La població catalana de gavina corsa s’ha estabilitzat

El descens pronunciat de la població catalana de gavina corsa durant els darrers anys s'ha estabilitzat fins al punt de revertir lleugerament la tendència. La gavina corsa havia reduït els seu cens poblacional a Catalunya fins prop de 4.000 parelles, menys d'una tercera part de les que havien arribat a niar al país. El delta de l'Ebre havia arribat a acollir en una sola colònia les dues terceres parts de la població mundial coneguda.

El mal temps, les dificultats d’alimentació i els depredadors terrestres i alats va provocar un canvi d’hàbits que podrien estar relacionats amb la baixa taxa de reproducció de l’espècie. El 2009 va colonitzar el delta del Llobregat i ho va intentar als aiguamolls de l’Empordà i al port de Tarragona, els dos sense èxit. Mentre la colònia del Llobregat es va consolidar el 2011, un total de 2.609 parelles van triar el port de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) per niar. El 2013 la cria també es va produir per primera vegada a tot el món en un ambient urbà, a la Zona Franca de Barcelona (69 parelles), i finalment va ser colonitzat amb èxit el port de Tarragona.

L’anellament ajuda a controlar l’espècie
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha detectat algunes incidències al delta del Llobregat relacionades amb depredadors naturals com la guineu, el gavià argentat de potes grogues, el visó americà i el porc senglar. En aquest riu també es registren molèsties ocasionades per pescadors furtius nocturns.

La intensa gestió efectuada en els espais naturals protegits del delta del Llobregat i al Parc Natural del Delta de l’Ebre ha afavorit a l’estabilització de l’espècie. Amb tot, els efectes d’aquestes mesures, com tots els relacionats amb la gestió de la natura, tardaran en veure’s sobre el terreny. L’anellament d’exemplars efectuats durant el mes de juny a les colònies catalanes -641 polls anellats als ports de Barcelona, Tarragona i delta del Llobregat- ajudaran a conèixer millor els moviments de l’espècie i millorar-ne la gestió.

Colonització d’espais segurs
Des del 2011 entre un 12 i un 26% de la població catalana nia en ports i no en espais naturals protegits. La gavina corsa era una espècie íntimament lligada a les illes mediterrànies, però tot i així ha optat per colonitzar espais més segurs com són els ports. Aquesta seguretat es deu a les limitacions de l’accés humà i a la presència de zones obertes sense depredadors naturals. Aquests espais són hàbitats temporals, ja que són destinats a usos portuaris, i per tant hauran de traslladar-se a altres zones. Amb tot, la colònia de gavina corsa més gran de Catalunya continua sent la de la punta de la Banya al delta de l’Ebre. Representa el 40,5% -1586 parelles el 2016- de la població catalana.

Comparteix-me:

Les plantes d’arrels profundes, claus per prevenir la desertificació, en risc pel canvi climàtic i la sobreexplotació dels aqüífers

En el Dia Mundial del Sòl, el CREAF recorda que la desaparició de les plantes d’arrels profundes posa en perill la resiliència dels territoris més àrids, entre les que hi...

Els pressupostos de carboni de Catalunya preveuen reduir el 31% les emissions contaminants abans del 2030

El Ple del Parlament ha debatut aquest dimecres els primers pressupostos de carboni lliurats pel Govern, en compliment de la Llei del canvi climàtic, que estableixen que el conjunt dels...

Un manifest científic reclama mesures urgents per protegir els boscos submarins

Científics d’arreu del món reclamen una acció urgent per protegir, restaurar i gestionar de manera sostenible un dels ecosistemes oceànics menys coneguts i, tanmateix, més importants del planeta: els boscos...