L’onzena edició del Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement, en la categoría de Canvi Climàtic, ha estat atorgat aquesta setmana a la científica francesa Anny Cazenave, especialitzada en geodesia i en altimetria espacial, a l’australià John Church, oceanògraf i expert en el nivell del mar i en els canvis d’aquest, i al físic britànic i estudiós de la influència del canvi climàtic en el mar Jonathan Gregory, per les seves aportacions que han permès “detectar, entendre i projectar la resposta del nivell del mar a escala global i regional al cambio climático degut a l’acció humana”, segons explica el jurat del premi. “L augment del nivell del mar posa en perill les àrees a baixa altitud, amb múltiples impactes socials i ecològics”, diu l’acta del jurat. “Tenint en compte els molts factors que intervenen, interpretar i projectar els canvis en el nivell del mar constitueix un gran desafiament científic”
[foto]
Tot i ser una de les conseqüències del canvi climàtic de major impacte -una pujada d’1 metre en el nivell del mar afectaría prop de 100 milions de persones- l’augment del nivell del mar és per a la comunitat científica un dels valors més difícils de determinar, degut a la gran variabilitat natural que ha mostrat aquesta magnitud al llarg de la historia de la Terra. Fa 20000 anys el nivell del mar era 120 metres inferior a l’actual i en els darrers 5000 anys ha pujat 2 metres.
Identificar la petjada humana en un espectre tan ampli ha estat una tasca de dècades i fa només dos anys John Church, va publicar a la revista Nature la confirmació que el factor més important en el augment del nivell del mar és des de 1970, la acció humana. Arribar a aquesta conclusió ha requerit l’obtenció i la integració de diverses fonts i la feina i l’estudi de les tres persones guardonades, tant de forma independent com en col·laboració complementària.
El jurat del premi valora que Cazenave, Church i Gregory “han estat pioners en la integració de les observacions de satèlit amb les mesures in situ i les innovacions en models numèrics, per aconseguir una descripció precisa i consistent del canvi en el nivell del mar a escala global (…) Les seves trovalles han estat instrumentals a la hora de posar a prova la comprensió del funcionament del sistemaTerra i formular projeccions millor consolidades”.
[foto]
Augment del mar a ritme accelerat
A més d identificar l’efecte antropogènic en l’augment del nivell del mar, el treball dels guardonats ha descubert que el ritme al que es produeix aquest increment s’està accelerant. La seva investigació demostra, en conjunt, que l’acceleració recent de l’augment en el nivell del mar a escala global, i quantifica les aportacions relatives de les diferents causes de l’augment, principalment l’expansió térmica de l’oceà i el desglaç dels casquets polars i dels glaciars, provocats per l’escalfament global antropogènic.
S’ha consensuat que des de principis dels anys noranta, el nivell del mar qugmenta a un ritme de 3 mm a l’any, el que suposa una pujada mitjana de 8 cm en els darrers 25 anys. Aquest és un ritme ràpid.
L’informe del Grup Intergubernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) del 2014 indica que “el ritme d’ augment del nivel del mar des de mitjans del segle XIX ha estat superior que el ritme mitjà dels dos mil·lenis anteriors “. A Això cal afegir-hi que les observacions revelen una acceleració durant el segle XX que amb tota probabilitat continuarà en el futur.
Per arribar a aquestes conclusions han estat clau les observacions dels satèlits, iniciades els anys noranta i que, gràcies a la seva perspectiva global, planetària, per primera vegada permeten posar ordre en els registres de marees que portaven dècades fent-se en ports i zones de costa. Cazenave, experta en geofísica, és pionera en la interpretació d’aquestes medicions portades a terme per primer cop amb el satèlit francoamericà TOPEX/Poseidon. El seu treball va resoldre errors en medicions anteriors i va proporcionar el primer conjunt precís i fiable sobre el nivell del mar a escala global.
