L’acumulació de plàstics als oceans s’accelera

La contaminació plàstica oceànica a l'illa de plàstics del Pacífic GPGP, la Great Pacific Garbage Patch, augmenta de manera exponencial i a un ritme més ràpid que a les aigües circumdants. Segons un estudi fet per investigadors de diverses organitzacions i universitats del món, unes 80000 tones de plàstic oceànic estarien surant en una àrea d'1,6 milions de km2 a la zona de Pacífic nord, entre Hawaiï i Califòrnia.

[foto] 
Les noves dades aportades per aquesta nova investigació indiquen que la dimensió de l’ illa de plàstic seria entre quatre i setze vegades superior a la que es creia fins ara.

A partir d’aquest nou estudi, que inclou dades preses en dues fases (una entre juliol i setembre del 2015 i l’altra l’octubre del 2016), la investigació revela que tres quartes parts de l’illa de plàstic es composa de peces més grans de 5 centímetres i que el 46% d’aquestes peces procedeixen de xarxes de pesca abandonades.

Tot i que aquesta nova dada revela que les porcions de plàstics que conformen la GPGP són més grans del que es creía fins ara i, segons això, els micro-plàstics constituirien un 8% de la superficie total de la GPGP, els investigacions continúen afirmant que aquests micro-plastics comptats per peces individuals, sí que representarien el 94% de les 1,8 bilions de peces de plàstic que s’estima que configuren aquesta gran illa de plàstic.

Les investigacions han estat realitzades per quinze investigadors vinculats a universitats i organitzacions de diversos paisos com The Ocean Cleanup Foundation, d’Holanda o The Modelling House de Nova Zelanda, l’Escola d’Enginyeria Civil i Topografia de l’Universitat de Portsmouth del Regne Unit, el Departament de Biologia Marina i Ciències Ambientals de l’Universitat americana Roger Williams, el Laboratori Oceanogràfic de la Universitat Sorbona de París, l’Observatori Oceanològic de la ciutat també francesa Banyuls/mer, el Departament d’Enginyeria Ambiental de l’Universitat Tècnica de Munich i la ICBM-Terramare de Wilhelmshaven, d’Alemanya, el Departament d’Enginyeria Civil de l’Universitat danesa d’Aalborg.

L’estudi, que ha estat publicat per la revista Nature, ha estat realitzat a partir d’un treball de camp i presa de mostres entre juliol i setembre del 2015 en una primera fase i l’octubre del 2016 en una segona, i ha comptat també amb la participació de l’empresa americanaTeledyne Optech, que ha aportat la tecnologia i els aparells de medició a més de personal especialitzat.

Comparteix-me:

Les plantes d’arrels profundes, claus per prevenir la desertificació, en risc pel canvi climàtic i la sobreexplotació dels aqüífers

En el Dia Mundial del Sòl, el CREAF recorda que la desaparició de les plantes d’arrels profundes posa en perill la resiliència dels territoris més àrids, entre les que hi...

Els pressupostos de carboni de Catalunya preveuen reduir el 31% les emissions contaminants abans del 2030

El Ple del Parlament ha debatut aquest dimecres els primers pressupostos de carboni lliurats pel Govern, en compliment de la Llei del canvi climàtic, que estableixen que el conjunt dels...

Un manifest científic reclama mesures urgents per protegir els boscos submarins

Científics d’arreu del món reclamen una acció urgent per protegir, restaurar i gestionar de manera sostenible un dels ecosistemes oceànics menys coneguts i, tanmateix, més importants del planeta: els boscos...