La producció d’aigua dessalinitzada es preveu que es dupliqui en els propers 15 anys

La dessalinització i les estacions regeneradores d'aigua han produït més de 720 hm3 en el període comprès entre 2005 i el 2020. Des del 2005 fins l'actualitat, aquests recursos d'aigua no convencionals han aportat una quantitat d'aigua superior al volum dels embassaments de les conques internes. La dessalinització incrementa la seva producció quan les reserves naturals disminueixen, mentre la reutilització s'empra de manera més continuada en el temps. En els propers 15 anys es preveu que la capacitat de producció d'aigua dessalintzada es dupliqui passant dels 80 als 160 hm3/any, i que, en cinc anys, es tripliqui l'ús d'aigua regenerada, passant dels 30 als 100 hm3/anuals

[foto]

La dessalinització existeix a Catalunya des de l’any 2002, amb la posada en servei de la planta de la Tordera, amb una capacitat de producció inicial de 10 hm3/any, que va ser duplicada en el 2011 fins el 20 hm3/any. L’altra planta d’aquest tipus al nostre territori és la del Llobregat, que mostra la fotografia, inaugurada el 2009 i amb una capacitat de producció de 60 hm3

Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la dessalinització i les estacions regeneradores d’aigua han produït més de 720 hm3 en el període comprès entre 2005 i el 2020. D’aquesta quantitat, 220 hm3 corresponen a l’aigua produïda per les dessalinitzadores catalanes (Tordera, a Blanes, i Llobregat, al Prat de Llobregat), mentre que els 500 hm3 restants provenen de l’aigua produïda als terciaris (instal·lacions que serveixen per aplicar a l’aigua depurada un tractament addicional i més avançat per garantir la qualitat per altres usos). Aquest volum d’aigua ja supera a la capacitat total dels embassaments de les conques internes, que disposen d’espai per emmagatzemar un total de 694 hm3.

El funcionament d’aquestes instal·lacions es modula a partir de l’estat dels recursos naturals (aigua dels embassaments i aqüífers), incrementant la seva producció quan aquests es redueixen. Durant el darrer semestre de 2017 i primers mesos de 2018, la dessalinització (juntament amb els pous de sequera) van aportar prop de 100 hm3 d’aigua quan els embassaments estaven al 43% de la seva capacitat. L’aportació d’aquest recurs va permetre, per una banda, alentir el descens de reserves naturals i, per l’altra, allunyar en el temps la possible entrada en escenaris que haurien comportat l’aplicació de restriccions per sequera.

En l’horitzó dels propers 15 anys i en el marc de l’agenda verda de l’ACA, es preveu un nou impuls a l’aigua dessalinitzada, duplicant la seva capacitat de producció (dels 80 actuals als 160). En aquest sentit, es triplicarà la capacitat de la dessalinitzadora de la Tordera fins els 80 hm3/any i es construirà una nova planta dissenyada per produir 20 hm3/any a la conca del riu Foix.

Pel que fa a l’aigua regenerada, anualment i de mitjana es produeixen més de 30 hm3 per a usos que no requereixen l’aigua potable, com els industrials (refrigeració), els ambientals (cabal ambiental i recàrrega d’aqüífers i zones humides), els agrícoles, els recreatius (reg de camps de golf) i els municipals (reg i baldeig de carrers).

Es preveu que en un període de 5 anys es passi dels 30 als 100 hm3 en l’ús de l’aigua regenerada i ja durant el període 2020-2021 l’ACA destinarà 13,5 MEUR per activar nous sistemes terciaris i mantenir el funcionament dels ja existents. En el marc de l’agenda verda, es preveu invertir més de 150 MEUR entre 2020 i 2035 per potenciar l’aigua regenerada.

Comparteix-me:

La temperatura mitjana del 2024 supera l’escalfament d’1´5ºC respecte l’època preindustrial

En plena crisi pels incendis de Los Àngeles, als EEUU, el programa europeu Copernicus confirma que el 20024 ha estat l'any més càlid des que hi ha registres...

El Centre en Resiliència Climàtica i la plataforma Nactiva s’uneixen per treballar en la regeneració del Delta de l’Ebre

La plataforma col·lectiva per a la protecció i regeneració del capital natural al Mediterrani Nactiva i el Centre en Resiliència Climàtica han segellat una aliança estratègica per posar en marxa...

Els ajuts als ramats es mantindran durant quatre anys per afavorir l’acció de la pastura en una mateixa zona

Per primera vegada, els ajuts als ramats per mantenir el sotabosc, reduir el risc d'incendis i afavorir les pastures, seran per un període de quatre anys consecutius, a fi de...