Mantenir un clima estable passa per conservar la natura i, amb ella, els boscos tropicals primaris són una de les prioritats. En aquest context, des del CREAF assisteixen a la COP 27 per posar èmfasi en que la lluita contra el canvi climàtic i la degradació de la natura són dos reptes germans, dues cares de la mateixa moneda, i que s’han d’encarar de forma conjunta. El CREAF i els fotoperiodistes de RUIDO Photo han estat dos anys fent viatges a boscos del Congo, Brasil i Indonèsia per fotografiar i sensibilitzar sobre la desforestació de boscos tropicals primaris. L’objectiu del projecte és utilitzar la fotografia per conscienciar i fomentar polítiques i decisions informades, que posin el focus en aturar la desforestació i fer explícita la vulneració de drets humans en aquests territori. El resultat d’aquest projecte és, d’una banda, una gran exposició fotogràfica que s’inaugura el proper 10 de novembre a la Glorieta del Parc de la Ciutadella de Barcelona i, de l’altra, una sèrie d’infografies sobre la importància dels boscos tropicals primaris en la lluita contra el canvi climàtic i les principals amenaces que pateixen. La desforestació importada n’és una de les principals.
La degradació de la natura va molt lligada a l’ús que es fa de la terra, i la desforestació per obtenir terres de cultiu n’és un exemple. En aquest sentit, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC en les seves sigles en anglès) ha proposat l’ús de la terra com un tema clau de la COP 27. La UNFCCC reconeix que l’ús de la terra pot contribuir significativament a mitigar el canvi climàtic mitjançant la gestió sostenible dels boscos i els oceans, així com d’altres ecosistemes terrestres, costaners i marins. Així mateix, l’article 5 de l’Acord de París reitera la importància de conservar els boscos i de mantenir la REDD+, el marc que engloba les activitats del sector forestal que redueixin les emissions derivades de la desforestació i la degradació forestal.
“La salut dels ecosistemes terrestres i marins és clau per solucionar la crisi climàtica i de biodiversitat. El coneixement científic és inherent a la solució: per entendre el context i per col·laborar posant el focus en les possibilitats”, afirma Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF que assistirà a la COP 27.
Reguladors del clima global
Els boscos primaris tropicals són entorns verges que no han estat alterats per l’acció humana. Es troben als tròpics, en concret a l’Amazones, la conca del Congo i el sud-est asiàtic. Representen el 26% de la cobertura forestal i contenen dos terços de la biodiversitat del planeta. Són reguladors climàtics a escala local, regional i global i tenen una capacitat per emmagatzemar gairebé el 68% de l’estoc de carboni global. Però el canvi climàtic, la desforestació i la degradació estan alterant aquesta facultat i els estan convertint en emissors de carboni. Això provoca un augment de les temperatures que retroalimenta el canvi climàtic.
Ana Maria Yañez, investigadora de l’IDAEA i associada al CREAF, apunta que “els estocs de carboni en boscos primigenis poden arribar a acaparar el 68% de l’estoc global de carboni (Bebber and Butt, 2017). Per exemple, s’ha calculat que l’Amazones conté 150-200 bilions de tones de carboni (Nobre et al., 2016), comparat amb l’emissió de CO2 deguda a l’activitat humana el 2019 que va ser de 43.1 bilions de tones de CO2 . A més, cal tenir en compte les emissions de CO2 que produeixen els incendis forestals causats al desforestar el bosc i la disminució d’arbres capaços d’absorbir carboni arran d’aquesta desforestació. El canvi climàtic augmenta la mortalitat dels arbres i disminueix aquesta capacitat d’absorció i emmagatzematge de carboni”.
L’any 2020 es va desforestar una extensió de boscos tropicals primaris que equival al territori dels Països Baixos, un 19% més que el 2019. Al llarg de la història, el sud est asiàtic ha perdut aproximadament el 50% de la seva cobertura forestal de boscos tropicals, Àfrica el 22% i l’Amazones el 20%.
En l’àmbit forestal, en el context de la COP 26 sembla que es va arribar a un acord important en aquest tema: més de 100 països van recolzar un acord mundial per posar fi a la desforestació, una de les amenaces més grans si volem mantenir aquests percentatges i no empitjorar la situació. Darrera d’aquest acord hi havia més de 130 líders que representen més del 85% dels boscos del món, que volen revertir la desforestació al 2030. Sense entrar a valorar com s’implementaran i l’efectivitat de les mesures, el CREAF valora positivament els acords que es van prendre a Glasgow en relació a no desforestar i a esperar atenta a conèixer els efectes de l’acord un any després.
Boscos que refresquen l’atmosfera
Santi Sabaté, investigador del CREAF i professor de la Universitat de Barcelona, comenta que “és molt important aturar la desforestació i concretament la dels boscos tropicals, perquè són sistemes naturals que no només contenen molt de carboni emmagatzemat, sinó que també ofereixen altres serveis de regulació relacionats amb el clima, imprescindibles per preservar l’estabilitat climàtica. Un d’ells és l’efecte de refrescar el planeta, l’efecte càntir”
Els boscos tropicals són els grans càntirs del planeta. Com s’explica aquest efecte? Un cop ple d’aigua, el càntir transpira gràcies a la terrissa del seu material . A l’evaporar-se l’aigua transpirada, refresca la seva superfície i manté el líquid interior més fred que l’ambient exterior. El mateix que quan notem la frescor del vent a l’evaporar-se la suor del nostre cos.
