En una conferència amb preludi i tancament nacionalista en el que el conseller ha reconegut que el govern català no disposa dels intruments necessaris per aplicar plenament l’Agenda Verda i que “la millor política ambiental la podrem disposar quan siguem independents”, Calvet ha recordat que el govern de la Generalitat va ser dels primers en crear l’any 1991, un any abans de la Cimera de Rio, una conselleria de Medi Ambient, 

En aquest marc, el conseller ha recordat que “el planeta viu una greu emergència climàtica provocada per una acció humana no sostenible, sostinguda en el temps, i accelerada en les darreres dècades, sobre el medi natural”. “Tenim la responsabilitat”, ha assegurat, “d’actuar localment i participar globalment en la lluita contra el canvi climàtic amb polítiques actives de mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, d’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic, de preservació del medi natural i de preservació de la biodiversitat”. “Necessitem una societat i una economia més sostenible i resilient”, ha recordat

. La transició cap aquest model econòmic ha d’abordar diverses vessants, com “una planificació i gestió del sòl i de les infraestructures de mobilitat, logístiques i digitals que prioritzi la cohesió territorial amb criteris de rendibilitat social i econòmica”, així com “reduir la dependència energètica, lluitar contra el canvi climàtic i guanyar competitivitat”. “Això, en el seu conjunt, configura l’Agenda Verda catalana”, una agenda que s’alinea amb el Green Deal, el Pacte Verd Europeu que impulsa la Unió Europea sobretot des d’aquesta darrera presidència, i que, tot i la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària, orienta les inversions europees en aquest sentit.

Tornant a Catalunya, Calvet ha recordat que “el Pla de reactivació econòmica i protecció social” aprovat pel Govern català per combatre la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 “impulsa l’Agenda Verda catalana”, amb tres eixos: la mobilitat sostenible, la transició energètica i l’economia circular.

Mobilitat sostenible

Pel que fa a l’impuls d’una mobilitat més sostenible, el conseller ha afirmat que “l’ingredient principal és més i millor transport públic”, acompanyat de “limitacions al vehicle privat, especialment en sectors urbans”.

Igualment, el Govern aposta per “l’ambientalització de flotes de vehicles existents, tant de persones com de mercaderies”, i la “mobilitat activa”, ha enumerat el conseller. La mobilitat activa s’entén “com a servei d’origen a destí i cal solucionar-la en base a diverses connexions intermodals”, ha explicitat.

Calvet ha volgut enumerar algun dels “reptes ferroviaris” pendents per millorar el transport públic, com són finalitzar l’L9 del metro; la nova L8 per connectar el metro del Vallès i la línia Baix Llobregat-Anoia d’FGC; la unió dels tramvies del Llobregat i del Besòs per l’avinguda Diagonal de Barcelona; el tren-tram del Camp de Tarragona, i la millora general del sistema de Rodalies, “amb greus mancances que l’actual distribució de competències, amb un traspàs incomplet i incomplert, no ha resolt”.

Entre els “instruments per impulsar la mobilitat sostenible” ha citat la vinyeta, com a model per a la xarxa viària d’alta capacitat, la T-Mobilitat com a mecanisme de gestió tarifària del transport públic, o l’impost de CO2 dels vehicles, “que començarem a cobrar el 2021”.

Transició energètica: Més distribució dels parcs eòlics i fotovoltaics

Pel que fa a la transició energètica, ha recordat que “l’objectiu és que el 2030, el 50% de l’energia que consumim provingui de fonts renovables i arribar al 100% el 2050”. En aquest sentit Calvet ha reconegut que “anem endarrerits” i que en aquests moments hi ha dificultats per a la implantació de parcs fotovoltaics i eòlics a Catalunya i que el govern vol treballar per a aconseguir una millor distribució d’aquestes instal·lacions en el territori. Per aconseguir-ho, el Govern va aprovar un Decret per regular la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics.

Calvet ha explicat que “estem treballant intensament amb el territori per aconseguir una implantació més distribuïda” d’aquestes infraestructures “i no sobrecarregar territoris”. “També hem d’afavorir més quota d’autoconsum d’energia fotovoltaica, tant en el món residencial com industrial”, ha emfasitzat.

Economia circular

Finalment, pel que fa a l’economia circular, ha afirmat que “hem de passar del rebuig a la reutilització”. “L’economia circular no és nomes separar per reciclar, sinó un cercle que es tanca, des del disseny fins al final vida útil del producte”, ha explicat el conseller de TES. Per això, “el Govern no s’està plantejant una nova Llei de residus sinó una Llei de recursos, per passar a aquesta forma d’entendre l’economia de forma circular”.