L’acidificació natural dels rius en l’alta muntanya

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Girona lideren el projecte AMiCC, Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat, l'objectiu del qual és investigar els drenatges àcids naturals enriquits en metalls que estan afectant espais protegits d'alta muntanya al Pirineu. El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

[foto] 

En l’última dècada s’està detectant una alteració hidroquímica que afecta la capçalera d’alguns rius de muntanya, en diverses zones protegides dels Pirineus Central i Oriental. Aquesta alteració es manifesta per la precipitació de compostos blanquinosos en forma de pàtines que cobreixen els llits d’alguns rius i que estan enriquides en metalls pesats com alumini, manganès o níquel. Aquest fenomen d’acidificació, que gairebé no s’havia detectat abans en el territori, s’està accentuant de manera molt significativa en els últims anys.

Les observacions recents suggereixen que els processos de precipitació estarien relacionats amb drenatges àcids d’origen natural, generats als massissos muntanyencs mineralitzats que, per oxidació, augmenten l’acidesa de l’aigua i provoquen el seu enriquiment en metalls i metal·loides. Aquestes observacions també apunten al fet que els drenatges àcids observats recentment podrien estar desencadenant-se sota unes noves condicions més càlides i seques, provocades pel canvi climàtic. No obstant això, la manca d’antecedents, les dificultats d’accés a les zones afectades, localitzades a altituds superiors als 2000 i 2500 metres, i les escasses dades disponibles sobre la qualitat de les masses d’aigua de muntanya, fan que la informació sobre el fenomen i la seva evolució sigui encara molt limitada.

En aquest context AMiCC pretén aportar un nou coneixement sobre l’abast i la potencial ecotoxicitat d’aquests drenatges, així com sobre les seves possibles causes i relació amb el canvi climàtic. La recerca permetrà contribuir al millor disseny d’estratègies d’adaptació a l’efecte del canvi climàtic dels espais de muntanya protegits.

El projecte tindrà una durada d’un any i es desenvoluparà en l’àmbit dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona).

Liderat pels doctors Mario Zarroca i Rogelio Linares, del Departament de Geologia de la UAB, i Carles Roqué, del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, compta amb la participació d’un equip pluridisciplinari d’investigadors de totes dues universitats i de la Universidad de Zaragoza.

Comparteix-me:

Per una Catalunya resilient en un escenari de postcreixement

Un nou estudi de l’ICTA-UAB assenyala que és viable una Catalunya sense creixement econòmic. L'informe descriu amb un grau de detall sense precedents, les polítiques per dur a la pràctica...

S’inicien els tràmits per doblar la regeneració d’aigua a l’Alt Empordà

L’Agència Catalana de l'Aigua ha iniciat els tràmits per doblar la capacitat de producció d’aigua regenerada a la comarca de l’Alt Empordà. El projecte se suma a les mesures impulsades...

El Pla de Manlleu, finalista als premis europeus  en la categoria de Millor Regió o Biodistricte Ecològic

El Biodistricte del Pla de Manlleu, situat entre l'Alt Camp i municipis veïns, ha estat seleccionat com a finalista dels EU Organic Awards 2026 en la categoria de Millor Regió...