Des que els anys 1908 Ford va començar la fabricació massiva de vehicles i el 1913 Cadillac va introduir l’engegada elèctrica al motor de combustió, la indústria del vehicle elèctric va patir una forta davallada després de quasi 70 anys de consolidació en el mercat americà i finalment va desaparèixer totalment l’any 1930.
Semblava que aquella guerra entre petroli i electricitat ja s’havia acabat, i que l’existència del cotxe elèctric formaria part només del passat. El petroli finalment va guanyar i el medi ambient en va sortir greument ferit. El que no sabia llavors la indústria del petroli és que només es va guanyar una batalla i que finalment 80 anys més tard la guerra del motor tornaria a ser l’eix central de la indústria automobilística mundial. Aquest cop, però, hi ha nous arguments com el canvi climàtic, la concentració de contaminació en grans ciutats, i la fi de les reserves mundials de petroli a mig termini. Tot plegat fa que la indústria elèctrica quedi en una posició avantatjosa respecte el seu rival de combustió, sobretot pel que fa a expectatives del futur.
Tot i el nou escenari, el futur és incert,. Es calcula que aproximadament la meitat de la contaminació mundial de CO2 és produïda pels vehicles de combustió, i aquest fet hauria de conscienciar a bona part de la població mundial, inclosos els seus empresaris. Tot indica que el cotxe elèctric hauria de ser ja una realitat i que els motors de combustió només haurien de formar part de la indústria aeronàutica i dels museus de l’automòbil, però no és així, la indústria del petroli juga molt bé les seves cartes i resisteix l’empenta amb tranquil·litat com si el canvi no hagués de produir-se mai.
Recentment, Pere Martinez de la Rosa, pilot de Fórmula 1 de McClaren, deia que espera un futur de cotxes elèctrics fins i tot a la Fórmula 1. Més d’un quedarà sorprès i pensarà que no es poden fer cotxes de competició elèctrics, però van totalment errats. Tots coneixem alguna marca que fabrica cotxes d’alta cilindrada i grans prestacions fets amb motor de combustió. A tots ens ve al cap marques com Ferrari, Lamborgini, Porsche, etc. Però n’hi ha d’altres menys conegudes com Tesla Motors, Lightning o Venturi que també fabriquen cotxes esportius d’altes prestacions que son totalment elèctrics i no envegen res per als esportius més cotitzats del moment.
Però si ja existeixen tantes marques, prestacions i cotxes elèctrics on és el problema? Per què no tenim tots ja un cotxe elèctric?
Una de les teories es el tema de la càrrega de les bateries. No és la durada el problema, ja que en la majoria de casos estem parlant de més de 300Km d’autonomia, el problema es presenta en el temps de càrrega.
Actualment omplim el nostre dipòsit de benzina o dièsel en pocs minuts,en canvi amb el cotxe elèctric necessitem disposar d’algunes hores per a fer una càrrega completa, aproximadament entre 1 i 4 hores depenent del vehicle.
A més cal afegir la necessitat de tenir un aparcament privat amb toma de corrent per a poder fer-ne la càrrega, doncs no podem estar durant 2 hores a la benzinera endollats, ni podem endollar aquest en un aparcament comunitari on la seguretat de la teva connexió podria quedar al descobert.
Jo sempre he pensat que la solució seria treure la bateria del cotxe i pujar-la a casa per a carregar-la, però ves a saber que pot pesar una bateria i si podríem pujar-la a un àtic sense ascensor. La solució pot passar per diferents opcions: plaques solars al sostre del cotxe per a carregar-se mentre estem aparcats, molins de vent que el carreguen mentre estem en moviment, o fins i tot solucions secretes i miraculoses com la que presenta l’empresari gironí Robert Cobarrocas, que assegura tenir un sistema per a fabricar un cotxe que no s’ha de carregar mai, el truc radica en que les rodes del darrere produeixen energia mentre que aquesta energia fa girar les rodes de davant i així indefinidament, o alguna cosa semblant, ja que Robert Cobarrocas no pot explicar el funcionament del cotxe perquè no ha volgut/pogut patentar-ho degut al cost que li suposava i perquè a més fer-ho implicava revelar-ne el secret.
Sigui com sigui, està clar que la indústria del vehicle de combustió ha trobat aquí la seva arma principal, ja que disposa d’una xarxa mundial de benzineres que fan del motor de combustió la primera opció de compra dels usuaris actuals.
Encara queden molts detalls per polir, és evident que el més important és poder carregar el cotxe mentre ens trobem fora de casa. Superat aquest escull, el cotxe elèctric avançarà ràpidament per acostar-nos a un futur net i sense emissions de CO2.
Relació de cotxes elèctrics actuals:
- Venturi ens ofereix un cotxe esportiu de gamma alta per uns 300.000€ aproximadament
- La marca xinesa Byd ens porta el model e6 capaç de carregar el 50% de la bateria en només 10 minuts (si es realment cert podem començar a fer el compte enrere de la era elèctrica) a més el preu ronda el 20.000 € aproximadament.
- Tesla motors amb un esportiu a un preu “relativament” econòmic (a partir de 90.000 €)
- La marca Chana en ofereix el model Benini per aproximadament 12.000€ un preu molt econòmic en els temps que corren.
- Dilixi ofereix tota una gama de vehicles elèctrics, des de utilitaris fins a autobusos, fins i tot algun model d’autobús a gas.
- Wem ofereix també una petita gama de vehicles elèctrics a escollir.
- Reva és ja el cotxe elèctric més venut del món. (des de 10.000 € fins a 38.000 €)
- Th!nk City i Th!nk City Plus és poden adquirir per 32.000€ i 34.000€ respectivament.
Relació de ciclomotors elèctrics actuals:
Relació de novetats per el 2010:
Un allau de nous models elèctrics arribaran l’any 2010 i en destaquem alguns com el Fiat Panda i el Fiat 500, el Mitshubishi MiEV, el Smart amb una versió elèctrica del seu famós cotxe,el Subaru Estrella, Opel Ampera i de ben segur que la resta de fabricants no voldran quedar-se enrere en una de les curses més apassionants de la història del automòbil.
Tatamotors també posarà a la venda el model Indica Vista al preu de 25.862€.
Tesla S finalment no arribarà fins a finals del 2011 i costarà al voltant de 49.900€, un preu econòmic parlant d’un vehicle elèctric capaç de rodar a més de 200Km/h.
