[foto]

El ferrocarril és, en general, el transport més sostenible. Als FGC, des del 2019 tota l’energia verda

En aquesta cinquena edició del congrés, celebrada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa el 17 de desembre, han participat representants dels àmbits del transport ferroviari, com el president de Ferrocarrils de la Generalitat Ricart Font, del transport marítim, com la presidenta del Port de Barcelona Mercè Conesa, del transport aeri amb la directora de sostenibilitat d’Iberia Teresa Parejo, i del transport per carretera amb el conseller delegat de Sagalés SA Ramon Sagalés. El congrés també ha abordat la transformació que viuen les pròpies persones que viatgen, sobretot per negocis, amb de,el director general de l’organització empresarial GEBTA Marcel Forns. i el paper que juga l’hidrogen en la transformació del transport de la ma del project manager de Fuell Cells and Hydrogen Joint Undertaking, Enrique Girón La inauguració de la jornada, que ha tingut lloc durant el matí del17 de desembre al matí i de forma virtual, ha anat a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, i ha continuat amb l’exposició del president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Ricard Font, que ha parlat del procés de transformació verda del FGC i de la interconexió d’aquest mitjà de transport amb d’altres com la bicicleta o l’autobús. En aquest sentit, Font ha avançat que des del 2021 tots erls autobusos que arribin als ferrocarrils també hauran de ser verds I que podràn carregar a les estacions.

El ferrocarril, el transport més sostenible

Pel que fa al propi FGC, Font ha recordat que des del 2019 tota l’energia que consumeixen els Ferrocarrils de la Generalitat és verda , el que suposa un estalvi del 70% de les emissions de C02, i que de cara al 2021, tota l’energia serà solar, inclosa la de les telecadires i cremalleres que gestionen. Actualment l’energia solar suposa un 25% del conjunt de l’energia que consumeix FGC I es proposen arribar al 100% el 2021.
Font, que ha aprofitat per cantar els avantatges del tren (permet fer altres coses mentre et trasllades) ha avançat que des de FFCC es plategen doblar l’oferta de transport públic en els propers 4 anys, passant dels 120 milions actuals al 240 milions amb les ampliacions I nous projectes previstos com la unió del Baix Llobregat amb el Vallès, la conexió entre Catalunya I Occitània o la millora de la conexió amb l’aeroport de Barcelona.

Per Font, els propers 10 anys han de ser decisius per consolidar el ferrocarril com a mitjà de transport. “Ve la dècada del ferrocarril” ha dit. Una dècada que comença el 2021 amb l’Any Europeu del Ferrocarril, declarat per la UE. De fet, el 2021 serà el primer any complet en què es posin en execució a tota la UE les normes acordades en el marc de la cambra paquet ferroviari, que tenen com a finalitat obrir el mercat dels serveis nacionals de transport de viatgers per ferrocarril i reduir els costos i la càrrega administrativa per a les empreses ferroviàries que operen a la UE. En aquest sentit, Font espera que amb l’any del Ferrocarril arribi la “liberalització I democratització sostenible” i que aquesta liberalització del ferrocarril permeti conectar les 4 capitals catalanes i la regió Catalunya-Occitània.

La transició del Port de Barcelona

Pel que fa a la transformació del tranport marítim, la ponent ha estat la presidenta del Port de Barcelona Mercè Conesa, que ha explicat el pla 2021-2026 de transició d’aquesta infraestructura.

Pel que fa a combustibles, Conesa ha parlat de l’aposta que fa el Port de Barcelona pel GNL (Gas Natural Liquat) mentre no es desenvolupin tecnologies alternatives de forma més clara. L’aposta pel GNL, un combustible fòssil, però menys contaminant i que permet reduir les emissions de CO2 en un 15%, en un 35% l’emissió d’òxids de nitrògen i en un 95% la de partícules fines, també l’està fent el Port de Tarragona que aplica un 50% de descompte en la taxa d’arribada de vaixells que utilitzin combustibles alternatius, entre els que es compte com a vàlid el GNL.

Pel que fa a les companyies navieres que operen al Port de Barcelona, la més sostenible hores d’ara és Grimaldi que ha adaptat els seus vaixells per aconseguir emissions zero. En aquest sentit, el magi del 2019 Grimaldi anunciava una inversió d’uns 80 milions d’euros per adaptar els ferris Roma Cruise i Barcelona Cruise a les emissions zero en les seves operacions al Port de Barcelona. La companyia va invertir uns 40 milions d’euros per a cada vaixell. Segons la companyia Grimaldi, la potència de les bateries instal·lades al cada buc equival a la de 90 cotxes Tesla i tenen una capacitat de 5MWh. Grimaldi disposa de 125 vaixells i te la voluntat d’augmentar el nombre fins als140 vaixells en els propers anys i incorporar scrubbers i bateries de liti en una bona part d’ells. En aquest sentit, Mercè Conesa, destaca l’aposta per les emissions zero feta per Grimaldi i elogia aquesta actuació que suposa pel Port de Barcelona un estalvi d’emissions de més de100 tones de NOX.

