La línia de préstecs conjunta del departament d’Acció Climàtica i l’ICF ‘Agroliquiditat’ de suport al sector agrari s’amplia en 20M d’euros

La línia de finançament ICF Agroliquiditat, impulsada per l'Institut Català de Finances (ICF) i pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, s'ampliarà en 20M d'euros. Aquesta línia va adreçada a persones treballadores autònomes i empreses agràries i agroalimentàries per a pal·liar les conseqüències del canvi climàtic i els efectes de l'increment del preu de les matèries primeres i els combustibles. L'import dels préstecs va de 10.000? a 100.000? per operació i el termini és fins a 6 anys, amb fins a 2 anys de carència inclosos. Aquests tipus de préstecs s'emmarquen dins de les línies de préstec subjectes a bonificació pels departaments de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que bonifica el 50% dels interessos.

Des de la tardor passada s’ha formalitzat prop de 1.300 operacions d’aquesta línia per un import de 77,5 milions d’euros

La notícia s’ha donat a conèixer avui en una reunió als Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Lleida on hi han participat Carmel Mòdol, secretari d’Alimentació del Departament, Vanessa Servera i Planas, consellera delegada de l’ICF i representants d’Unió de Pagesos, JARC, la Federació de Cooperatives Agràries i ASAJA.

Aquesta línia de préstecs va ser dissenyada la tardor passada per a donar suport al sector agrari de Catalunya i posa a disposició de persones treballadores autònomes i empreses agràries i agroalimentàries, forestals, i del sector de la pesca préstecs per a fer front a l’increment del preu de les matèries primeres i combustibles, així com les conseqüències del canvi climàtic com les gelades o les pedregades, entre altres afectacions. També per a aquells que vulguin fer una petita inversió.

En relació a aquesta línia de finançament ICF Agroliquiditat, cal destacar que fins ara s’han atorgat prop de 1.300 préstecs per un import de 77,5 milions d’euros.

Vanessa Servera, consellera delegada de l’ICF afirma que “haver fet 1.300 operacions de la línia d’Agroliquiditat en 10 mesos és una fita històrica per a nosaltres. El sector necessitava aquest suport i el Departament d’Acció Climàtica va fer un esforç molt important per a definir els detalls de la línia i posar-hi la dotació econòmica inicial. I ara hem decidit tornar a dotar-la perquè és el que el sector necessita.”

Aquesta línia adreçada al sector agrari és l’exemple del rol com a banca pública de promoció que desenvolupa l’ICF, un actor complementari al sector financer privat i que pot ajudar els empresaris agraris de manera àgil.

De la mateixa manera, Servera ha destacat que “l’ICF ha posat tot els recursos humans per fer arribar les ajudes als pagesos, ramaders i pescadors que l’han demanat. Ha estat un aprenentatge per a nosaltres com a organització i ara som molt més capaços de donar resposta amb molta agilitat.”

Per la seva banda el secretari d’Alimentació d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda RuralCarmel Mòdol, ha assenyalat la importància d’aquesta línia de préstecs atès que “el sector agroalimentari precisa unes proporcions elevades de crèdit/capital circulant, més en tractar-se de persones i empreses que no cobren cada mes per la seva feina, sinó normalment a final de campanya, quan ja fa temps que han fet la inversió”.

En aquesta línia, Carmel Mòdol ha afegit que “les situacions climàtiques adverses acumulades han provocat que aquesta situació fos especialment dura per al sector. D’aquí la responsabilitat que ICF, habilitant crèdits ràpids, i el Departament, sempre al costat del sector, i en aquest cas aprovant aquestes línies de crèdit (entre altres mesures), han treballat per a portar al sector una actuació molt útil i ben definida. L’alta materialització d’operacions indica clarament que la gent ho necessitava però també indica que la gent no es rendeix i continua treballant. I no cal dir que el fet que Lleida hagi estat la zona amb més operacions parla de la seva vocació agroalimentària”

Les vegueries de Lleida amb el 56% i, amb distància, la de les Terres de l’Ebre amb el 12%, són els territoris que concentren. En relació a les 1.269 operacions signades en el darrer any, la distribució territorial per vegueries és la següent:

Lleida

56%

Terres de l’Ebre

12%

Camp de Tarragona

10%

Penedès

7%

Girona

5%

Catalunya central

4%

Alt Pirineu i Aran

3%

Barcelona

3%

Pel que fa al tipus d’activitat, i destacant els % més rellevants, el 14% dels préstecs són per a productors de fruita de pinyol, un altre 14% per al cultiu de cereals, un 13% per producció agrícola i ramadera, un 10% per a cultiu de la vinya, un 8% per cultiu d’arbres fruiters, un 6% per bestiar porcí, un 5% per cultiu d’oleaginosos i el 30% restant a d’altres activitats.

L’Institut Català de Finanaces és l’entitat financera pública de Catalunya
L’ICF té com a missió principal promoure el finançament del teixit empresarial a Catalunya per tal de contribuir al creixement, la innovació i la sostenibilitat de l’economia catalana. L’ICF actua com a complement del sector privat oferint una àmplia gamma de solucions de finançament centrades en préstecs, garanties, i inversió en capital risc. Des del 2014 és membre de l’Associació Europea de Bancs Públics (EAPB), que agrupa gran part dels bancs i les entitats financeres públiques que operen a Europa.

Comparteix-me:

L’Expedició Ocean Hope defensa la protecció de les aigües internacionals i demana una moratòria sobre la mineria a Alta Mar

L'Expedició Ocean Hope fa una crida urgent a l'acció, advocant per la protecció de l'alta mar i una moratòria sobre la mineria en aigües profundes, amb l'Oceà Pacífic identificat com...

«Els rius: territori, societat i cultura» lema del  XIV Congrés de la CCEPC que es celebra a Tortosa

Si parlar dels rius del nostre territori amb una mirada àmplia i multidisciplinària: des d’un punt de vista geogràfic i ecològic és sempre important, després del fatídic episodi de la...

Per prevenir les riuades, el millor és no construir en zones inundables ja que les canalitzacions dels rius i rieres augmenten la velocitat de l’aigua

Davant les greus conseqüències que ha tingut la DANA a València, moltes persones han començat a preguntar-se què cal fer per prevenir els impactes devastadors de les riuades –i encara...