El comunicat diu així:
Si s’inclouen totes les baules de sistema alimentari (producció agrícola i ramadera, transport i conservació d’aliments, processat i embalatge d’aliments i totes les deixalles que es generen), l’alimentació és la responsable de la meitat de les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) generats. Si a més tenim en compte que l’alimentació és bàsica i primordial per a la vida de les persones, és evident que es tracta d’una qüestió important i amb molt potencial per frenar el canvi climàtic. La producció ecològica aporta solucions que poden ajudar, d’una banda, a reduir la contribució del sistema alimentari a l’emissió de GEH i, de l’altra, a mitigar l’impacte que els canvis en el clima tindran (i ja tenen) a la producció agropecuària. En producció ecològica, la ramaderia ecològica redueix la càrrega ramadera (nombre de caps) i basa l’alimentació dels animals en recursos locals disminuint les necessitats d’importar productes com la soja o el blat de moro des de l’altre costat de la mar. I en el cas de l’agricultura ecològica, no s’utilitzen fertilitzants de síntesi i es necessita gestionar millor les aportacions nitrogenades per evitar l’aparició de plagues de difícil control. A més, el compostatge disminueix globalment l’emissió dels GEH que es produeixen en el maneig de fems. Tampoc s’ha d’oblidar la capacitat de segrestar carboni en els sòls, tal com ho porten fent fa anys els/les agricultors/es ecològics amb la fertilització orgànica.
Totes aquestes dades i molts altres referents al potencial de la producció ecològica per a l’adaptació i mitigació de l’canvi climàtic es recullen en informes i estudis-diagnòstic com, per exemple, els del projecte “Adapta la teva dieta, cuida el teu clima”, dut a terme per la SEAE. Projectes com aquest demostren que a Espanya hi ha iniciatives reeixides que promouen models d’alimentació ecològica amb emissions de GEH gairebé nul·les. Aquests models promouen, a més, el consum majoritari d’aliments frescos, de temporada i de proximitat, ecològics, la reducció del consum de carn, el reciclatge de residus orgànics per a l’obtenció de compost i la minimització del malbaratament alimentari, factors clau per fer front al canvi climàtic.
Si es té en compte que el nostre país és líder europeu en superfície destinada al cultiu ecològic amb 2,1 milions d’ha i quart d’àmbit mundial, i que el consum ha augmentat molt en els últims anys, des SEAE, INTERECO i Associació Vida sana considerem que cal aprofitar la conscienciació dels consumidors i promoure així un veritable canvi de model. L’acció climàtica proposta per l’Estat espanyol ha d’incloure, necessàriament, la producció ecològica i els models de consum agroecològic com un dels seus eixos centrals.
Per això, volem fer una crida a tota la societat a responsabilitzar-se amb aquesta crisi climàtica en la seva alimentació diària i, alhora, exigim als/les nostres representants polítics que implementin els instruments necessaris perquè es donin suport en l’àmbit global als models de producció ecològics com a garants de la seguretat alimentària de tots els pobles a llarg termini. Les decisions que es prenguin en aquesta cimera no poden deixar de banda l’important paper que el model alimentari té per revertir l’emergència climàtica i els acords així han de reflectir-ho.
Sol·licitem, doncs, que després d’aquesta Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25) s’impulsin mesures i accions concretes que donin suport i facilitin una transició ecològica per afavorir sistemes alimentaris justos i sostenibles amb la vida del nostre planeta i amb les nostres vides. El compte enrere ja ha començat, no hi ha més temps a perdre.