L’acumulació de plàstics als oceans s’accelera

La contaminació plàstica oceànica a l'illa de plàstics del Pacífic GPGP, la Great Pacific Garbage Patch, augmenta de manera exponencial i a un ritme més ràpid que a les aigües circumdants. Segons un estudi fet per investigadors de diverses organitzacions i universitats del món, unes 80000 tones de plàstic oceànic estarien surant en una àrea d'1,6 milions de km2 a la zona de Pacífic nord, entre Hawaiï i Califòrnia.

[foto] 
Les noves dades aportades per aquesta nova investigació indiquen que la dimensió de l’ illa de plàstic seria entre quatre i setze vegades superior a la que es creia fins ara.

A partir d’aquest nou estudi, que inclou dades preses en dues fases (una entre juliol i setembre del 2015 i l’altra l’octubre del 2016), la investigació revela que tres quartes parts de l’illa de plàstic es composa de peces més grans de 5 centímetres i que el 46% d’aquestes peces procedeixen de xarxes de pesca abandonades.

Tot i que aquesta nova dada revela que les porcions de plàstics que conformen la GPGP són més grans del que es creía fins ara i, segons això, els micro-plàstics constituirien un 8% de la superficie total de la GPGP, els investigacions continúen afirmant que aquests micro-plastics comptats per peces individuals, sí que representarien el 94% de les 1,8 bilions de peces de plàstic que s’estima que configuren aquesta gran illa de plàstic.

Les investigacions han estat realitzades per quinze investigadors vinculats a universitats i organitzacions de diversos paisos com The Ocean Cleanup Foundation, d’Holanda o The Modelling House de Nova Zelanda, l’Escola d’Enginyeria Civil i Topografia de l’Universitat de Portsmouth del Regne Unit, el Departament de Biologia Marina i Ciències Ambientals de l’Universitat americana Roger Williams, el Laboratori Oceanogràfic de la Universitat Sorbona de París, l’Observatori Oceanològic de la ciutat també francesa Banyuls/mer, el Departament d’Enginyeria Ambiental de l’Universitat Tècnica de Munich i la ICBM-Terramare de Wilhelmshaven, d’Alemanya, el Departament d’Enginyeria Civil de l’Universitat danesa d’Aalborg.

L’estudi, que ha estat publicat per la revista Nature, ha estat realitzat a partir d’un treball de camp i presa de mostres entre juliol i setembre del 2015 en una primera fase i l’octubre del 2016 en una segona, i ha comptat també amb la participació de l’empresa americanaTeledyne Optech, que ha aportat la tecnologia i els aparells de medició a més de personal especialitzat.

Comparteix-me:

Catalunya participa al Fòrum de Líders Locals de la COP30, a Rio de Janeiro

La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental pren part en l’agenda prèvia a la cimera climàtica de les Nacions Unides per compartir l’experiència catalana en transició energètica, resiliència...

Solucions tecnològiques i basades en la natura per adaptar-se al canvi climàtic 

El projecte europeu IMPETUS, coordinat per Eurecat, impulsa solucions tecnològiques i basades en la natura per adaptar-se al canvi climàtic, amb proves pilot sobre gestió de l’aigua, restauració costanera i...

Ecoedició: Publicar llibres també pot ser un acte de sostenibilitat

Vivim en un temps en què el canvi climàtic ja no és una idea llunyana, sinó una realitat que ens afecta en el nostre dia a dia. En aquest context...