El darrer número de la revista Vallesos rememora lluites ecologistes dels dels anys 70 a les comarques del Vallès

La revista-llibre Vallesos rememora lluites ecologistes dels dels anys 70 sobre espais emblemàtics del Vallès com Gallecs, els parcs de Sant Llorenç i el Montseny o el Quart Cinturó

La revista-llibre semestral Vallesos arriba al seu número 29 amb una carpeta-dossier titulada 

Defensors de la terra que repassa amb els seus protagonistes lluites ecologistes històriques –

iniciades als anys setanta- que han deixat petja i salvat espais naturals avui inqüestionables 

com ara Gallecs, els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Montseny, Collserola, 

el Turó de Montcada, així com tants indrets amenaçats pel projecte d’autovia del Quart 

Cinturó. 

Batalles contra l’especulació urbanística que són veritables patrimonis de lluites 

populars vallesanes per uns espais naturals valuosos, lliurades per grups naturalistes 

incipients, així com d’excursionistes, pagesos i veïns i veïnes combatius, sense les quals 

aquells espais avui no serien del gaudi públic. 

La carpeta s’inicia parlant amb l’ambientòleg pioner Martí Boada i compta amb articles retrospectius 

del director de l’Escola de Natura del Corredor Joan Manel Riera Vidal, i del president de l’ADENC Joan Carles Sallas 

En la segona meitat dels anys setanta, i enmig dels nous aires de participació democràtica 

que s’obrien amb la mort de Franco, es van organitzar les primeres mobilitzacions 

ecologistes. Alertaven la població i la conscienciaven tot plantant cara davant de 

l’especulació desfermada pel desarrollismo franquista iniciat a primers dels anys seixanta, 

encara ben rampant a mitjan setanta– que afavoria la propagació arreu de l’asfalt i la 

totxana, en forma de polígons industrials a les planes més fèrtils i d’urbanitzacions 

residencials a boscos enlairats i terres agrícoles, en planificacions sense gaire escrúpols ni 

límits. 

Salvem Gallecs 

En la transició entre les darreres decisions dels ajuntaments franquistes i les dels primers 

consistoris elegits democràticament, van ser lluites tan sonades com Salvem Gallecs, que va 

impedir una gran ciutat de nova planta en el gran espai rural que es distribueix en el terme 

de sis municipis Mollet, Parets, Lliçà de Vall, Santa Perpètua, Palau-solità i Plegamans i 

Montcada i Reixac– i que avui està gestionat per un consorci públic en l’àmbit de l’agricultura 

ecològica, amb una gran ús per al lleure ciutadà. O les mobilitzacions que van propiciar la 

protecció efectiva del que van acabar sent els parcs naturals de Sant Llorenç de Munt i de 

l’Obac i també el del Montseny, on hi havia milers de parcel·les d’urbanitzacions planificades 

i amb carrers oberts i tot. O les protestes que van dur a posar fi a les extraccions de la 

pedrera que es menjava el Turó de Montcada, a base de queixalades de la cimentera Asland. 

Totes van ser batalles imaginatives i fresques que agermanaven tractors i bicicletes i que van 

ser l’embrió de les que als anys vuitanta i noranta van portar a reclamar als ajuntaments 

limitacions a la urbanització continuada en espais lliures dels seus termes municipals. Un cas 

paradigmàtic en va ser la mobilització ciutadana sabadellenca Salvem el Vallès/Salvem el 

Rodal, que va aconseguir ampliar l’espai verd protegit de la ciutat en el pla general 

municipal d’ordenació de Sabadell (PGMOS) ultimat el 1993, i que va ser també un dels 

gèrmens de l’oposició al projecte de Quart Cinturó com una nova gran autovia que havia de 

travessar de cap a cap el Vallès, amenaçant valuosos espais agraris i forestals i consolidant el 

camí cap a la urbanització progressiva d’espais d’alt valor natural i paisatgístic. Entre 

aquestes lluites contra l’extensió de la trama urbana continuada hi ha les que van impedir 

construir en 165 hectàrees forestals i de cultius a l’espai de Torre Negra, a Sant Cugat del 

Vallès, a les faldes de parc de Collserola, o les que van impedir enganxar Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès en un mateix continu urbà. 

Aquelles mobilitzacions van ser ben emblemàtiques i d’alguna manera encara segueixen 

vives, en major o menor mesura. Han estat lluites pioneres, enèrgiques i tranversals, ja que 

van agrupar ciutadans de tota condició i d’arreu del Vallès, que sovint van contradir i capgirar 

els posicionaments favorables sobre aquells projectes dels partits polítics governants. ​

Més informació: Vallesos

Comparteix-me:

Simon Stiell tanca la conferència del clima de Bonn demanant més implicació, més rapidesa i més justicia

"Hem d'anar més enllà, més ràpid i de manera més justa". Amb aquestes paraules el Secretari Executiu del Canvi Climàtic de les Nacions Unides Simon Stiell començava el discurs de...

La natura pot gaudir-se de manera compartida i respectuosa

A l’estiu, un temps de màxima afluència, cal recordar especialment les bones pràctiques per no malmetre els espais que visitem...

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter posa en marxa un nou Centre d’Informació

Es tracta d’el quart centre d’informació d’aquest parc natural, s’ubica en un espai cedit per l’estació d’esquí Vallter 2000 al Pla de Morens, a Setcases, i es mantindrà obert durant...