L’acumulació de plàstics als oceans s’accelera

La contaminació plàstica oceànica a l'illa de plàstics del Pacífic GPGP, la Great Pacific Garbage Patch, augmenta de manera exponencial i a un ritme més ràpid que a les aigües circumdants. Segons un estudi fet per investigadors de diverses organitzacions i universitats del món, unes 80000 tones de plàstic oceànic estarien surant en una àrea d'1,6 milions de km2 a la zona de Pacífic nord, entre Hawaiï i Califòrnia.

[foto] 
Les noves dades aportades per aquesta nova investigació indiquen que la dimensió de l’ illa de plàstic seria entre quatre i setze vegades superior a la que es creia fins ara.

A partir d’aquest nou estudi, que inclou dades preses en dues fases (una entre juliol i setembre del 2015 i l’altra l’octubre del 2016), la investigació revela que tres quartes parts de l’illa de plàstic es composa de peces més grans de 5 centímetres i que el 46% d’aquestes peces procedeixen de xarxes de pesca abandonades.

Tot i que aquesta nova dada revela que les porcions de plàstics que conformen la GPGP són més grans del que es creía fins ara i, segons això, els micro-plàstics constituirien un 8% de la superficie total de la GPGP, els investigacions continúen afirmant que aquests micro-plastics comptats per peces individuals, sí que representarien el 94% de les 1,8 bilions de peces de plàstic que s’estima que configuren aquesta gran illa de plàstic.

Les investigacions han estat realitzades per quinze investigadors vinculats a universitats i organitzacions de diversos paisos com The Ocean Cleanup Foundation, d’Holanda o The Modelling House de Nova Zelanda, l’Escola d’Enginyeria Civil i Topografia de l’Universitat de Portsmouth del Regne Unit, el Departament de Biologia Marina i Ciències Ambientals de l’Universitat americana Roger Williams, el Laboratori Oceanogràfic de la Universitat Sorbona de París, l’Observatori Oceanològic de la ciutat també francesa Banyuls/mer, el Departament d’Enginyeria Ambiental de l’Universitat Tècnica de Munich i la ICBM-Terramare de Wilhelmshaven, d’Alemanya, el Departament d’Enginyeria Civil de l’Universitat danesa d’Aalborg.

L’estudi, que ha estat publicat per la revista Nature, ha estat realitzat a partir d’un treball de camp i presa de mostres entre juliol i setembre del 2015 en una primera fase i l’octubre del 2016 en una segona, i ha comptat també amb la participació de l’empresa americanaTeledyne Optech, que ha aportat la tecnologia i els aparells de medició a més de personal especialitzat.

Comparteix-me:

La temperatura mitjana del 2024 supera l’escalfament d’1´5ºC respecte l’època preindustrial

En plena crisi pels incendis de Los Àngeles, als EEUU, el programa europeu Copernicus confirma que el 20024 ha estat l'any més càlid des que hi ha registres...

El Centre en Resiliència Climàtica i la plataforma Nactiva s’uneixen per treballar en la regeneració del Delta de l’Ebre

La plataforma col·lectiva per a la protecció i regeneració del capital natural al Mediterrani Nactiva i el Centre en Resiliència Climàtica han segellat una aliança estratègica per posar en marxa...

Els ajuts als ramats es mantindran durant quatre anys per afavorir l’acció de la pastura en una mateixa zona

Per primera vegada, els ajuts als ramats per mantenir el sotabosc, reduir el risc d'incendis i afavorir les pastures, seran per un període de quatre anys consecutius, a fi de...