La importància de l’energia solar a la indústria i les llars i per què és tan difícil implementar-la a Espanya han centrat el debat de les VI Jornades Ambientals promogudes per la Universitat de Barcelona, Cellers Torres i el meteoròleg Tomàs Molina, que s’han celebrat aquest dimecres, 31 de maig, a Barcelona. La dotzena d’experts participants, procedents de l’administració, associacions, empreses i mitjans de comunicació, han coincidit en que la implantació d’un nou model energètic net i sostenible és, no només urgent i necessària, sinó viable des d’un punt de vista econòmic, social i ambiental i que, en la lluita contra el canvi climàtic, l’energia solar és la solució més ràpida i eficaç. “Ens hauria d’ofendre que països amb un nivell d’insolació molt inferior al nostre hagin fet un desplegament de fotovoltaiques que no s’ha portat a terme a l’estat espanyol. Les renovables són part inexorable del nostre futur; només Espanya es resisteix a creure-ho”, ha criticat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, que ha inaugurat el certamen davant d’unes 150 persones, juntament amb Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona, Miguel A. Torres, president de Cellers Torres i Tomàs Molina, director científic de les Jornades.
Rull ha qualificat d'”incomprensible” el que està passant a Espanya amb les renovables i ha anunciat que “Catalunya està ultimant la llei del canvi climàtic, que serà la primera a Espanya i a Europa i que establirà com a objectius reduir les emissions de CO2 en un 40% i establir l’ús d’energies renovables a Catalunya en un 30% fins al 2030”.
Miguel A. Torres ha lamentat que encara no s’estigui actuant de manera categòrica en la lluita contra el canvi climàtic i que no s’aposti clarament per les energies renovables. “Ens hem de manifestar contra aquesta irracionalitat; els polítics – potser tard i en contra de la seva voluntat- hauran d’acceptar-ho”.
Que el desplegament de les renovables depèn sobretot de la voluntat política és una opinió que han manifestat molts dels ponents, tot i que ja s’està avançant en aquesta matèria segons els representants de l’administració presents a la jornada, i així ho ha recalcat José Luis Gallego, naturalista i divulgador ambiental, en les conclusions de les Jornades. “No es tracta d’un repte tècnic. L’energia neta ha arribat per quedar-se: la transició energètica cap a un nou model energètic net és imparable”, ha assegurat Gallego.
Els avenços administratius en matèria de renovables
Ferran Tarradellas, responsable de la política energètica europea per Espanya, ha assegurat que “la política de descarbonització és viable” i que “s’ha convertit en horitzontal i holística pel conjunt de plans de la Unió Europea, amb accions i polítiques concretes”. Els objectius que s’ha marcat la UE són, com els anunciats pel conseller Rull, assolir la producció del 27% de l’energia amb renovables i disminuir en un 40% les emissions de CO2 el 2030, en comparació amb els nivells de 1990.
A nivell local, a Barcelona, el consorci ha desplegat el Programa d’Impuls a la Generació Solar, que suposarà incorporar més de 3,5 MWp de potència instal·lada en fotovoltaiques. Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, ha explicat com pretenen quotidianitzar l’autoproducció d’energia solar amb accions tant a nivell d’ajuntament com a nivell de ciutadania, instal·lant plaques a teulades i cobertes particulars i municipals i en espais públics.
De la presentació del cas d’èxit se n’ha encarregat Peter Droege, president de l’Associació Europea per les energies renovables i director de l’Institut de Desenvolupament Estratègic de Liechtenstein, qui ha explicat el cas alemany. Droege ha destacat l’ampli suport social que té l’energia solar a Alemanya i les facilitats per l’autoconsum: a Alemanya, es garanteix el pagament de l’excedent elèctric generat a les llars que s’injecti a la xarxa pública durant 20 anys.
A Espanya, en canvi, “l’excedent generat es perd i es volca a la xarxa sense contraprestació”, ha senyalat Òscar Gómez, soci de Solar Profit i fundador de l’Associació Espanyola d’Autoconsumidors. Gómez ha lamentat també l’excessiva burocràcia, la incertesa de l’impost al sol i la lentitud de les companyies elèctriques responsables dels tràmits. Però tot i les dificultats, l’autoconsum és una aposta de futur. Eduardo Moreda, subdirector de Regulació de Generació, Mercat i Gas d’Endesa, ha assegurat que l’elèctrica està a favor de l’autoconsum i de les energies renovables, en les que està invertint.
Una de veus més crítiques amb les polítiques energètiques ha estat la del president de la Fundació Renovables, Domingo Jiménez Beltrán, qui ha reclamat una Europa més ambiciosa: “si al 2050 volem un 95% de l’energia procedent de fons renovables, els objectius fixats pel 2030 es queden curts”. Segons Jiménez, “les energies renovables no són només pertinents perquè s’estan esgotant les fòssils, sinó perquè són millors”, i ha assenyalat que “el que dificulta el progrés sostenible és la proximitat entre els poders polítics i els poders econòmics”.
També Aida Vila, membre de Greenpeace i reponsable de la campanya del clima per les Nacions Unides al Conveni Marc pel Canvi Climàtic, ha denunciat aquesta proximitat entre els polítics i les grans elèctriques i la resistència al canvi d’aquestes companyies, “que pretenen seguir rendibilitzant els seus actius en centrals tèrmiques i nuclears”.
Especialment escèptic amb el govern s’ha mostrat el periodista Antonio Cerrillo que s’ha qüestionat si “el govern espanyol és en el fons negacionista del canvi climàtic, perquè d’una manera subtil, pausada, tranquil·la però diària, evita encaminar la transició cap a les renovables”.
Falta de planificació i seguretat jurídica
Durant la jornada, s’ha posat de manifest que un dels grans problemes actuals per l’aposta d’empresaris i particulars per les energies renovables és la falta de seguretat jurídica al sector de les renovables a Espanya, que ha afectat dramàticament l’economia i la vida d’inversors particulars i que està frenant la transició cap a un model energètic més sostenible. “El desenvolupament fotovoltaic no ha estat ordenat ni planificat”, ha apuntat José Mª González Moya, director general de APPA, associació d’empreses d’energies renovables. “I ara portem quasi 3 anys sense avançar, tot i que l’energia fotovoltaica està cridada a ser l’energia del futur”, ha afegit Moya.
Dramàtic és el cas de César Vea, autor d’un curtmetratge que denuncia aquesta inseguretat jurídica. “Al 2007 vaig confiar en els governs d’aquest país, vaig invertir en renovables i em van canviar les regles del joc a la meitat del partit. Em sento estafat, humiliat i arruïnat”, ha explicat Vea. És una de les 60.000 famílies afectades a les que Piet Holtrop, advocat referent en el sector de les energies renovables, ha llençat un missatge d’esperança: “es poden assolir sentències fermes favorables gràcies a la tutela judicial efectiva, recollida a l’article 24 de la Constitució Espanyola”.
IV Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental
En el marc de les Jornades Ambientals, s’ha entrega el ‘IV Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental’, que ha recaigut en l’estudi “Hivernacles integrats a la teulada” de tres doctorandes de l’ICTA-Universitat Autònoma de Barcelona, Mireia Ercilla, Perla Zambrano i Ana Mª Manríquez. Aquest certamen té com a objectiu donar a conèixer i premiar els projectes, experiències i iniciatives dels estudiants i grups científics que vetllen per la preservació del medi ambient. A l’edició d’aquest any, s’hi han presentat 16 treballs, que han estat exposats i votats pels assistents a la jornada i pel comitè assessor.
