L’acumulació de plàstics als oceans s’accelera

La contaminació plàstica oceànica a l'illa de plàstics del Pacífic GPGP, la Great Pacific Garbage Patch, augmenta de manera exponencial i a un ritme més ràpid que a les aigües circumdants. Segons un estudi fet per investigadors de diverses organitzacions i universitats del món, unes 80000 tones de plàstic oceànic estarien surant en una àrea d'1,6 milions de km2 a la zona de Pacífic nord, entre Hawaiï i Califòrnia.

[foto] 
Les noves dades aportades per aquesta nova investigació indiquen que la dimensió de l’ illa de plàstic seria entre quatre i setze vegades superior a la que es creia fins ara.

A partir d’aquest nou estudi, que inclou dades preses en dues fases (una entre juliol i setembre del 2015 i l’altra l’octubre del 2016), la investigació revela que tres quartes parts de l’illa de plàstic es composa de peces més grans de 5 centímetres i que el 46% d’aquestes peces procedeixen de xarxes de pesca abandonades.

Tot i que aquesta nova dada revela que les porcions de plàstics que conformen la GPGP són més grans del que es creía fins ara i, segons això, els micro-plàstics constituirien un 8% de la superficie total de la GPGP, els investigacions continúen afirmant que aquests micro-plastics comptats per peces individuals, sí que representarien el 94% de les 1,8 bilions de peces de plàstic que s’estima que configuren aquesta gran illa de plàstic.

Les investigacions han estat realitzades per quinze investigadors vinculats a universitats i organitzacions de diversos paisos com The Ocean Cleanup Foundation, d’Holanda o The Modelling House de Nova Zelanda, l’Escola d’Enginyeria Civil i Topografia de l’Universitat de Portsmouth del Regne Unit, el Departament de Biologia Marina i Ciències Ambientals de l’Universitat americana Roger Williams, el Laboratori Oceanogràfic de la Universitat Sorbona de París, l’Observatori Oceanològic de la ciutat també francesa Banyuls/mer, el Departament d’Enginyeria Ambiental de l’Universitat Tècnica de Munich i la ICBM-Terramare de Wilhelmshaven, d’Alemanya, el Departament d’Enginyeria Civil de l’Universitat danesa d’Aalborg.

L’estudi, que ha estat publicat per la revista Nature, ha estat realitzat a partir d’un treball de camp i presa de mostres entre juliol i setembre del 2015 en una primera fase i l’octubre del 2016 en una segona, i ha comptat també amb la participació de l’empresa americanaTeledyne Optech, que ha aportat la tecnologia i els aparells de medició a més de personal especialitzat.

Comparteix-me:

#SaBiaVerda, el nou programa de ràdio vinculat a monSOStenible

Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, que enguany porta per lema "la ràdio i el canvi climàtic", monSOStenible recupera les emissions radiofòniques i es vincula amb el programa...

Pla d’impuls al vehicle elèctric a Catalunya

El Pla d’Impuls al Vehicle Elèctric 2025-2030 presentat pel Govern català vol significar un compromís en la transició cap a una mobilitat sostenible i descarbonitzada. Amb el desenvolupament del pla...

Ecologistes reclamen la no utilització del fosfur d’alumini pel control de les poblacions de conill i acusen al govern català de cedir a les pressions de la pagesia

Entitats ecologistes han manifestat el seu rebuig al primer punt de l’Acord per la Pagesia Catalana presentat el passat 9 de febrer en el que s’estableix la posada en marxa...