, investigadora de la Universitat Politècnica de València i experta en anàlisi nutricional.

Per exemple, en el cas de Verdcamp Fruits s’ha detectat un major contingut mineral i de substàncies antioxidants en les carbasses regeneratives, “a més, també hi ha més concentració de les substàncies responsables del sabor dolç”, afegeix la investigadora. En la mateixa línia, les peres de Pomona Fruits destaquen pel seu equilibri en la concentració d’àcids i sucres totals, “per la qual cosa són fruites més compensades en el sabor, és a dir, ni molt dolces ni molt àcides”, explica Dolores Raigón. Igual que en les carbasses, les peres regeneratives també tenen un contingut superior en polifenols i el doble de capacitat antioxidant, “tot això ajuda a reduir l’estrès oxidatiu cel·lular i afavoreix una major protecció davant de malalties”.

Per la seva banda, la llet procedent de les vaques de les finques regeneratives de Planeses presenta un índex aterogènic clarament més baix, “això vol dir que hi ha menys àcids grassos associats a la formació de plaques a les artèries”, afegeix l’experta. En el cas del iogurt regeneratiu, els resultats són encara més positius, ja que presenta índexs aterogènics i trombogènics —que mesuren la tendència dels greixos a afavorir la formació de coàguls a la sang— més baixos, “en general, això s’associa a un perfil lipídic més saludable, amb menor risc cardiovascular i de formació de trombes”.

Més aigua i carboni al sòl

Més enllà dels aliments, les dades revelen que la gestió regenerativa té efectes positius sobre el sòl. A les parcel·les de Verdcamp Fruits i Pomona Fruits és on s’han observat les diferències en el sòl més grans. En concret, la concentració de carboni al sòl regeneratiu és d’almenys un 35% superior a les parcel·les regeneratives en comparació amb les convencionals. “Per fer-nos una idea de la importància d’aquesta dada, s’ha estimat que augmentant cada any un 0,4 % la retenció de carboni de tots els sòls agrícoles i forestals es podria compensar la totalitat de les emissions actuals de gasos amb efecte d’hivernacle”, destaca Sara Marañón, investigadora del CREAF i part del projecte. També han detectat que la capacitat de retenció d’aigua és d’almenys un 9% més alta a les parcel·les regeneratives, “això suposa que poden absorbir més aigua en cas d’inundació i tenir més reserves en cas de sequera”, puntualitza l’experta.

L’estudi també mostra que el model regeneratiu manté millor el microclima del sòl, “això és molt positiu perquè, per exemple, s’esmorteeix  la temperatura quan fa calor i es manté millor la humitat. De fet, hem vist que es poden amortir fins a 3,6 graus les temperatures màximes del sòl a l’estiu”, afegeix Marañón.

I encara n’hi ha més. S’ha observat que hi ha més biodiversitat de bacteris, fongs i microartròpodes al sòl i diverses de les espècies detectades són bioindicadors d’una millor qualitat de l’ecosistema. “També apareixen espècies reconegudes com a biopesticides comercials, com ara Metarhizium sp., és a dir, que poden actuar com a control natural de plagues”, explica Xavi Domene, investigador del CREAF.

“Un altre punt molt rellevant és que els resultats finals de RegeneraCat constaten que, al contrari del que se sol pensar, després d’uns anys de transició i un cop es recupera la salut del sòl, aquest model pot produir la mateixa quantitat d’aliments que el sistema convencional i fer-ho amb un cost similar o fins i tot inferior”, relata Javi Retana, investigador del CREAF i també coordinador de RegeneraCat. Segons l’investigador, encara calen dades a una escala més gran i el pas següent és ampliar la recerca amb més finques i encara més cultius diferents, però “en conjunt, els resultats són molt esperançadors i avalen els beneficis de l’agricultura regenerativa”, conclou Retana.

El projecte d’agricultura regenerativa Regenera.cat el finança l’AGAUR a través del programa clima que finança el Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el qual es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.