[foto]
L’emú és l’ocell autòcton més gran d’Austràlia i l’única espècie viva del gènere Dromaius. D’aquí, el seu nom científic Dromaius novaehollandiae. L’emú és el segon ocell més gros del món, després de l’estrús. Poden arribar a fer 2 metres d’alçada i pesar més de 40 kg. Són aus nòmades capaces de recórrer grans distàncies per buscar aliment com plantes i insectes. Poden arribar a correr a 50 km/h durant una estona, i són resistents a temperatures extremes, tant fred com calor.
A Catalunya, la seva presència s’ha incrementat en els darrers anys. Aquesta setmana, s’ha recuperat amb èxit un exemplar que s’havia escapat d’una protectora d’animals a Fogars de la Selva. L’avís el va donar un acaçador de la zona i de seguida van venir la seva veterinària, Marta Gamboa, i els agents de la Guàrdia Municipal de Fogars de la Selva. L’emú, que és una femella, es troba a hores d’ara a la protectora de Tordera, al Maresme, en un nou espai i recuperant-se d’una petita inflamació en una de les potes.
No obstant això, Gamboa va posar de manifest el perill que suposa la comercialització descontrolada de l’animal. Segons va explicar la veterinària, aquest emú s’hauria trobat en llibertat fa dos anys, després que el seu amo l’abandonés. “Avui dia, si vas a un mercat, és fàcil aconseguir-ne un. Per tenir un animal d’aquestes característiques a casa s’ha de tenir el terreny adequat i els coneixements necessaris, així com disposar d’un permís, però a veure després qui ho comprova”, va declarar Gamboa.
L’emú és un animal que tot i poder passar diversos dies sense menjar, pot arribar a col·lapsar en situacions d’estrés. Així va passar el mes d’octubre del mes passat, quan es va donar un altre cas. L’emú va ser vist per uns particulars a la jona de Valldoreix, a Sant Cugat, i la policia local va començar la seva persecució per la ciutat. Després d’uns 2 km de ser perseguit per les motocicletes policials, l’animal va aturar-se i va caure desplomat a terra, mort. La Plataforma Animalista de Sant Cugat va denunciar que la mort l’emú es podria haver evitat si hi hagués hagut un protocol d’actuació: “els emús són animals molt sensibles a les situacions d’estrès i una persecució d’aquestes característiques era garantia de patiment i mort de l’au”. Una història tràgica que se suma a d’altres amb final feliç com la de l’emú de l’Empordà el passat mes de juny, que va deixar estupefacte més d’un conductor en creuar les carreteres de Madremaya i Monells a tota velocitat, després d’escapar-se d’una granja propera. Una situació que es reitera en el temps, a causa de la proliferació de la tinença d’aquesta espècie en captiveri en terres catalanes.
