Aquesta informació està basada en un model elaborat per la Universitat de Barcelona i pel Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental i facilitarà que la població de risc adopti les mesures de prevenció adients . Com a sistema de prevenció, cal renunciar a fer esforços corporals a l’aire lliure que no siguin usuals, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es duen a terme dins el període comprès entre les 10 h i les 16 h (hora solar).
El 15 de maig començava la campanya anual de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya. Fins el 15 de setembre, el Departament de Territori i Sostenibilitat proporcionarà informació pública dels nivells d’immissió d’aquest contaminant perquè les administracions i els ciutadans puguin adoptar les mesures de prevenció adients en cas de superació d’algun llindar. Com a novetat, aquest any oferirà una predicció de superacions dels llindars d’informació (180µg/m³ en 1 hora) i/o alerta (240 µg/m³ durant 3 hores consecutives) de cada municipi i es realitzaran preavisos d’incidència. Aquesta informació està basada en un model elaborat per la Universitat de Barcelona i pel Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental i facilitarà que la població de risc adopti les mesures de prevenció adients .
Des del Servei de Vigilància i Control de l’Aire es vigilen permanentment els nivells d’ozó que mesuren les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). A més, durant el període en què hi ha més possibilitats que els nivells d’aquest contaminant superin el llindar d’informació a la població i d’alerta, es porta a terme la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a Catalunya. Durant la campanya s’informa a tots els Ajuntaments i Consells Comarcals que disposen d’una estació de mesurament, als Serveis Territorials, al Departament de Salut, a Protecció Civil, al Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT), a la Diputació de Barcelona, als Centres d’Anàlisi, a TV de Catalunya i altres entitats que ho hagin sol·licitat prèviament.
La concentració d’ozó en un lloc determinat depèn de diversos factors. Es forma quan coexisteixen òxids de nitrogen (NOx), compostos orgànics volàtils (COVs), una radiació solar intensa al llarg de diverses hores i altes temperatures. L’època on es registren els nivells màxims d’aquest contaminant coincideix amb la primavera i el principi de l’estiu. Els principals precursors de l’ozó (NOx i COV) s’emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes.
Efectes de l’ozó sobre la salut
Quan les concentracions superen determinats nivells i segons la durada de l’exposició a aquest gas, l’ozó pot provocar diferents efectes adversos sobre la salut humana: tos, irritacions a la faringe, al coll, als ulls, dificultats respiratòries (‘gola seca’), disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar i de la capacitat defensiva enfront de les malalties respiratòries, símptomes de malestar general (cansament, mal de cap, decaiguda).
La sensibilitat a l’ozó pot variar molt de persona a persona, però hi ha uns quants grups particularment sensibles: persones amb asma o altres malalties de les vies respiratòries o cardíaques, persones que fan exercici físic a l’aire lliure, especialment a les hores en què els nivells d’ozó són més alts (entre les 12 h i les 16 h, hora solar), infants i gent gran.
Com a sistema de prevenció, cal renunciar a fer esforços corporals a l’aire lliure que no siguin usuals, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es duen a terme dins el període comprès entre les 10 h i les 16 h (hora solar).
