Josep Enric Llebot, coordinador del Grup d’Experts en canvi Climàtic de Catalunya i conseller del CADS, va presentar els resultats preliminars del 2n informe del Canvi Climàtic a Catalunya. Va comentar algunes de les conclusions que se’n deriven, entre les quals un augment de la mitjana de les temperatures màximes a nivell de la Península Ibèrica en els propers anys. Però en canvi, una tendència al manteniment de la mitjana de les temperatures mínimes. Es va parlar també del paper dels boscos catalans com a embornals de carboni, tot mostrant un mapa de la coberta forestal catalana. Cada conjunt forestal presenta una capacitat de segrestar carboni diferent, en el cas dels boscos Pirenaics aquesta capacitat és menor que en els boscos de les serralades litorals i pre-litorals.
En conjunt, a nivell d’Europa també s’extreien conclusions de com el canvi en el clima podria condicionar el turisme futur cap a l’any 2071-2100. Es preveia en un mapa climàtic, un augment del turisme als països del nord d’Europa, com el nord de França, els països Escandinaus, etc. i una disminució d’aquest, sobretot de les zones mediterrànies, més acusat a la zona sud de la Península Ibèrica.
Marcel Coderch, vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i conseller del CADS, ens va presentar l’estudi SOSTEC. Transició cap a un model elèctric sostenible que parteix d’una diagnosi del model actual de consum i generació elèctrica i passa a analitzar diferents escenaris de futur que comporten un canvi cap a un sistema elèctric que s’atengui a criteris de sostenibilitat, social, econòmica i ambiental. L’estudi considera 3 escenaris futurs que mostren que és viable i realista construir un model elèctric sostenible si s’actua a temps apostant decididament per les energies renovables i per la cogeneració d’elevada eficiència. Fins i tot en el cas que es procedís a clausurar les centrals nuclears seguint diferents estratègies temporals.
En el primer escenari a mitjà termini l’any 2020, es pretén substituir el 50% de l’energia nuclear amb renovables, substituir l’altre 50% amb cogeneració i complir amb la Directiva Europea. És l’escenari més costós econòmicament ja que el tancament de les nuclears abans del 2020 significa grans inversions en poc temps.
Els escenaris 2 i 3 van més enllà del 2020 i proposen reduir a la meitat el consum energètic i fer un sistema elèctric basat exclusivament en energies renovables i per tant lliure d’emissions de GEH. Els escenaris es diferencien pel ritme de penetració de les fonts d’energia renovables que subministren electricitat. Així l’escenari 2 preveu generar un 100% de l’electricitat amb fonts renovables l’any 2045, mentre que l’escenari 3, estableix cobrir el total de l’electricitat amb renovables l’any 2035. En ambdós escenaris es proposa una reducció significativa del consum d’electricitat (un 50%) i una generació centrada solament en energies renovables (sense combustibles fòssils ni nuclears). Aquests dos escenaris, tenen un cost més moderat repartit en un període temporal més extens.
Jordi Bigues, periodista ambiental i Verònica Serrano de la Fundació Terra, van emfatitzar, el paper de les petites accions com a mesura per aportar solucions al canvi climàtic. Solucions senzilles i ràpides que entre tots poden generar grans avenços malgrat ens semblin a vegades mesures insignificants a nivell global. En aquest sentit, les mesures a petita escala no comporten de grans acords a nivell de país o entre països, ni un llarg temps al darrere per arribar a constituïr-se, per tant són una manera d’actuar immediatament.
Es va parlar de la Guia X Un Bon Clima. Calculadora de carboni amb 20.000 exemplars impresos, proposada per la Fundació Terra i el CADS, on es poden esbrinar quines són les emissions associades a diferents àmbits de la nostra vida (l’habitatge, la mobilitat, l’alimentació, els béns de consum o els residus) i aprendre com reduir-les. També s’inclou una “calculadora” per a fer una estimació de les emissions personals de CO2 i veure com es redueixen any rere any.
Aquest és el resum de la jornada que va finalitzar amb un torn de preguntes per part del públic present a la sessió, que va ajudar a profundir en els temes exposats.