També l’any passat la companyia Balearia va adaptar alguns dels seus vaixells al Gas Natural Liquat, que permet reduir les emissions de SOx i partícules i un 85% dels NOX i un 30% les emissions de CO2.

Conesa també ha explicat que el Port està explorant altres formes d’energia neta com la solar per instal·lar plaques al sostre dde les naus del port, o l’eòlica. En aquest sentit, responsables del Port de Barcelona han visitat el port de Rotterdam per coneixer de primera ma el Haliade-X, el més gran i potent aerogenerador del món d’energia eòlica marina situat al mar, davant d’aquesta ciutat holandesa, I que tot I està en peridode de proves, està generant electricitat a un ritme rècord.Pel que fa a l’energia de les onades, potser l’energia més propia del mar, aquesta és una opció encara llunyana pel Port de Barcelona.

La mobilitat sostenible en l’aviació

L’advocada i directora de Sostenibilitat d’Iberia, Teresa Parejo, ha estat l’encarregada de parlar del sector aèri, que tot i que és contaminant, és responsable del 3% de les emissions de CO2 mundials, mentre que el transport per carretera suposa el 43%.Parejo va mostrar amb xifres que el 80% de les emissions totals de l’aviació provenen de vols de més de 1500 Km de distància.

En un sector on l’electrificació no es veu viable a curt termini, l’objectiu de reducció en un 50% les emissions l’any 2050 s’ha de complir a partir d’una major eficiència en els avions, la millora de la conducció i l’increment de l’ús del SAF (Sustainable Aviation Fuel /combustible sostenible en l’aviació) que és el nom que reben certs tipus de combustibles certificats com a sostenible per entitats independents, una certificació que es basa en la matèria primera que composa el combustible i en que compleixi criteris de sostenibilitat en el que es refereix a tres variables: la social, l’econòmica i l’ambiental. L’eslabó següent del SAF, es perfila de moment, amb l’hidrògen que podria començar-se a utilitzar en aviació cap al 2060, I només en un futur molt llunyà es pensa en l’electrificació.

Parejo va explicar que Iberia donarà als seus clients la possibilitat de compensar les emissions que generen els seus vols, i que partint de la premisa que els avions s’han de reservar pels llargs recorreguts, s’han de començar a teixir aliances entre empreses de ferrocarrils i d’autobusos per tal d’oferir combinacions de transports per fer els viatges més sostenibles: reservar els avions pels trajectes més llargs que no es puguin fer per terra, trens pels viatges per terra I busos alla on els trens no arribin.

El Cel únic europeu

En l’àmbit de l’aviació, cal recordar que el passat 22 de setembre, la Comissió Europea va presentar una proposta per actualitzar el marc regulador del Cel únic europeu i ajustar-lo al Pacte verd europeu. El que es pretén amb aquesta iniciativa, que es va engegar per primer cop el 2004 per reduir la fragmentació de l’espai aeri a Europa, és modernitzar la gestió de l’espai aeri europeu i establir rutes aèries més sostenibles i més eficients, ja que amb això es podria reduir fins a un 10% les emissions de l’aviació. La proposta arribava en un moment en què la forta caiguda del trànsit aeri generada per la pandèmia del coronavirus demanava que la gestió del trànsit fos més resilient i que sigui més fàcil adaptar-ne la capacitat a la demanda.

La proposta de revisió del marc regulador del Cel únic europeu no només contribuirà a reduir les emissions dels avions fins a un 10% gràcies a una millor gestió de les rutes aèries, sinó que també ha d’impulsar la innovació digital mitjançant l’obertura del mercat de serveis de dades en aquest sector. Aquesta nova normativa pretén ajudar el sector aeronàutic europeu a fer via cap a la transició verda i la transició digital.
El 2019 els retards van costar a la UE 6000 milions d’euros i van produir un excedent d’11600 milions de tones (Mt) de CO2. Val a dir també que volar en un espai aeri congestionat en lloc de seguir trajectòries de vol directes també genera emissions de CO2 nnecessàries .
La reducció de les emissions encara continua sent un repte molt important per al sector de l’aviació. Per tant, l’actualització del marc regulador del Cel únic europeu ha d’aplanar el camí per disposar d’un espai aeri europeu que es faci servir de manera més eficient i que faci ús de les tecnologies més modernes. Alhora, ha de garantir una gestió col·laborativa de la xarxa que permeti que les persones usuaries de l’espai aeri puguin triar les millors rutes des del punt de vista ambiental.

