[foto]
Oqueli explicava el dilluns passat en una xerrada a l’Insitut Gallecs de Mollet del Vallès, que “moltes de les persones que venen les seves terres a les multinacionals no saben llegir ni escriure i signen contractes que no entenen, creient en la paraula dels advocats i comercials”. No es tracta d’una realitat aïllada, sinó que a molts països de Llatinoamèrica s’estan vivint situacions similars. “Participo també en altres lluites amb companyes de Perú, Mèxic, El Salvador…, perquè en essència la reivindicació que fem és la mateixa, per això és tan important crear consciència”, va dir.
Al març del 2012, La Puya va aixecar un campament pacífic en protesta per la contaminació de l’aigua i la destrucció de l’entorn natural per part de la mina d’EXMINGUA, una empresa subsidiària de la companyia estatunidenca Kappes, Cassidy & Associates. El grup d’ecologistes es va instal·lar a l’entrada del projecte miner d’EXMINGUA, denominat El Tambor, per impedir l’entrada als treballadors de la sucursal. A causa d’això, Oquelí és perseguida per la policia del país i les pròpies multinacionals, “que compten amb el total suport del govern per reprimir les comunitats”, va assegurar. Al juny del mateix any, va ser víctima d’un atemptat, del qual en porta sempre un record: una de les sis bales que li van disparar s’allotja a pocs centímetres de la seva columna. Des del gener, resideix a Catalunya, sota la protecció d’Amnistia Internacional.
[foto]
La Puya és un moviment liderat principalment per dones, fet que els ha donat visibilitat arreu del país com a capdavanteres de la lluita pels drets socials i els recursos naturals. A més, s’ha convertit en un referent de resistència no violenta a tot Guatemala, ja que “altres moviments de protesta ambiental han acabat criminalitzats per culpa de la violència entre els manifestants i la policia”, va explicar Oquelí.
Després de l’exposició, els alumnes van prendre la paraula. Molts d’ells es van interessar pel futur del planeta: “la propera gran guerra que viurem, serà per l’aigua”, va anunciar, “en molts llocs ja no en queda, i és un recurs essencial per a la vida”. Un exemple de l’agonia de quedar-se sense aigua és Ciudad del Cabo, que des del febrer té les reserves aqüíferes sota mínims i el govern ha tallat l’aigua a la població en diverses ocasions per estalviar la poca que tenen.
[foto]
D’altra banda, alguns dels alumnes van preguntar de quina manera poden els joves contribuir en la lluita d’Oquelí i tants d’altres represaliats per la justícia dels seus països. Com podem, des d’occident, des de les nostres comoditats, ser objecte de canvi per a un món més just? La seva resposta va ser que podem fer molt més del que pensem. “Tot comença per interessar-se i informar-se. Fer servir les xarxes socials i viralitzar les protestes. Crear consciència a l’escola, a la família, al nostre entorn. Els joves d’avui sereu els empresaris del futur, i penso que mostrant-vos una mica de realitat, construireu els vostres negocis i les vostres vides tenint en compte la repercussió que això pugui tenir sobre altres persones i el medi ambient. Sóc de les que creu que fent petites coses, s’aconsegueixen grans canvis”.
La xerrada s’emmarca dins el cicle d’activitats del programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, que ja suma la seva cinquena edició, en la qual Mollet hi participa per primera vegada. En aquest context, el Síndic Personer de Mollet, Lluís Martínez Camps, un dels organitzadors de les jornades al municipi, va voler transmetre la inquietud als alumnes de la “doble cara de la globalització. Va destacar que “tot i que nosaltres siguem lluny d’aquests escenaris, no ens són aliens: també ens afecten i en som responsables”. Va recordar, també, que “al món, hi ha més realitats com les de la Yolanda, que no pas com les nostres, i cal tenir-ho present per actuar en conseqüència”.
L’acte d’inauguració es va celebrar diumenge passat al Centre Cultural La Marineta de Mollet, amb la presència de 5 dels defensors i defensores d’enguany. A banda de Mollet, hi participen també Caldes de Montbui, Sabadell, Mataró, Rubí, Cornellà i Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.
