[foto] 

El mercuri és un element tòxic que existeix de forma natural en planeta, però els seus nivells s’han disparat en els últims anys a causa de vessaments procedents de la crema del carbó per a la producció d’electricitat, incineració de residus o el seu ús en la mineria artesanal de or. Aquest element, que ha estat relacionat amb neurotoxicitat i trastorns en el desenvolupament fetal, pot arribar als humans a través del peix en la seva forma més perillosa, el metilmercuri.

Tot i que les estratègies per reduir les emissions han tingut èxit a nivell internacional, un nou estudi liderat per la Universitat de Harvard alerta que l’escalfament dels oceans i la sobrepesca estan produint un augment de la concentració d’aquesta neurotoxina

“Les emissions de mercuri s’han estabilitzat en els últims anys, però en aquest estudi vam demostrar que altres factors, com la temperatura de l’aigua de mar i els canvis en l’estructura de la cadena alimentària, també influeixen en els nivells del tòxic en el peix “, comenta a Sinc Amina Schartup, investigadora de la universitat nord-americana i una de les autores principals del treball.

En l’estudi, que es publica en l’últim número de la revista Nature, es van utilitzar més de 30 anys de dades sobre les concentracions de mercuri en l’ecosistema del golf de Maine, al nord-oest de l’oceà Atlàntic. Els resultats van revelar un augment fins d’un 23% en els nivells del tòxic entre els anys 1970 i 2000.

Increment de l’activitat dels peixos de sang freda

Segons els autors de l’estudi, publicat a la revista Nature el 7 d’agost del 2016 amb el títiol  “Climate change and overfishing increase neurotoxicant in marine predators”, entre les causes es troba l’augment de les temperatures dels oceans producte de la crisi climàtica. Anteriorment s’havia estudiat com aquest factor afectava alguns peixos, però no es coneixia en profunditat en peixos salvatges. “L’escalfament de l’aigua de mar està incrementant l’activitat dels peixos de sang freda, que consumeixen més aliments i, per tant, absorbeixen més metilmercuri”, explica la investigadora.

En el cas de l’espècie estudiada, la tonyina vermella de l’Atlàntic, l’escalfament de l’aigua podria estar darrere d’un augment del 56% en l’acumulació de mercuri.

En el treball també es va observar que, en alguns casos, la sobrepesca provoca canvis en la dieta dels depredadors i fan augmentar el nivell del neurotòxic.”Si un peix depredador consumeix normalment una presa baixa en mercuri però està sobreexplotada, canvia a una altra espècie que pot tenir una major acumulació. En aquest cas, veuríem un augment de la càrrega de la neurotoxina al depredador “, subratlla Schartup. Per exemple, actualment el bacallà ha de dependre en major mesura de l’arengada i la llagosta, que tenen majors concentracions de neurotoxina que altres peixos dels que s’alimentava en la dècada de 1970.

Els investigadors subratllen que aquests resultats posen de relleu la importància d’aquests canvis en l’acumulació del mercuri i que haurien de ser presos en compte en les avaluacions de les concentracions i la presa de decisions.

Necessitat de reduir les emissions

“Hem demostrat que per continuar amb la reducció dels nivells del tòxic en el peix hem de pressionar perquè es produeixin reduccions més agressives en les emissions de mercuri i de gasos d’efecte hivernacle”, conclou l’autora. Schartup recorda que el panorama polític actual als Estats Units amenaça els progressos obtinguts en aquest àmbit “per la relaxació dels límits d’emissió de gasos d’efecte hivernacle i de la crema del carbó”, principal font de mercuri.”Un canvi de política podria amplificar l’escalfament de les aigües i augmentar els nivells del tòxic”, adverteix.