La transformació del transport per carretera

El sector del transport per carretera va tenir la seva representació al Congrés Som Electric! A través de Ramon Sagalès, conseller delegat de Sagalés S.A. empresa de transport per autobús resultat d’una agrupació d’empreses de transport de viatgers i que actualment opera a tot Catalunya I Balears , on gestiona més de 50 linies regulars. Per Sagalés, l’any 2009, la integració tarifaria marca un punt d’inflexió en el transport jja que converteix les empreses operadores en gestors d’una mobilitat sovint combinada.
En aquest àmbit, la transcició està passant pel Gas Natural (Sagalés posa en marxa una línia d’autobusos a Mallorca amb gas natural), pel vehicle elèctric I pel biogas.

El paper de l’hidrogen en la transformació del transport

El project manager de Fuell Cells and Hydrogen Joint Undertaking, Enrique Girón, va ser l’encarregat de parlar de l’hidrogen com a facilitador dels objectius de reducció d’emissions, a més de contribuir també en la millora de la competitivitat I de la seguretat en el transport. Tot i que el Pacte Verd Europeu reconeix en l’hidrogen aquest paper de facilitador en l’objectiu de reducció d’emissions, la UE aposta per l’hidrogen verd,
Cal recordar que la major part de l’hidrogen actual (hidrogen gris) es produeix a partir d’hidrocarburs com el gas natural i el carbó. Per això, el primer pas per a introduir l’hidrogen com a combustuble alternatiu passa per l’anomenat hidrogen verd, l hidrogen obtingut a través de l’electròlisi de l’aigua. Per a aquest procés es requereix electricitat, de manera que, si s’utilitza la generació d’una font renovable, s’obté hidrogen sense generar emissions en el procés de producció.

Per sectors, l’hidrogen aplicat a l’automoció dóna bons resultats a través de la pila de combustible que resulta millor que les bateries. En aquest sentit, grans ciutats com Londres o paisos com Dinamarca dsposen de flotes senceres de taxis d’hidrogen. També funciona molt be en les furgonetes de repartiment ja que permeten fer un ús intensiiu del vehicles en zones de Zero Emisions. L’hidrògen també resulta adeqüat en el transport de camions ja que permet reduir el pes respecte a les bateries. I en aquest sentit, estan experimentant amb camions d’escombraries reduïnt emissions, partícules I soroll.
Per Giró, un altre argument a favor de l’hidrogen és que dóna més flexibilitat que un vehicle elèctric ja que les bateries del cotxe a vegades es queden curtes.
En l’àmbit de l’hidrogen, el que està menys desenvolupat són les infraestructures de recàrrega I per això els vehicles que funcionen amb hidrogen van be que es moguin en una àrea determinada, com els taxis, o els autobusos. En aquest sentit, s’estàn fent experiències amb autobusos a Barcelona I potser se’n faran a Mallorca.
En el sector ferroviari l’hidrogen no te gaire recorregut ja que el tren és un sector ja molt electríficat, però sí que obre possibilitats en el sector marítim, ja que l’hidrògen es pot amagatzemar en els mateixos llocs on s’emmagatzema el Gas Natural, I en l’aviació on s’hauria d’utilitzar en estat liquid.

La transformació dels viatges

El director general de l’associació empresarial GEBTA, Marcel Forns va posar sobre la taula que el problema del nou escenari de reducció dràstica dels viatges de negocis generat arran de la pandèmia s’ha de veure també com una oportunitat per repensar si tots els viatges que es feien fins ara eren necessaris. En aquest sentit, Forns va dir que cal trobar un nou equilibri entre la necessitat que tenen les empreses dels viatges comercials I l’excés que en alguns casos es fa d’aquests viatges.

Forns també va radiografiar la situació actual en un sector que s’està reorganitzant amb l’arribada forçada del teletreball I amb la reducció de la pràctica del vehicle compartit que s’havia anat extenent fins abans de la pandèmia i que ara ha quedat bastant reduida.

Sigui com sigui, en l’àmbit del transport també la pandèmia marca un punt d’inflexió que s’ha d’aprofitar per repensar i innovar posant la tecnologia al servei de la sostenibilitat perquè com va dir Sol Roig, organitzadora d’aquest congrés que va tenir la seva primera edició l’abril del 2016, “cap projecte, avui en dia, es pot considerar innovador, si no és sostenible”.