Durant el darrer mig segle, el sistema mundial de producció d’aliments ha proveït de manera estable a la població humana en ràpid creixement. Malgrat això, esdeveniments impredictibles com una guerra o erupcions volcàniques podrien interrompre ràpidament la producció d’aliments i deixar buits els prestatges de les botigues de queviures. Un estudi internacional coliderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), proporciona les primeres estimacions sobre quina seria la situació de la pesca oceànica mundial després d’un conflicte nuclear. L’estudi compta amb la participació de científics de la Universitat McGill (Canadà), la Universitat de Colorado Boulder, la Universitat de Texas Rio Grande Valley, el U.S. National Center for Atmospheric Research i la Universitat Rutgers (Estats Units).
“Les simulacions de models climàtics han demostrat que la pols, produïda pels incendis en una guerra nuclear, reduiria la producció agrícola mundial”, explica la coautora principal Cheryl Harrison, professora de la Universitat de Texas Rio Gran Valley. “Demostrem que les poblacions mundials de peixos també pateixen un creixement reduït en aquestes condicions, ja que els oceans es tornen més freds i foscos”. Estimen que una guerra nuclear podria reduir fins a un 30% la quantitat de productes del mar capturats pels vaixells pesquers en tot el món.
“La part positiva dels nostres resultats és que mostren els beneficis que es podrien obtenir si disposéssim de pesqueries saludables abans que una hipotètica guerra nuclear tingués lloc. Si els peixos fossin abundants com a conseqüència d’unes mesures contundents i eficaces que evitessin la sobrepesca, els oceans podrien proporcionar un enorme subministrament d’aliments d’emergència durant uns anys”, indica Kim Scherrer, coautora principal i investigadora de l’ICTA-UAB.
Els resultats es basen en models informàtics d’última generació que simulen com els efectes d’una possible guerra nuclear es filtren a través del sistema terrestre. Un model oceànic global prediu canvis en la temperatura de l’oceà, els corrents i la llum solar disponible, el que determina la quantitat d’aliment disponible per permetre el creixement dels peixos. Per tant, simula la resposta de les flotes pesqueres del món tant al canvi en el creixement dels peixos com als canvis en la demanda de peix.
“Si les regulacions són massa febles per protegir les poblacions de peixos abans d’una hipotètica situació extrema, com una guerra, no es podria alleujar l’impacte”, explica Scherrer. “No importaria si el preu del peix és elevat perquè simplement no hi hauria més peix que capturar. No obstant això, si les poblacions de peixos són abundants, això podria servir com a reserva d’aliment”. Calculen que la pesca podria reemplaçar al voltant del 40% de la resta de proteïnes animals durant un o dos anys.
“És més, degut al fet que actualment moltes pesqueres estan sobreexplotades, l’acumulació de poblacions de peixos podria tenir lloc sense reduir les captures prèvies a la guerra. És una situació beneficiosa per partida doble”, explica el coautor Ryan Heneghan de l’ICTA-UAB.
