La llei de canvi climàtic i transició energètica, que marca el camí per assolir la neutralitat d’emissions el 2050, que va aprovar inicialment el Congrés dels Diputats el passat 8 d’abril, ha passat el tràmit de ratificació pel Senat i ha quedat aprovada definitivament pel Congrés aquest dijous 10 de maig.

Després de superar el tràmit al Senat, el Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous definitivament la Llei de canvi climàtic i transició energètica que marca el camí per assolir la neutralitat d’emissions el 2050. La llei estableix ja una sèrie de fites per al 2030 que han de suposar una reducció dels gasos d’efecte hivernacle del 23% respecte a 1990. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que la llei suposa una «revolució» verda que crearà «milers i milers de llocs de treball». La norma ha comptat amb el suport del PSOE, Podem, JxCAT, PDeCat, ERC, PNB, Bildu, Cs, Més País; les abstencions del PP i de la CUP –per motius diametralment oposats-, i el ‘no’ de Vox.    

El passat 8 d’abril, la comissió de Transició Ecològica ja va donar t llum verda al text impulsat pel govern espanyol amb 22 vots a favor, 10 abstencions i 5 vots en contra. Impulsada pel PSOE i Unides Podem, el text va obtenir el suport d’ERC, EH-Bildu, PNV, Teruel Existe i Ciutadans. El PP i Més País es van abstenir  i Vox va ser la única formació que hi va votar en contra. La ministra Teresa Ribera java apuntar aleshores apuntar que la nova llei estableix l’objectiu intermedi de reduir les emissions de CO2 un 23% de cara al 2030 en relació amb el 1990, com un primer pas “fonamental, per aquest país que hem de seguir construïnt” Per Ribera, alguns dels principals obejctius de la llei són “conciliar transició energèticsa amb biodiversitat, impulsar la transparència i la seguretat econòmica, la salut, la solidaritat i l’ocupació”. 

Després de l’aprovació definitiva de la norma, aquest dijous, Ribera ha dit que «estem davant una gran oportunitat de transformar la generació d’ocupació, la prosperitat, el progrés» i «tenim la possibilitat d’oferir una alternativa als joves d’avui i als que vindran», perquè «no volem deixar un mode de creixement insostenible abocat al desastre i al col·lapse», ha dit des de la tribuna del Congrés.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per la seva banda, s’ha felicitat per l’aprovació. Segons Sánchez, la llei és «un primer pas decisiu» davant l’emergència climàtica. «És una llei que serà una revolució» perquè generarà «milers i milers de llocs de treball verds de qualitat», ha dit. A més, segons Sánchez, la llei «connecta amb les demandes de les generacions més joves» perquè «contribueix a construir una indústria molt més important vinculada a la transició ecològica».

La Llei estableix objectius ja per al 2030 que passen en primer terme per una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de com a mínim un 23% respecte al 1990. També marca que les energies renovables hauran de representar com a mínim el 42% del consum i el 74% de la producció

Pel que fa al transport, la llei fixa que d’aquí a 30 anys el parc de turismes hauria de ser lliure d’emissions directes de C02. L’executiu no prohibeix la comercialització de cotxes contaminants però, com a pas previ, l’any 2040 els vehicles comercials lleugers nous haurien de tenir zero grams de CO2 per quilòmetre.A més, estableix que els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars hauran d’introduir en la planificació d’ordenació urbana la implantació de zones de baixes emissions no més tard del 2023 així com accions per afavorir els desplaçaments a peu o en bici i la mobilitat elèctrica. L’objectiu final és aconseguir pel 2050 un parc de turismes i vehicles comercials lleuger sense emissions directes de C02. En aquest sentit, organitzacions ecologistes demanen que la data de caducitat s’adelanti al 2035 perquè no hi hagi vehicles de combustió interna circulant més enllà del 2050.

La nova llei inclou els anomenats Plans Integrats d’Energia i Clima (PNIEC) i l’Estratègia de Descarbonització pel 2050 que pretenen reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 23% de cara al 2030 respecte el 1990, una fita que podria actualitzar-se el 2023

També el 2030, les energies netes hauran de constituir al menys un 42% del consum final d’energia i aportar el 74% al sistema elèctric. En aquest sentit, les administracions hauran de promoure incentius per a les energies renovables.

La nova llei veta també les noves autoritzacions d’exploració, permisos d’investigació i concessions d’explotació d’hidrocarburs – inclòs el fracking –  en tot el territori nacional, inlòs el mar territorial, la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental, tot i que hi queden excloses les sol·licituds de concessió d’explotació vinculades a permisos d’investigació que es trobin en tràmit en el moment de l’aprovació de la llei.

Per les organitzacions ecologistes, la nova llei és clarament insuficient per assolir els objectius climàtics, només representa un punt de partida i reclamen la revisió dels objectius el 2023

Les organitzacions ecologistes ja han anat explicant al llarg del procés de tramitació i aprovació de la nova llei hauria de ser més ambiciosa per possibilitar el compliment dels objectius climàtics el 2030 tal i com reclama la comunitat científica. En aquest sentit, la Xarxa per la Justicia Climàtica ha fet públic un manifest subscrit per un centenar d’entitats pel medi ambient i socials, en el que afirmen que la llei aprovada “es limita a una escassa reducció del 23%, que es queda molt lluny fins i tot del que el mateix govern ha aprovat en les institucions europees. Aquest és un aspecte clau, que, per si sol, fa que la llei neixi clarament obsoleta” Recoerdem que la CE ha acordat una reducció de les emissions del 55%.

Per les entitats ecologistes “el projecte de llei s’ha debilitat durant aquest procés al deixar la porta oberta als combustibles fòssils i permetre l’ús del gas a tot el transport, la qual cosa és inadmissible. Tampoc contempla l’eliminació de les subvencions als combustibles fòssils i mesures necessàries per frenar l’increment dels viatges en avió o la creixent i insostenible industrialització de l’agricultura i la ramaderia.”

En el Manifest, les organitzacions afirmen que “la norma incorre a més en les atractives falses solucions del capitalisme verd, que ens parlen dels miracles impossibles i dels avenços tecnològics sense tenir en compte el seu elevat cost energètic i material ni els efectes sobre les nostres vides. Per contra, és imprescindible reduir el nostre consum de materials i energia, acompanyant-lo d’una redistribució de les feines que garanteixi llocs de treball compatibles amb una vida digna per a tothom, i amb la construcció de models basats en la cooperació, la solidaritat local i global, i la interdependència de les cures essencials.”

Tenint en compte que la pròpia llei llei contempla un procés de revisió dels seus objectius per 2023, les entitats reclamen “que s’iniciï ja un debat públic i ciutadà sobre uns objectius climàtics molt més adients. En aquest sentit seguirem atentament la gestió que es faci de l’Assemblea Ciutadana pel Clima que contempla la llei, ja que, amb l’experiència dels precedents al Regne Unit i França, considerem important que es dugui a terme amb garanties de representativitat, independència respecte a partits i parts interessades, transparència, debat públic i compromís polític amb els seus resultats, i no es limiti a un simulacre.”