Carles Brufal,de l’Associació Salvem Ribera d’Ondara va explicar la ubicació i característiques dels 6 projectes que s’estan tramitant al municipi de Talavera i Ribera d’Ondara. Molts d’ells ubicats en zones de protecció especial, en corredors ecològics, en jaciments arqueològics i excessivament propers als nuclis de població. També va fer menció als límits que té la Segarra per acollir projectes d’aquestes dimensions. El portaveu de l’associació Salvem Ribera d’Ondara va explicar la tasca que està fent l’entitat per defensar el territori i lluita contra els 6 macroprojectes presentats amb la presentació d’al·legacions, el que suposa una feina titànica ja que inclouen grans plecs de milers de fulls i molt pocs dies per a presentar-les (30 dies, que és el mínim que marca la llei). Brufal va anomenar aquests projectes “sense” ja que estan intentant portar-se a terme sense diàleg amb la gent de la zona, sense donar-ne informació al territori, sense mesura, sense criteri, sense control ambiental, sense coordinació, sense plan ificació i sense garanties. Brufal va mostrar-se decidit a defensar el territori d’aquests macroprojectes “sense” i en aquest sentit va demanar ajuda per portar a terme aquesta tasca.
El 80% de les eòliques estan en municipis de menys de 1000 habitants
El doctor en Geografia i professor de la URV Sergi Saladié va explicar els estudis en que ha participat i que demostren que ocupant els espais alterats per l’activitat humana podem aconseguir suficient energia per abastir-nos sense que hi hagi una necessitat d’ocupar espais naturals, apostant pels models consensuats de Dinamarca o Alemanya que si aposten per la sobirania energètica. Saladié va recordar que el 80% de les instal.3lacions eòliques estan en municipis de menys de 1000 habitants i va repassar estudis que corroboren que els municipis on s’han implantat macroparcs de renovables han perdut habitants en favor dels municipis que no en tenen i va defensar una transició energètica justa que implica la descentralització i la generació d’energia prop dels centres de consum. De fet, això és el que recull l’article 19 de la Llei de Canvi Climàtic Catalana aprovada l’agost del 2017, una llei que, a més, diu que la generació d’energia renovable hauria d’estar en mans de les comunitats locals i que s’han d’utilitzar espais ja alterats abans d’agafar-ne de nous. En aquest sentit, Saladié va reclamar que l’administració faci estudis per determinar i establir quins espais ja degradats te Catalunya i on s’hi poden posar instal·lacions generadores d’energia renovable.
Per a l’ampliació de zones ja degradades on poder posar instal·lacions tant Saladié com la membre de la Xarxa catalana per a una Transició Energètica Justa Montse Coberó van parlar de la col·locació d’aquestes instal·lacions a les zones de serveis de les vies ràpides que hi ha a Catalunya o fins i tot de la cobertura d’aquestes vies amb plaques solars que deixen passar la llum a l’estil d’una prova pilot de cobertura de vies que ja s’està realitzant a Suissa. Montserrat Coberó va exposar les esmenes que la xarxa, ha realitzat a la llei de transició energètica i també va carregar envers el sistema d’impantar macro projectes en espais naturals de manera innecessària.
Coberó també va informar d’una iniciativa legislativa popular que s’està preparant per demanar que la UE canvii els criteris per a la Transcició energètica i de la creació aquest mateix mes de gener d’una plataforma catalana per a la generació d’energia que tindrà lloc el dia 18 a Sant Quirze de Besora.
La veu de les administracions la van posar la Consellera Comarcal de Sostenibilitat i Canvi Climàtic Dània Verdés i el Paer en cap de la Paeria de Cervera Joan Santacana. que van mostrar-se clarament contraris a aquest model de macroprojectes que s’han presentat al territori i disposats a lluitar amb les eines de que disposa l’administració per aturar-los i per impulsar la creació de comunitats energètiques locals més respectuosos amb el territori
La consellera comarcal de Sostenibilitat i Canvi Climàtic Dània Verdés va explicar les actuacions del Consell Comarcal seguint línia de les mocions aprovades en ple del Consell d’Alcaldes i Ple del Consell rebutjant aquest model d’implantació. També va anunciar-nos la creació de l’oficina de l’energia, que ha part de treballar el pla territorial per la instal·lació distribuïda de renovables, resolgui dubtes als veïns de la comarca en matèria d’autoconsum.
Finalment el Paer en cap de Cervera Joan Santacana va explicar que es pot fer dels ajuntaments per fomentar les energies verdes i les actuacions que ha realitzat la Paeria, modificant el planejament urbanístic i al·legant contra macro projectes propers que perjudiquin la ciutat. Santacana va tancar la seva intervenció mencionant el municipi alemany de Wildpoldsried que durant la xerrada es va presentar com exemple d’un poble que des de fa anys genera la seva pròpia energia i te sobrant, i el va posar com a referent en el que emmirallar la ciutat de Cervera en el sentit que la capital de la Segarra pugui arribar a produir la seva pròpia energia i la de la zona, d’una manera descentralitzada.