Segons exposa Cazenave, “les observacions des de l’espai han tingut un paper fonamental; abans de l’era dels satèlits i de les dades d’altrimetria que va començar a principis dels 90, la única informació que teniem sobre l’augment del nivell del mar provenia d’uns aparells instal·lats en els ports, que no ens dèien res sobre l’oceà obert, i, per tant, se sabia molt poc sobre aquest fenòmen”
Church, oceanògraf, i Cazenave van aconseguir reconciliar les noves dades de satèlit amb els registres locals de que es disposava, i construir així un registre fiable de l’evolució del nivell del mar en època recent. Per ampliar aquest registre al passat, i `per fer projeccions de futur, van resultar fonamentals els models numèrics desenvolupats per Gregory. Aquest investigador britànic és expert en determinar el grau de sensibilitat del sistema climàtico als diferents agents, ja sigui l’augment de concentració de CO2 atmosfèric o el ritme de desglaç. El seu treball ha permès integrar totes les variables i ajustar les dades disponibles de manera que sigui factible predir, de forma fiable, i coneixent el grau d’incertesa, l’evolució futura del sistema. “La meva contribució ha estat combinar models que inclouen totes les variables que influeixen sobre els canvis en el nivell del mar, per millorar la nostra comprensió del passat i aixi poder realizar projeccions cap al futur” explica Gregory. Avui en dia es disposa d’un registre temporal sòlid del nivell del mar entre el final del segle XVIII i el segle XXI, i en els relativament pocs anys que passen entre els informes de l’IPCC la incertesa de les prediccions s’ha reduït molt. “confiança ha millorat perquè entenem millor el passat. Ara podem explicar com i perquè ha canviat el nivell del mar al llarg dels darrers 150 anys, i la comprensió del passat ens dona confiança per predir el futur”, diu Gregory.
“El nivell del mar está augmentant a un ritme cada vegada més ràpid”
Les tres persones guardonades han recalcat la gravetat del problema i la necessitat d’accions polítiques. “El nivell del mar está augmentant a un ritme cada vegada més ràpid”, ha dit Church. “Si continuem sense reduir les nostres emissions, podriem patir un augment de fins a 1 metre, potser més, a finals de segle. Però si prenem mesures urgents i efectives, podriem reduir l’impacte potser més de mig metre. I aquest augment durarà molts segles”. Church destaca l’alt nombre de persones afectades: “Uns 100 milions de persones viuen a menys d’un metre de un nivell de marea alta, així que, en un segle, podriem tenir a 100 milions de persones havent d’adaptar-se d’alguna manera per a proteger les seves cases, retirant-se de la costa o protegint-la”.”Aquest problema no només és important, sinó que és urgent”, insisteix Church. “Molts polítics reconeixen la seva importancia, però pocs assumeixen el grau d’urgència amb què hem de reaccionar (…) Reduir les emissions per aconseguir un augment de temperatura de 1,5 graus com a màxim és un bon objectiu. És el que ens hem de marcar”.”A Espanya, i a qualsevol altre país amb costa, és necessari planificar adaptacions a l’Augment del nivell del mar en el selge XXI, i més enllà, perquè l’augment del nivell del mar no pararà el 2100. I haurem de mitigar les emissions per evitar els pitjors escenaris”
Malgrat tot, encara hi som a temps
Que l’augment del nivell del mar sigui inevitable no vol dir que no es pugui fer res, assenyala Gregory: “ Fins i tot en el millor dels escenaris de reducción d’emissions, l’augment del nivell del mar no s’estabilitzarà a finals del segle XXI, sino que continuarà durant molts segles, perquè l’escala tempora per a l’escalfament de l’oceà profundé s de segles o milenis. Malgrat tot, podem influir sobre quant augmentarà i com de ràpid passarà. No podem aturar l’augment, però no és massa tard per fer alguna cosa per mitigar-lo i reduir el seu impacte”.
A les persones que opten per no fer cas a la ciencia del canvi climàtic, Gregory diu: “ Aquests són els fets, no és una qüestió d’opinions, la ciencia tracta d’ocupar-se de fets objectius, i no pots rebutjar una dada objectiva perquè no t’agradi”. Cazenave també reclama més actuacions: “No estem fent prou per combatre el canvi climàtic. L’augment del nivell del mar és només un dels impactes, n’hi ha d’altres com els events meteorològics extrems, que són cada vegada més intensos. Hem de canviar el model de societat i la nostra manera de viure per tal de consumir menys combustibles fòssils. A Europa, la población cada vegada és més consciente del problema, però continuem esperant accions polítiques concretes”. A les persones escèptiques, els hi diría que comparin el clima del 2019 amb el de fa 10 o 15 anys. Els diría que simplemente es fixessin en els fets i en les observacions” conclou Cazenave.
