La directora de Protecció Civil de la Generalitat del Departament d’Interior, Mercè Salvat, i la directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Sarai Sarroca, han comparegut en roda de premsa aquest matí per explicar com s’encara la campanya de pluges de tardor i la importància de tenir ben presents els consells d’autoprotecció en l’entorn dels fenòmens locals severs i sobtats de pluges molt intenses. A la roda de premsa també hi han assistit el Cap de Predicció Meteorològica de l’SMC, Santi Segalà, i el subdirector en programes de Protecció Civil de la Generalitat, Sergio Delgado.

La directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, ha apuntat que tot i que la tardor és l’època de l’any on hi ha més episodis de precipitació, la predicció estacional apunta que els mesos d’octubre i novembre seran de mitjana secs, tot i que no es descarta que hi pugui haver algun episodi puntual que doni lloc a pluges intenses. També ha destacat que amb la renovació de la Xarxa de Radars i de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques, el Servei Meteorològic de Catalunya podrà emetre avisos de Temps Violent amb major antelació.

La directora de Protecció Civil, Mercè Salvat, ha recordat que, davant la possibilitat d’episodis locals i sobtats de pluges intenses, cal “tenir més consciència del risc, conèixer molt bé els consells d’autoprotecció i actuar en conseqüència”. Des de Protecció Civil s’han recordat els principals consells en cas d’inundacions i tempestes amb llamps i pedra, insistint que “alguns poden semblar molt evidents, però cal tenir-los ben presents com és el cas de no baixar als soterranis ni als garatges per treure els cotxes enmig d’una tempesta si hi comença a entrar aigua, o no travessar amb el vehicle zones inundables encara que sembli que hi ha poca aigua. Salvat també ha recordat que la coordinació entre el Servei Meteorològic de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Confederació Hidrográfica del Ebro i Protecció Civil de la Generalitat permet que el sistema d’avisos als municipis i a la població funcioni. “Des de Protecció Civil tenim les eines per fer seguiment i monitoratge de les diferents situacions de risc, però davant episodis sobtats, locals i severs, és molt important que la ciutadania sàpiga com actuar perquè el risc sigui molt menor”.

l sistema de protecció civil, a través del que preveu el pla INUNCAT, disposa d’un sistema de predicció de situacions de risc d’inundació, que per una banda s’alimenta dels Avisos de Situació Meteorològica de Perill del Servei Meteorològic de Catalunya, i per l’altra de l’avaluació de creixements dels rius de l’Agència Catalana de l’Aigua i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, com a organismes responsables de les conques. A partir de les avaluacions de risc s’emeten els avisos als serveis d’emergència i als ens locals (Ajuntaments i Consells Comarcals) perquè realitzin les actuacions preventives i en especial controlar les zones inundables i sobretot els punts d’actuació prioritària o punts crítics que estan definits al pla INUNCAT i als plans municipals de protecció civil.

A més, s’han millorat substancialment les capacitats de gestió d’inundacions incorporant al CECAT eines pioneres a nivell europeu per la monitorització i detecció en temps real d’inundacions sobtades realitzant avisos en temps real aigües avall de les zones potencialment afectades amb una estimació de fins a 1,5 hores d’anticipació.

Tot i això, aquests fenòmens són molt locals i no sempre es poden predir amb la precisió temporal i espaial desitjables. En aquestes circumstàncies, la capacitat d’avís a la població de forma anticipada està condicionada i, per tant, és una situació d’alt risc que requereix que la població consulti les eines de seguiment meteorològic, com pot ser la Xarxa de Radars del Servei Meteorològic de Catalunya i, sobretot, que conegui les mesures d’autoprotecció.

Alguns consells 

Abans que arribi el període de pluges

1. Coneix les zones inundables del teu entorn pel que et mous (casa, feina, universitat, ….). Pots consultar-ho al Mapa de Protecció Civil.
2. Mantén nets els baixants i desguassos d’aigua de pluja, especialment als patis o als terrats.
3. Si vius en zona inundable i tens garatge o soterrani, preveu mesures de protecció i disposa d’eines per treure l’aigua (bombes d’aigua, etc.).
4. Si vius en zona inundable, tingues elements d’utilitat a mà, com ara un transistor, la documentació personal, els medicaments indispensables i roba de protecció (impermeables i botes d’aigua).

