L’any 2019 Catalunya va aconseguir recollir selectivament el 44,8% del total de residus generats, és a dir 1,8 milions de tones. Aquesta xifra, que representa un increment del 9% respecte al 2018 “és la més alta de la història”, segons ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet durant la presentació de les dades de generació de residus municipals a Catalunya l’any 2019. “Anem pel bon camí, però no ens podem aturar si volem seguir les directrius marcades per la Unió Europea”, va indicar Calvet que estava acompanyat pel director de l’Agència Catalana de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost. L’any passat és van generar a Catalunya 4 milions de tones de deixalles, és a dir, 526 quilos per habitat i any, o cosa que és el mateix 1,4 quilos per habitant i any. En comparació amb els indicadors econòmics de Catalunya -PIB i la variació interanual PIB- la generació de residus per càpita “se situa per sota del creixement econòmic, confirmant la tendència dels darrers anys de dissociació entre generació de residus i creixement econòmic”, va explicar Calvet qui considera que aquesta dada que és manté en aquesta línia des del 2011 “és un bon indicador” que demostra que els ciutadans van canviant la manera de consumir “més preventiva pel que fa a la generació de residus”.

S’incrementa la recollida de totes les fraccions

La fracció de recollida selectiva que ha crescut més el 2019 ha estat la del paper i cartró amb un increment del 29% degut sobretot a la disminució del preu del paper “que ha fet desaparèixer pràcticament els furts als contenidors de color blau”, ha explicat Calvet. L’increment de la recuperació del paper “afavoreix a les papereres catalanes perquè va a parar tot a elles”, va recordar Josep Maria Tost.

La recuperació del vidre s’ha incrementat un 6,6% una xifra molt alta tenint en compte que es van recuperar més de 200.000 tones, un nivell molt semblant al del 2008 que és quan es va assolir el màxim històric. La fracció orgànica ha crescut un 6%, la xifra més alta de les registrades fins ara; mentre que la recollida d’envasos lleugers ha crescut un 4,5%.

El director de l’ARC va voler “felicitar els ciutadans” perquè sobretot en la fracció orgànica “cada any es redueixen els impropis”. També hi ha força impropis en els envasos, ja que el ciutadà hi acostuma a posar també els plàstics. En el cas del vidre els impropis són gairebé imperceptibles i correspondrien als taps. “Volem recollir selectivament més quantitat i de més qualitat perquè d’aquesta manera facilitem es facilita la reintroducció en el cicle econòmic”, va dir Tost.

Dels 2,2 milions de tones de la fracció resta, la que no es recull de forma selectiva, gairebé el 70% es van portar als ecoparcs i a les incineradores mentre que un 23,4% va anar directament a l’abocador sense que hi hagi hagut un tractament previ.

L’any passat la recollida selectiva va evitar l’emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte hivernacle, l’equivalent al CO2 que produeixen 564.000 vehicles durant un any recorrent una distància de 10.000 quilòmetres.

El Berguedà la comarca que més recicla

El Berguedà, amb un 68,82% de recollida selectiva, s’ha convertit, per primera vegada, en la comarca catalana que més residus recupera superant a Osona (65,4%) que històricament havia liderat aquest particular rànquing. El Berguedà, que el 2017 ocupava el lloc 36 de les 42 comarques catalanes i el 2018 el 20è, ha basat el seu èxit en la implementació de la recollida porta a porta en els municipis més poblats de la comarca. Territori i Sostenibilitat confia que a finals del 2021 més de 300 municipis catalans disposin del servei de recollida porta a porta.

Al Berguedà i Osona li segueixen per ordre de més residus selectius recuperats, el Priorat (3,23%), el Moianès (62,85%), la Segarra (57,98%), el Pallars Sobirà (56,28%), el Montsià (53,12%), la Conca de Barberà (52,74%), la Garrotxa (51,81%) i l’Alt Urgell (51,24%). Les quatre primeres comarques d’aquest rànquing, amb una recollida superior al 60% ja estarien complint l’objectiu marcat per la Unió Europea. A més 13 comarques, 3 més que el 2018 ja recullen selectivament més del 50% dels residus generats.

Per contra les comarques que menys reciclen són la Cerdanya (26,01%), el Tarragonès (36,42%), el conjunt de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (37,38%), Baix Penedès (38,35%), Val d’Aran (38,72%), Garrigues (40,08%), Noguera (40,68%), Garraf (41%), Pallars Jussà (41,81% i Segrià (41,9%).
Per Calvet per aconseguir encara millors percentatges és “essencial” la implicació dels ens locals i considera que “calen més esforços per incrementar la recollida selectiva implantant models eficients”, com l’esmentat del porta a porta, contenidors intel·ligents, models de pagament per generació “i assegurar que el comerç i serveis fan correctament la recollida selectiva”.

Els efectes de la pandèmia

La pandèmia tindrà importants efectes en el volum de recuperació de residus sobretot aquest estiu perquè Catalunya perdrà gairebé la totalitat dels 23 milions de turistes que es reben. “Si no hi ha turistes no hi ha consum i per tant no hi haurà tants residus”, ha afirmat Tost.

Pel que fa a les diferents fraccions, durant el confinament s’ha notat un augment dels embalatges de cartró per l’increment de les compres per Internet.

Tant Calvet com Tost s’han mostrat gratament sorpresos per la reacció de la gent durant els tres mesos que han estat tancats a casa. “Patíem pel comportament que tindrien els ciutadans perquè ens pensàvem que es relaxarien però hem vist que han seguit relaxant i això ens satisfà molt”, han indicat.

Després de recomanar l’ús de mascaretes reutilitzables, han recordat que tant aquestes com els guants d’ús ciutadà -les d’ús mèdic van per un altre canal- s’han de dipositar en el contenidor de rebuig.

Nova Llei de Residus

L’ARC està treballant internament en la redacció d’un text articulat de la nova Llei de prevenció i gestió dels residus i l’ús eficient dels recursos de Catalunya, segons ha anunciat el conseller Calvet. Es preveu que aquesta llei estigui enllestida en el mes de setembre. “Aquesta llei ha de permetre activar mecanismes amb tots els actors, però especialment amb el sector empresarial, per facilitar noves maneres de consumir i, particularment també de produir, perquè el millor residu és el que no és produeix ja que, en la jerarquia de gestió de residus, el primer graó és la prevenció”, ha afirmat Calvet.