L’acumulació de plàstics als oceans s’accelera

La contaminació plàstica oceànica a l'illa de plàstics del Pacífic GPGP, la Great Pacific Garbage Patch, augmenta de manera exponencial i a un ritme més ràpid que a les aigües circumdants. Segons un estudi fet per investigadors de diverses organitzacions i universitats del món, unes 80000 tones de plàstic oceànic estarien surant en una àrea d'1,6 milions de km2 a la zona de Pacífic nord, entre Hawaiï i Califòrnia.

[foto] 
Les noves dades aportades per aquesta nova investigació indiquen que la dimensió de l’ illa de plàstic seria entre quatre i setze vegades superior a la que es creia fins ara.

A partir d’aquest nou estudi, que inclou dades preses en dues fases (una entre juliol i setembre del 2015 i l’altra l’octubre del 2016), la investigació revela que tres quartes parts de l’illa de plàstic es composa de peces més grans de 5 centímetres i que el 46% d’aquestes peces procedeixen de xarxes de pesca abandonades.

Tot i que aquesta nova dada revela que les porcions de plàstics que conformen la GPGP són més grans del que es creía fins ara i, segons això, els micro-plàstics constituirien un 8% de la superficie total de la GPGP, els investigacions continúen afirmant que aquests micro-plastics comptats per peces individuals, sí que representarien el 94% de les 1,8 bilions de peces de plàstic que s’estima que configuren aquesta gran illa de plàstic.

Les investigacions han estat realitzades per quinze investigadors vinculats a universitats i organitzacions de diversos paisos com The Ocean Cleanup Foundation, d’Holanda o The Modelling House de Nova Zelanda, l’Escola d’Enginyeria Civil i Topografia de l’Universitat de Portsmouth del Regne Unit, el Departament de Biologia Marina i Ciències Ambientals de l’Universitat americana Roger Williams, el Laboratori Oceanogràfic de la Universitat Sorbona de París, l’Observatori Oceanològic de la ciutat també francesa Banyuls/mer, el Departament d’Enginyeria Ambiental de l’Universitat Tècnica de Munich i la ICBM-Terramare de Wilhelmshaven, d’Alemanya, el Departament d’Enginyeria Civil de l’Universitat danesa d’Aalborg.

L’estudi, que ha estat publicat per la revista Nature, ha estat realitzat a partir d’un treball de camp i presa de mostres entre juliol i setembre del 2015 en una primera fase i l’octubre del 2016 en una segona, i ha comptat també amb la participació de l’empresa americanaTeledyne Optech, que ha aportat la tecnologia i els aparells de medició a més de personal especialitzat.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...