La Xarxa de Comunitats Energètiques de Barcelona reclama a l’Ajuntament de Barcelona una política pública clara i articulada per consolidar i ampliar les comunitats energètiques a la ciutat. La reivindicació es concreta en el document «Compromisos per a l’impuls de les comunitats energètiques a Barcelona«, un text adreçat als grups municipals i als membres de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona
L’objectiu de la iniciativa situar les comunitats energètiques en l’agenda política municipal i reclamar una política pública clara i articulada, amb objectius i un full de ruta compartits, que doni estabilitat als projectes existents i permeti consolidar aquest model com una peça clau de la transició energètica a la ciutat.
«Les comunitats energètiques ja són una realitat a Barcelona». Aquest és el missatge principal que vol transmetre la campanya. Els projectes de comunitats energètiques que ja s’estan impulsant a diversos barris de la ciutat necessiten ara que les institucions facin possible que el model es consolidi, que els projectes en marxa puguin desplegar-se plenament i que el model arribi a més persones i més barris.
El document reclama a l’Ajuntament de Barcelona un compromís polític clar en cinc àmbits
- La creació d’un Pla Integral que situï les comunitats energètiques al centre de les polítiques municipals de transició energètica.
- Una vinculació estable entre els serveis socials i els Punts d’Assessorament Energètic per garantir que la pobresa energètica no deixi ningú fora d’aquest model.
- Un Fons Municipal específic que financi tant la infraestructura com l’acompanyament tècnic i les accions d’inclusió.
- Una revisió de les bonificacions de l’IBI, avui pensades per a la inversió individual i que deixen fora la propietat compartida d’aquests projectes.
- Una Oficina Tècnica que faci de finestra única davant l’actual dispersió entre departaments municipals.
La proposta està impulsada per BATEC, Pol cooperatiu per la Transició energètica, Enginyeria Sense Fronteres, la Xarxa per la Sobirania Energètica, CICrA Justícia Ambiental, l’Associació SEBA i la FAVB i compta amb el suport de 15 entitats adherides.
La reivindicació arriba després que diversos estudis —entre ells els de CICrA i la FAVB— hagin constatat que, malgrat els compromisos recollits a l’Acord climàtic de ciutat de 2023 i al Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030, les comunitats energètiques barcelonines continuen creixent de manera lenta i desigual per la falta d’un suport institucional estructural.
La Xarxa considera, però, que el context ha canviat: el Decret llei 22/2025 ha declarat les comunitats d’energies renovables entitats d’utilitat pública i d’interès general, i obre així la porta perquè el Consistori assumeixi un rol més decidit. Amb aquest document a la mà, la Xarxa demana ara als grups municipals que se sumin i signin els compromisos per fer possible un model energètic més democràtic, just i arrelat al territori.
