Jordi Gispert

El Parlament de Catalunya va aprovar en sessió plenària el passat 4 de desembre els pressupostos de carboni. Es tracta d’una mesura contemplada a la Llei de Canvi Climàtic (Llei 16/2017), recolzada per cinc grups parlamentaris i acordada el juliol de 2017. La paraula “pressupostos” és un símil entre el concepte econòmic i el que ateny al medi ambient, per figurar les emissions que encara queden per “gastar”. El nou marc, en realitat, descriu uns primers objectius per disminuir els gasos d’efecte hivernacle al Principat, però ho fa només per a un període de 5 anys (2026-2030) i de forma no vinculant.  

Què diuen els pressupostos?

Com a objectiu general, el document fixa reduir l’any 2030, en un 31%, les emissions de gasos d’efecte hivernacle (que per ordre en rellevància són el diòxid de carboni CO2, el metà CH4, els òxids de nitrogen NOx, els hidrofluorocarburs HFC, els perfluorocarburs PFC i l’hexafluorur de sofre SF6). La rebaixa es contempla comparant amb els nivells que hi havia el 1990 (que és el primer inventari més complet de què es disposa). I s’estructura i divideix en set sectors, els que estableixen els informes de reducció d’emissions a Catalunya, que es basen en els que agafa de model el PNIEC (Plan Nacional Integrado de Energía y Clima): transport, indústria, energia, agricultura i ramaderia, residencial, residus i serveis. Marca, per a tots ells, uns topalls ben determinats, però sense entrar gaire en mesures ni tampoc en els diners que s’hi haurien de destinar.

En concret el Govern fixa un límit màxim d’emissions per 2030 de 161,6 milions de tones de CO2 equivalent (que és la mesura utilitzada per poder equilibrar i comparar l’efecte unit dels diferents gasos amb efecte d’hivernacle, que mantenen propietats diferenciades de retenció i difusió de la calor i de permanència a l’atmosfera). Per sectors, els pressupostos aprovats contemplen aquestes rebaixes:

• Gestió de residus: 57%
• Energia: 50%
• Serveis: 45%
• Indústria: 33%
• Residencial: 29%
• Agricultura i Ramaderia: 22%
• Transport: 19%.

Aquest nou límit, que a una escala planetària es va establir que els diversos estats del món presentarien i anirien ajustant (en el context de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic), és pioner a tot l’estat i per tant constitueix la base perquè altres territoris també puguin adoptar-lo. Però en xifres generals queda per sota d’aquella disminució, estipulada des dels Acords de París (any 2015), que caldria que implementés Cataunya i la regió Mediterrània, per evitar superar l’increment tèrmic de dos graus que es considera aquell punt, mitjà i global, que no s’hauria de traspassar per prevenir unes conseqüències ignorades.

Més enllà, incompleix el text de la Llei de Canvi Climàtic, que defineix clarament que els pressupostos s’havien d’haver establert ja el 2020, per uns períodes quinquennals, i fixar tots els objectius amb uns deu anys d’antelació. Vol dir això que si es segueix aquesta norma que és la base d’allò que ara s’ha aprovat, ja s’haurien d’haver publicat els pressupostos pel període 2030 – 2035.

En referència a les mancances la sessió parlamentària del dia 4 de desembre, va donar el seu vistiplau a dues altres resolucions (que també són declaracions i que no obliguen). La primera insta al Govern a aprovar, durant el 2026 (tercer trimestre), els pressupostos de carboni per al període 2031-2035. La segona, crida a modificar (al llarg d’aquest primer trimestre de l’any 2026) diversos punts de la Llei de Canvi Climàtic, per tal de fer que aquests límits decidits puguin passar a ser vinculants. Una esmena, la darrera, que requereix també al Govern de disposar d’un pressupost molt més concret i posar en marxa un control més rigorós i transparent per a les grans infraestructures que es proposin pel futur abans de poder ser aprovades (amb el fi que s’adequin als objectius establerts pels pressupostos de carboni). 

Veu del Comitè d’Experts

Tal com fixa la Llei de Canvi Climàtic (Llei 16/2017) el Govern s’ha de dotar d’un comitè independent d’experts en aquesta matèria que assessori als governants i fixi els límits d’emissions en base a estudis, previsions i trajectòria. Aquest nou ens es va crear el 2019 i està compost per nou persones. Dues d’elles (que són Valeria Contreras i Melodia Tamayo) en qualitat professional, integren l’eina que ha de desenvolupar els pressupostos, la Secretaria Tècnica. I altres set, provinents d’àmbits molt diversos (Montserrat Termes, Carme García Lores, Salvador Lledó, Olga Margalef, Jordi Solé, Marta Torres i Frederic Ximeno) formen el cos principal que es designa cada sis anys.

Aquest Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic, ha estat doncs l’encarregat d’elaborar la proposta de pressupostos, que al final ha acabat molt retallada. El document estipulava un límit màxim pel període 2021-2035 de 403,2 milions de tones de CO2 equivalent, que significa reduir un 15% les emissions ja aquest 2025, un 42% pel 2030, i un 67% de cara a 2035. Tot plegat amb l’objectiu d’arribar a disminuir, en un 86%, les emissions previstes per 2040, i de ser neutres en carboni (que no vol dir no emetre, sinó assolir un zero net restant als gasos que s’emeten, l’efecte dels embornals de captació de CO2), en l’horitzó 2050.

Montse Termes, presidenta del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic, organisme depenent de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, considera que “la feina que s’ha fet no s’ha pres prou seriosament i en canvi és una qüestió urgent perquè ens hi va la vida humana”. El Govern ha excusat la lentitud al·legant canvis produïts a l’executiu els darrers anys i ha atorgat ara novament la potestat al comitè per presentar una proposta, aquest 2026, cara al quinquenni 2030-2035. “No estem gens satisfets – continua explicant Montse Termes- d’haver de treballar ara en base al que imposa el Govern, però intentarem col·laborar i continuar pressionant molt i difonent entre la gent la situació en què ens trobem, que és força greu”.

El Comitè, entre altres coses, constatava en el seu text de la proposta, la immensa necessitat de gestionar els embornals (boscos madurs, ambients agrícoles i prats, els aiguamolls o l’oceà), de destinar diners concrets per poder fer la transició, i de canviar cap a un sistema agroecològic extensiu, evitar el malbaratament, prosperar en la implementació de l’energia renovable, o entre d’altres solucions reduir l’afluència de creuers i la pressió d’aquest model de turisme globalitzat.

Marc global més ambiciós

La proposta aprovada pel Govern es queda també bastant lluny de la que ja havia decidit la Unió Europea (disminuir les emissions el 2030, en un 55%), i del que indiquen informes tan rellevants com el que ha estat elaborant el Basque Center for Climate Change amb l’Ong Ocean Care, publicat ara al mes d’octubre. Aquest estudi, que recull les dades dels 22 membres del Conveni de Barcelona (impulsat el 1976 pels integrants de la conca mediterrània) conclou que sols en vuit anys la regió del Mediterrani, si segueix sense rebaixes importants en emissions, superarà els seus pressupostos de carboni, els necessaris per no passar dels dos graus d’increment tèrmic a una escala planetària.

De manera més concreta, marca un mínim de reducció d’emissions que caldria que tothom complís anualment (del 6%, de 2030 fins a 2035) per no saltar-se aquest llindar perillós que pot portar a conseqüències més severes.