“La tramitació del projecte queda aturada per incompatibilitat urbanística. La Generalitat no el tramitarà”, va indicar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet en una roda de premsa telemàtica en la qual també hi va participar el president del Consell Comarcal de Berguedà i alcalde de Guardiola de Berguedà, Josep Lara.
Calvet va elogiar la feina feta des dels diferents organismes del seu departament i la bona coordinació i comunicació haguda amb els ajuntaments de la comarca. En aquest sentit Lara va elogiar la “feina escrupolosa” feta per Territori i Sostenibilitat i en la que “s’ha recollit la voluntat de tot un territori perquè el projecte no encaixava en l’estratègia berguedana”. De fet en 30 dels 31 municipis de la comarca s’han aprovat mocions en contra de la construcció de la incineradora, i el mateix ha fet el Consell d’Alcaldes del Berguedà i la Diputació de Barcelona.
El mes de desembre de 2019, a través del portal de l’Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat, l’empresa EM Spain Waste&Treatment va demanar l’oportuna autorització ambiental per poder executar el projecte per a la construcció d’una planta de valorització energètica de residus a les antigues instal·lacions de la central tèrmica de Cercs, clausurada el 2011. A partir d’aquesta petició es van activar tots els mecanismes oportuns per estudiar i analitzar la proposta. “Com a administració que som, tenim màxima exigència urbanística i ambiental amb qualsevol projecte que se’ns planteja”, va exposar Calvet i va afegir la conclusió a la qual ha arribat la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central és que “primer cal ordenar detalladament” els terrenys “mitjançant un pla de millora urbana que ha de concretar les condicions de parcel·lació d’edificació i d’ús d’acord amb les determinacions del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cercs”.
Elogis a l’Ajuntament de Cercs
La negativa de la Generalitat contradiu al certificat de compatibilitat urbanística favorable emès per l’Ajuntament de Cercs. En ell es considera que una part de l’activitat -valorització de residus no perillosos- té la consideració d’ús d’indústria i emmagatzematge i la part de generació d’energia, ús d’indústria i/o de serveis tècnics i ambientals.
Per la Generalitat les instal·lacions de producció d’energia elèctrica amb una potència superior a 100 kW connectades a les xarxes de transport o de distribució d’electricitat així com les instal·lacions destinades a la gestió de residus, tenen caràcter de serveis tècnics dins el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris.
Malgrat aquestes divergències tant Calvet com Lara van elogiar la tasca de l’Ajuntament de Cercs i del seu alcalde. “Han fet el que havien de fer, tramitar una llicència que se’ns presenta perquè aquesta és la nostra obligació”, va indicar Lara, mentre que Calvet va apuntar que en cas que no s’hagués fet “s’hagués pogut incórrer en un delicte de prevaricació”.
L’empresa promotora pot recórrer la decisió presa per la Generalitat
Treball conjunt per atraure nous inversors
Les instal·lacions de l’antiga central tèrmica de Cercs són un bon lloc per poder atraure inversors i reactivar l’economia de la zona. Per aquest motiu el conseller va posar a disposició de l’Ajuntament de Cercs i de la comarca, els serveis del seu departament i d’altres conselleries com la d’Empresa i Coneixement “per poder tenir activitat econòmica verda o sostenible” en aquests terrenys “que dinamitzi l’economia i generi llocs de feina”, idea compartida i aplaudida pel president del Consell Comarcal del Berguedà. “Entre tots hem de ser imaginatius”, va afirmar Lara. “Ara el que toca és treballar”, va concloure Calvet.
Per la Plataforma Anti-Incineradora la lluita contra el projecte no s’acaba aquí
Des de la Plataforma Anti-Incineradora rebutgen qualsevol pla de millora urbana que pugui redactar l’empresa i demanen que hi hagi una consulta: “Continuarem reivindicant que es faci una consulta sobre aquesta qüestió, i oposant-nos al projecte des de totes les vies legals”
Segons ha explicat la portaveu de la Plataforma Martina Marcet en roda de premsa “ara cal anul·lar les llicències d’enderroc de l’antiga central atorgades pel projecte”. “El que hem d’aconseguir és parar tots els plans de millora urbana de la zona de la central tèrmica, i que no es torni a endegar si no és amb un procés de participació popular que en reguli els usos”. Per Marcet, el temor de la Plataforma és ara “que l’Ajuntament de Cercs continuï fent deixadesa de les seves responsabilitats”.
