La Plataforma ha presentat les seves al·legacions al Decret de creació i al Pla de Protecció en una roda de premsa oberta celebrada a Alcover
Les entitats que integren la Plataforma valoren molt positivament que, després de dècades de reivindicació, la creació del Parc Natural sigui a les portes de fer-se realitat, però consideren que aquest moment històric s’ha d’aprofitar per garantir un Parc territorialment coherent i amb eines de gestió prou sòlides per protegir efectivament els seus ecosistemes i la biodiversitat i fer-les compatibles amb les activitats tradicionals.
Una de les principals demandes serà la consolidació dels límits de protecció plantejats actualment com a mínim indispensable i la reconsideració de les exclusions o reduccions aplicades actualment, corresponents a ampliacions que van ser introduïdes arrel de la fase de participació ciutadana. Per a la Plataforma, la delimitació és determinant per assegurar la connectivitat ecològica, la continuïtat dels hàbitats i la funcionalitat del conjunt de l’espai natural.
Tanmateix, la plataforma considera la reformulació sobre la composició de la Junta Rectora proposada que, entre altres, «denota una molt baixa participació de la comunitat científica, absolutament necessària per la valoració de les actuacions futures» En aquest sentit demanen dotar de major competència el Consell Científic per tal que, a més de promoure i coordinar la recerca, tingui entre les seves funcions les d’assessorar la Junta Rectora, des d’un punt de vista científic, els acords per avaluar les actuacions proposades.
Les al·legacions també plantejaran millores importants en el Pla de Protecció
La Plataforma considera necessari reforçar la regulació dels treballs forestals, per tal que no provoquin deteriorament ni efectes negatius a la integritat ecològica de l’espai; ordenar la ramaderia extensiva segons la capacitat de càrrega dels hàbitats; millorar la protecció de fonts, rieres, aqüífers i altres ecosistemes dependents de l’aigua; i establir una regulació més efectiva de la recol·lecció de bolets. D’aquesta manera proposaran canvis en el redactat d’alguns articles del document de normativa del Pla de Protecció per tal de concretar la regulació i evitar al màxim les interpretacions.
Un altre dels àmbits prioritaris serà l’ús públic i les activitats organitzades. La proposta actual determina el règim de comunicació o autorització d’aquestes activitats principalment en funció del nombre de participants (entre 50 i 150 persones, comunicació; més de 150, autorització). La Plataforma proposarà que també es tinguin en compte la sensibilitat de l’indret, l’època de l’any, la freqüència, la nocturnitat, el caràcter competitiu i els efectes acumulatius de les activitats. Les modificacions proposades no constitueixen restriccions arbitràries als usos tradicionals, sinó l’aplicació dels principis que regeixen jurídicament un espai natural d’aquestes característiques.
Les entitats també plantejaran la necessitat de reforçar i incentivar una agricultura compatible amb la conservació de la biodiversitat. El mateix Pla reconeix l’agricultura com un element essencial del paisatge en mosaic i la seva contribució a la biodiversitat i a la prevenció d’incendis. Les al·legacions demanaran potenciar les pràctiques agrícoles sostenibles i la conservació de marges, sòls, vegetació natural, punts d’aigua i altres elements de biodiversitat vinculats als espais agraris.
Finalment, la Plataforma abordarà la regulació del bany als rius i gorgs, uns dels espais més vulnerables a la sobrefreqüentació. Per la plataforma, les normes ja haurien de preveure limitar accessos i aforaments, establir reserva prèvia o prohibir el bany quan sigui necessari per conservar els ecosistemes fluvials. Les entitats defensaran que aquestes decisions es basin en la capacitat ecològica de cada indret i que es protegeixin especialment els espais més fràgils i els períodes de sequera. Una opció que proposen com a bona seria tornar a la proposta incial de prohibir el bany als rius i gorgs amb l’excepció d’unes zones determinades dels rius Brugent, del Gorg i Siurana.
Les entitatys que integren la plataforma defensen la creació del Parc Natural i volen que neixi amb les màximes garanties
Per això, diuen, ara és el moment d’assegurar una delimitació suficient i unes normes que permetin compatibilitzar la vida i les activitats del territori amb l’objectiu principal d’un Parc Natural: conservar el seu patrimoni natural i cultural i la biodiversitat per a les generacions futures.