En cas de previsió de pluges

1. Retira el vehicle de rieres o zones inundables abans de la pluja.
2. Estigues atent a possibles restriccions.
3. Adapta o suspèn la mobilitat i les activitats a l’exterior, sobretot en el medi natural, a les zones afectades per les alertes de protecció civil. Mai les facis si no tens les suficients garanties de seguretat.

Si et sorprenen les inundacions a l’exterior

1. En un lloc urbanitzat, busca refugi dins d’un edifici segur i tanca bé portes i finestres.
2. A la muntanya, dirigeix-te a punts enlairats que estiguin lluny dels marges de rius i de les lleres de barrancs,
3. rambles o torrents.
4. Respecta les restriccions i els tancaments d’accés a zones inundables.
5. Mai intentis travessar un gual o zona baixa ja que la inundació podria ser sobtada i no tenir temps de reaccionar.
6. Recorda que les rieres seques i els petits rius són els que provoquen una major mortalitat.

Si circules en vehicle

1. Modera la velocitat i mantén les distàncies de seguretat.
2. Allunya’t de rieres, torrents i zones que es poden inundar i no hi estacionis el vehicle. No et quedis sota els ponts.
3. No travessis rius, rieres ni zones inundades. Encara que no ho sembli, els cotxes floten amb poca alçada d’aigua i els arrossega amb facilitat.
4. Si el cotxe comença a flotar i a ser arrossegat, surt-ne immediatament. Els ocupants que es queden a dins, sovint no sobreviuen. Si tens dificultats per obrir la porta, surt ràpidament per les finestres

A casa

1. Si s’inunda el garatge o soterrani, no baixis mai a treure el vehicle o altres objectes. Pots quedar atrapat per l’aigua.
2. Si els carrers estan inundats i entra aigua dins de casa, no surtis a l’exterior. Puja a les zones altes de casa o de l’edifici. Truca al 112 i fes-te visible
3. Si se t’inunda la casa, tanca l’interruptor general de l’electricitat.

Si les autoritats de protecció civil han ordenat l’evacuació:

1. Agafa la documentació personal i els medicaments imprescindibles.
2. Tanca les claus de pas de l’aigua i del gas i l’interruptor general de l’electricitat.
3. Tanca i assegura portes i finestres.
4. No caminis per zones on hi hagi aigua en moviment i, si cal, ajuda’t amb el bastó per determinar l’alçada de l’aigua o detectar zones perilloses. Segueix les instruccions dels equips d’emergències.

Quan tornis a casa un cop passat el perill:

1. Fes una inspecció prèvia i no hi accedeixis si hi ha perill d’ensorrament.
2. No manipulis elements elèctrics mullats o altres similars que estiguin malmesos.
3. Si l’aigua no té garanties de potabilitat, beu aigua embotellada.
4. Revisa l’estat dels aliments abans de consumir-los. No ho facis si s’han mullat i no estàs segur de que estiguin bé.

En cas de calamarsa o pedra

1. Busca refugi immediatament a l’interior d’un edifici o sota cobert. Actua amb calma però de forma ràpida perquè pot caure pedra gran de forma sobtada.
2. Si ets a l’aire lliure sense cap refugi disponible a prop, ajup-te i protegeix-te el cap amb les mans o amb algun objecte.
3. Refugiar-te sota els arbres pot ser perillós i ha de ser l’últim recurs, perquè és freqüent que caiguin branques durant les tempestes fortes.
4. No surtis a l’exterior fins que finalitzi la pedra

En cas de tempesta elèctrica

1. No t’apropis a elements metàl·lics o a l’aigua, ja que actuen com a cossos conductors.
2. Els llocs més segurs són els que ens aïllen de l’exterior, com edificis o vehicles tancats, perquè condueixen l’electricitat per la part exterior fins a terra sense fer mal als ocupants.
3. A casa tanca portes i finestres per evitar corrents d’aire que atreuen els llamps.

