[foto]
El patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és favorable a la creació de la nova Agència de Natura de Catalunya
El twitter recull aquests dies missatges tant a favor com en contra de la creació de l’Agència de Natura de Catalunya, un ens impulsat per primera vegada el setembre del 2017, tot i que amb un nom una mica diferent: Agència de PAtrimoni Natural i la Biodiversitat, que es plantejava com una eina per a la preservació del territori i la biodiversitat des de la dinamització econòmica.
En aquest sentit, el projecte de llei inicial, debatut i aprovat el desembre del 2017 i rescatat el 2019 parlava d’un ens que” que s’encarregaria de liderar la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l’estudi del medi natural de Catalunya, tant en l’àmbit continental com marí. L’objectiu és potenciar la conservació del patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, amb criteris d’integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència”
D’aquesta manera, el nou ens volia donar “compliment a les directrius de Nacions Unides i d’Europa envers la pèrdua progressiva de biodiversitat. Concretament, l’Estratègia europea sobre Biodiversitat, aprovada el 2011, insta els membres a prendre mesures fins al 2020 per aturar-la, mentre que a escala mundial, Nacions Unides va promoure el Conveni sobre la Diversitat Biològica durant la Cimera de la Terra el 1992. L’Agenda Global de Desenvolupament Sostenible 2030 també inclou objectius en aquest àmbit, vinculant per primera vegada el desenvolupament sostenible amb la conservació del patrimoni natural. A més, el Pla estratègic de la diversitat biològica 2011-2020, i el Pla d’acció dels governs subnacionals, ciutats i altres autoritats locals 2011-2020, insta els governs a coordinar-se, a totes les escales per ser efectius en la conservació i ús sostenible de la diversitat biològica. Des d’una perspectiva econòmica, el cost per incomplir l’objectiu de la Unió Europea d’aturar la pèrdua de la biodiversitat per al 2020 es calcula en 50.000 milions d’euros anuals”
Aquest 2020, la proposta de llei ha rebut un nou impuls amb l’estratègia catalana que porta el nom de la proposta que va impulsar la llei, Estratègia de Patrimoni Natural i la Biodiversidad 2030, i que te en la creació de l’Agència de la Natura una de les seves línies d’acció prioritàries, i probablement la votació parlamentària ja s’hauria fet si no s’hagués produït l’esclat de la crisi sanitària.
Un instrument per a la protecció i la conservació del medi natural i la biodiversidad de Catalunya
Segons el departament de Territori i Sostenibiblitat, l’Agència de l’Natura de Catalunya serà l’instrument que, a partir de la seva aprovació al Parlament, dotarà el govern català de més capacitat per fer front a als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per les Nacions Unides, i amb aquesta iniciativa, Catalunya seguirà els passos iniciats per altres democràcies amb una gran tradició en la protecció de el patrimoni natural.
Una polèmica Agència de la Natura
La Xarxa per a la Conservació de la Natura, amb 190 organitzacions al darrera i el suport de 1400 persones, ha fet públic un manifest de suport a la creació de l’Agència de la Natura i reclamem la seva aprovació urgent, demanem als responsables polítics que es porti a votació al proper Ple del Parlament i hi donin suport i lamenten que s’hagi tornat a postposar el debat sobre la proposició de llei. D’altra banda, organitzacions del territori i propietaris forestals es mostren satisfets de l’ajornament del debat ja que -diuen- no s’ha demanat opinió als municipis ni a la gent que es guanya la vida al medi natural. En aquest sentit, s’expresen des de Can Terrades de Sant Celoni , al Baix Montseny, quan diu que “no s’ha de lamentar l’ajornament si volem que realment l’Agència sigui una eina útil. Dificilment es podrà imposar sense un consens amb els que hi vivim i ens hi guanyem la vida al medi natural”. En aquest mateix sentit s’expresen propietaris forestals i de finques rurals, així com alcaldes del Pirineu i el mateix Consell Comarcal del Pallars Sobirà que diu que no s’ha demanat l’opinió als municipis ni als propietaris dels terrenys forestals de la comarca.
