[foto]
Entre el 10 i el 12 de juny se celebra a Barcelona el
Primer Simposi Ibèric sobre Conservació de Sistemes Fontinals (fonts naturals). Aquest certamen, que és pioner en la matèria, està organitzat per la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (BioSciCat) i compta amb la col·laboració d’altres entitats com la Fundació Catalunya-La Pedrera, el Ministeri per a la Transició Ecològica i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Durant tres dies es duran a terme diverses ponències articulades en cinc eixos: canvi climàtic i hidrologia, biodiversitat i ecologia fontinal, patrimoni cultural i ús públic, conservació i gestió de sistemes fontinals en espais naturals i reptes de conservació. L’objectiu principal, per tant, és donar a conèixer la importància d’aquests hàbitats per la seva riquesa ecològica, el seu estat i la necessitat d’articular figures i mesures per afavorir la seva protecció i preservació.
El 1r Simposi Ibèric Sobre Conservació d’Ecosistemes fontinals (SICEF19) es troba dedicat i ret homenatge a Ramon Margalef i López (1919-2004), precursor de l’ecologia aquàtica i un dels científics més rellevants del segle XX, en la commemoració del primer centenari del seu naixement.
També, durant el primer dia del simposi es retrà homenatge a la figura d’Eduard Punset, traspassat recentment. El que ha estat un dels grans comunicadors científics de la societat actual, va col·laborar amb Bioscicat per fer arribar el missatge de la natura a tota la societat. Fruit d’aquesta aliança, actualment es troba en producció la pel·lícula-documental “Someretes al Cap”, enregistrat al Parc Natural de Montsant. En aquest homenatge hi participarà el director de RTVE a Catalunya, Carles González, la productora del programa Redes, Magdalena Vargas, entre d’altres.
La col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va cristalitzar fa un any en l’elaboració de Cercafonts, una aplicació de ciència ciutadana per a mòbils, amb l’objectiu d’identificar i millorar el coneixement de les fonts naturals de Catalunya. Aquest apli permet que qualsevol persona pugui aportar dades sobre la geolocalització d’una font, el seu estat, el fluxe de l’aigua (si és permanent, ocasional o si està seca), entre d’altres indicadors.
La xifra inicial de fonts inventariades era de 5.000 en el moment de posada en marxa de l’aplicació. Un any després de l’activació de Cercafonts, es diposa d’informació de 1.500 fonts addicionals, proporcionant així una millora quantitativa del número de fonts que hi ha repartides per Catalunya.
La seva importància qualitativa
Les fonts naturals d’aigua són reserves de biodiversitat en molts rius de capçalera i rieres, que es poden assecar per causes naturals o bé arran de l’extracció excessiva d’aigua. Aquests hàbitats són essencials com a indicadors per calibrar la salut de les aigües subterrànies, tant pel que fa a la seva qualitat química, com dels seus nivells piezomètrics. La Directiva marc de l’aigua (2000/60/EC) estableix un clar vincle entre l’estat i objectius de sostenibilitat de les aigües subterrànies i el sosteniment dels ecosistemes terrestres dependents, moltes vegades lligats a surgències puntuals i fonts.
Tot i això, aquests espais es troben actualment fora de l’empara de l’estratègia europea de conservació de la natura i la biodiversitat, articulada principalment a través de les Directives Hàbitats (92/43/CEE), Aus (79/409/CEE) i Marc de l’Aigua (2000/60/CE). Per tant, un dels objectius d’aquest simposi és potenciar la regulació i la protecció d’aquests espais.
El simposi pretén conscienciar els líders polítics, administracions públiques i societat civil de la importància de protegir les fonts naturals i els manantials com a factor essencial en la lluita contra el canvi climàtic. Per aquesta raó, es pretén arribar a una aliança de totes les parts implicades perquè les fonts naturals es tinguin en compte en l’actual legislació a nivell municipal, comunitari, nacional i europeu
Generadors de vida
El sistemes fontinals són hàbitats que permeten mantenir un ambient aquàtic molt emprat per les comunitats biològiques que els hi permet resistir durant períodes de sequera, i posteriorment contribuir a la reconolització en els trams de riu que flueixen de nou en períodes de pluja. També son abeuradors per a la fauna silvestre, contribuint al sosteniment de la biodiversitat pròpia de la pròpia font (líquens, molses, invertebrats, amfibis, etc.), però també de la faula i flora vinculada.
Les fonts son també un patrimoni cultural i social, un lloc de pelegrinatge i trobada, així com també punts d’avituallament de senderistes i usuaris de la natura.