Els boscos tropicals, per la seva dimensió i quantitat d’aigua evaporada, refresquen aquestes zones tropicals i mitiguen l’escalfament de la superfície.
Poder transpirar aigua és molt important per refrigerar les superfícies terrestres. Per tant, més que el pulmó del planeta, podem dir que els boscos tropicals tenen un efecte refrigerador clau. A escala científica, es considera que els boscos tropicals o pluviïsilves tenen un paper fonamental en la termoregulació perquè són espais naturals on es produeix una transpiració constant i a molt gran escala, la capacitat de refredar beneficia el clima global. Són boscos on hi plou molt, hi entra molta energia de radiació i hi fa molta calor.
“El vapor d’aigua de l’atmosfera de l’Amazones conté 1/3 d’aigua reciclada pel bosc i 2/3 de vapor d’aigua provinent de l’oceà Atlàntic. Aquesta massa d’aire amb alt contingut de vapor d’aigua arriba a la serralada dels Andes on canvia de direcció cap al sud-est d’Amèrica del Sud, portant pluja a aquesta regió. Si no fos pel bosc tropical Amazònic, aquesta zona seria àrida. D’una manera similar, part de l’aigua que arriba al Sahel i a l’altiplà Etíop on neix el riu Nil prové en part dels boscos primaris tropicals africans de la conca del Congo”, explica Ana Maria Yáñez, investigadora de l’IDAEA i associada al CREAF.
L’aigua entra i surt de forma contínua i es recicla en sentit vertical, clau per dissipar l’energia absorbida en superfície sense que augmenti tant la temperatura. “Si desforestem perdem part del circuit d’aigua de pluja i perdem capacitat de dissipar energia, sense que aquests boscos contribueixin tant com ara a refrigerar el planeta. En aquest sentit el seu paper global és molt rellevant”, conclou Santi Sabaté.
El canvi climàtic i la intervenció humana estan degradant a ritmes accelerats els boscos tropicals. Estudis recents ja han posat de manifest que la capacitat d’absorbir carboni per part dels boscos tropicals podria tenir data de caducitat, i aquest 2022 ja s’avançava que cada cop estem més a prop de que els boscos tropicals es converteixin en sabanes. En aquesta situació, els boscos tropicals podrien passar a ser neutres (el que absorbirien durant la fotosíntesi seria igual que al que emetrien a la nit al respirar) o fins i tot, en el pitjor dels casos, a emetre CO2 cap a l’atmosfera (farien més respiració que fotosíntesi i el balanç global de CO2 no seria negatiu, sinó positiu). Si això passés, les conseqüències pel planeta serien imprevisibles, aquest és un dels tipping points dels que alerta la comunitat científica. En aquests estudis, s’apunta que la desforestació és un dels motius pels que els boscos tropicals cada cop acumulin menys CO2. Per exemple, a zones com el sud de l’Amazones, la República Democràtica del Congo o a Indonèsia s’ha vist que hi ha hagut grans pèrdues anuals de carboni a causa de la desforestació. Per altra banda, les regions que no han estat sotmeses a una desforestació massiva segueixen actuant com a embornals i magatzems de carboni orgànic.
Carboni que dona vida
Però no només parlem del clima quan parlem de boscos tropicals, és important parlar també de vida. El carboni en els boscos tropicals es compacta en forma d’espècies vegetals diferents i molt ben acoblades, amb molta historia evolutiva que les fa irrepetibles, que conformen espais d’altíssima biodiversitat i que ens proporcionen serveis ambientals o ecosistèmics vitals. En aquests ecosistemes, el carboni i altres elements nodreixen i mantenen aquesta gran riquesa vegetal i animal amb cicles de la matèria molt eficients. Aquests ecosistemes tan afavorits per les pluges fa que la major part dels nutrients es trobin a la biomassa i a la matèria orgànica morta, que serà reciclada ràpidament amb una gran eficiència. D’aquí també la gran importància de mantenir les seves xarxes tròfiques tan ben acoblades i eficients. La xarxa d’éssers vius del bosc tropical processa i absorbeix ràpidament la matèria orgànica i els nutrients que conté, en un cicle que va de les plantes als insectes o herbívors, dels herbívors o insectes als depredadors, i als descomponedors que els acaben posant de nou a disposició de les plantes. La selva tropical és una xarxa d’éssers vius fascinant per la seva riquesa i gran activitat. Donat que a les selves tropicals no hi ha nutrients al sòl esperant ser consumits, ni matèria orgànica latent, sinó que majorment circula de manera eficient per les diverses biomasses, si perdem aquestes parts vives per la desforestació, també perdem els seus nutrients empobrint-los en la majoria de casos de forma irreversible. Quan fem això, estem degradant, amputant i empobrint de manera irreversible la biodiversitat del planeta, amb la pèrdua d’una riquesa irrepetible a la nostra escala temporal.