Danys

Les inundacions extremes no només afecten al medi natural sinó també a zones urbanes on els carrers es converteixen en rius i l’aigua assoleix més de mig metre circulant a gran velocitat, entrant als habitatges i danyant les edificacions. Fora i dins de zones urbanes malmet carreteres i infraestructures ferroviàries, pals d’enllumenat i telefonia provocant talls en els subministrament i altres danys greus. Els vehicles són els elements més afectats ja que són arrossegats per l’aigua amb facilitat.

Ens enfrontem a fenòmens en els que sovint hi ha vehicles i persones arrossegades per l’aigua incloent casos dins de zones urbanes (com a Mataró recentment). Dels riscos naturals, les inundacions és la que més morts ha provocat a Catalunya els últims 10 anys.

Les inundacions són el risc natural que més danys provoca a Catalunya en termes econòmics materials. Entre 1987 i 2011 es valora en 1.300 milions d’euros els danys per inundacions a Catalunya. Es preveu que s’incrementaran els propers anys i que seran de 2.500 milions d’euros pel període 2004 – 2033 (85 milions d’euros a l’any).

Zones amb més risc d’inundacions

Segons el Pla INUNCAT, un terç dels municipis catalans tenen risc d’inundació alt o molt alt i un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya estan afectades per risc d’inundació d’acord al Pla de Gestió del Risc d’Inundacions de les conques internes de Catalunya.

Catalunya té 1.300 km2 de zones inundables fluvials (el 4% de tot el territori) de les quals 700 km2 són zones d’alt risc (flux preferent). En total prop de 630.000 persones viuen dins zona inundable (un 8% de la població total) i d’aquestes 150.000 (el 2% de la població) dins de zones d’alt risc d’inundació (flux preferent). Aquests valors són per les zones inundables dels principals rius, sense tenir en compte els secundaris (pendents d’avaluar). Els municipis amb més població afectada són els de l’àmbit metropolità de Barcelona i les ciutats de Girona, Lleida, Tortosa i el Delta de la Tordera i el Delta de l’Ebre.

Les comarques amb més risc de patir aquestes inundacions sobtades de tardor són totes les del litoral i gran part de les del prelitoral degut a la presència de rieres, barrancs i rius de poca capacitat. També tenen risc les comarques de muntanya pel desbordament dels torrents i les de la Plana Central on els rius, tot i ser de més longitud, tenen poca capacitat (poc ample) i poca pendent motiu pel que desborden amb facilitat, com és el cas dels rius del marge esquerre del Segre.

Moltes zones inundables estan dins de nuclis urbans i per tant el grau d’exposició al perill és molt elevat. Fins i tot trobem activitats molt vulnerables com ara càmpings.

El risc s’accentua pel fet de que gran part d’aquests petits rius no estan monitoritzats i per tant no hi ha una senyal anticipada del seu creixement. Tanmateix, en aquests rius petits els sensors tampoc permetrien disposar de temps suficient com per avisar aigües avall.

Casos recents

Als mesos de setembre i octubre dels últims anys s’han produït algunes de les pitjors inundacions, de caràcter local, extremes i sobtades, amb difícil previsió anticipada:

1. 19 d’octubre de 2018 a les Terres de l’Ebre
2. 22 d’octubre de 2019 al Francolí i també va afectar la Selva i el Vallès Oriental
3. 1 de setembre de 2021 al Montsià (Alcanar).

En aquests episodis es van produir inundacions greus en zones urbanes i es va disposar de poc temps de reacció. Els serveis d’emergència van actuar rescatant persones atrapades. El nombre d’afectacions que es va generar va ser extraordinari, com ho demostren els 2.165 incidents registrats al 112 en les inundacions del Francolí de 2019. En aquesta inundació es van assolir pluges equivalents a un període de retorn de 500 anys. El Francolí va passar de 50 a 1.238 m3/s en 15 minuts.

Només les inundacions del Francolí d’octubre de 2019 van comportar com a mínim 100 milions d’euros de danys (60 milions d’euros en indemnitzacions del Consorci de Compensació d’Assegurances, una estimació de danys de més de 30 milions d’euros a les infraestructures ferroviàries i 14 milions en danys estimats a nivell municipal). En el conjunt de les inundacions de l’episodi del 22 d’octubre de 2019 es comptabilitzen 7 persones mortes (d’aquestes 1 persona mort a la riera d’Arenys i 6 al riu Francolí de les quals 2 desaparegudes de les que no es van trobar les restes).

Altres episodis importants van ser el del 12 d’octubre de 2016 al Maresme que va quedar inundat i on va morir 1 persona en creuar la riera a Cabrils i les inundacions d’Agramunt del 2 de novembre de 2015 on van morir 4 persones a la residència d’avís inundada pel desbordament del riu Sió. Si ens remuntem més enllà en el temps trobem les inundacions de novembre de 1982 on van morir 12 persones a la ciutat de Lleida o les del Vallès del 25 de setembre de 1962 amb centenars de morts.

El cas recent de Mataró aquest 16 de setembre posa de manifest la realitat d’aquesta problemàtica que a més no és exclusiva de Catalunya ja que es produeix a tota la Mediterrània, com ara recentment a Itàlia on han mort almenys 10 persones en unes greus inundacions per pluja de 400 l en 3 hores; o els 16 morts a la Costa Blava francesa l’octubre de 2015 (la majoria per baixar a garatges).

Predicció estacional per a la tardor 2022

La tardor és estadísticament l’estació de l’any amb un major nombre d’episodis meteorològics que produeixen inundacions a Catalunya. Aquestes inundacions es poden produir per grans pertorbacions que donen lloc a pluja abundant i extensa, com per exemple les llevantades, o per aiguats locals i sovint estàtics que registren intensitats molt elevades de pluja en llocs reduïts. A causa de la persistent calor d’aquest estiu, la temperatura del mar està actualment 2,5ºC per sobre la mitjana climàtica (s’ha arribat a trobar més de 4ºC per sobre d’aquesta mitjana a principis del mes d’agost). Tot i que aquest factor únic no és suficient per provocar pluges extremes i inundacions, sí que és un dels ingredients que afavoreix aquest tipus d’aiguats. Cal però, que s’hi sumin altres factors meteorològics per tal que les condicions siguin les idònies. Una anomalia tèrmica similar s’ha registrat en anys anteriors, com ara el 2021.

La darrera actualització de la predicció estacional pels pròxims mesos a Catalunya indica que octubre i novembre serien, de mitjana, de caràcter sec, però amb un desembre lleugerament plujós, sobretot al litoral. Malgrat això, aquesta predicció a tant llarg termini té una fiabilitat limitada i, evidentment, podria encaixar amb l’ocurrència d’episodis puntuals que donin lloc a pluja abundant i intensa a Catalunya. Aquests mateixos models meteorològics a llarg termini indiquen que els mesos d’octubre i novembre serien càlids, i que el desembre tindria una temperatura propera a la mitjana climàtica.

El PLA INUNCAT – reunió de campanya i treballs de revisió

El Pla de protecció civil INUNCAT estableix la resposta a les emergències per inundacions a Catalunya per protegir la població, els bens i el medi ambient. Preveu els avisos i actuacions preventives per situacions de risc, l’operativa en cas d’inundacions i la presa de decisions de les mesures d’emergència necessàries en les situacions més greus. Inclou l’actuació dels serveis i autoritats de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals així com de les activitats que proveïdores de serveis bàsics que es poden veure afectades.

Per estar preparats per les inundacions de la tardor 2022, el passat 13 de setembre es va reunir el grup de treball del Pla INUNCAT en la reunió habitual de preparació de campanya, amb presència dels serveis públics d’emergència que integren el sistema de protecció civil, del Servei Meteorològic de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, protecció civil estatal, serveis socials i les entitats municipalistes, entre d’altres. En la reunió Protecció Civil de la Generalitat va recordar els mecanismes de coordinació establerts al pla i es van repassar els avisos preventius en situació de risc d’inundació i les respostes previstes en cas d’inundació.

En el marc de la reunió es va reforçar la necessitat d’aplicar mesures preventives a nivell local per part dels municipis a partir de les alertes de protecció civil, senyalitzant les zones inundables, restringint els accessos i fent els avisos a la població si és necessari en funció de la realitat local. Protecció Civil iniciarà en breu un cicle de sessions informatives a tots els ajuntaments de Catalunya per recordar aquestes accions estratègiques per la seguretat de la seva població.