[foto]

L’estat d’alarma declarat el passat 14 de març arran de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de COVID-19 ha tingut un efecte notable en la generació de residus registrada en tot el territori metropolità, que s’ha vist reduïda al nivell de l’any 1989, un 24% respecte al període immediatament anterior a l’estat d’alarma.  

Els dos motius principals d’aquesta disminució ràpida i sense precedents han estat:

– El tancament d’activitats comercials, tant del sector serveis (inclosa la restauració) com d’altres activitats no essencials.

– El confinament de la població, que ha reduït la mobilitat i ha canviat els patrons de consum.

L’AMB estima que les llars i els comerços que romanen oberts no han relaxat els seus hàbits de separació amb la situació actual, si més no en les primeres setmanes, i estima que la taxa de recollida selectiva es manté als nivells d’abans de l’estat d’alarma, del 38%, tot i la inactivitat comercial. En aquest sentit, Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, recorda que “seguim tenint la gran responsabilitat d’augmentar la recollida selectiva i millorar els hàbits de reciclatge, i preveiem que així serà amb el desplegament dels sistemes individualitzats de recollida”.

Eloi Badia, vicepresident d‘Ecologia de l‘AMB, demana millorar amb la recollida
Segons Badia, “la reducció de residus barrejats recollits ha permès reduir la quantitat de residus que enviem a tractament finalista, però el repte és aconseguir que la represa de l’activitat econòmica no els faci incrementar. Això només ho podem aconseguir augmentant la recollida selectiva de les activitats comercials i potenciant la prevenció de residus, especialment en el sector de la restauració, amb l’ús d’envasos reutilitzables i reduint el malbaratament alimentari”.

 Descens generalitzat, però amb diferències

Tot i que la generació de residus ha baixat en general al territori metropolità, la davallada més notable s’ha donat als municipis més grans, que habitualment atreuen més turisme i treballadors (Barcelona, 25%) i estudiants (Cerdanyola del Vallès, Sant Adrià de Besòs o Castelldefels). Les ciutats mitjanes –Badalona, Santa Coloma, l’Hospitalet– també han registrat una caiguda d’entre el 8 i el 10%.

 El cas de Barcelona té molta importància i un gran efecte en les xifres de la davallada, ja que és el municipi que concentra més comerç i establiments de restauració, que han aturat la seva activitat, i també la ciutat amb més “població flotant”, que aquests dies no hi va a treballar, estudiar o de visita. A més, Barcelona és el municipi on la recollida porta a porta comercial té més pes.

Contràriament, els municipis més petits (Torrelles de Llobregat, Sant Climent de Llobregat o Santa Coloma de Cervelló, per exemple) han experimentat una pujada en la producció d’entre el 12 i el 15%, ja que tenen un percentatge elevat de població que habitualment treballa o estudia fora, i per l’existència d’algunes segones residències.
Matèria orgànica

 Els residus orgànics han patit una caiguda important, a causa de la inactivitat de bars i restaurants . El descens ha estat del 30% a Barcelona, sent la reducció al total de l’àrea metropolitana del 27%.

Atès que, durant el confinament, pràcticament tota la producció de residus orgànics es produeix en l’àmbit domèstic dels municipis de residència, això provoca la caiguda més forta a la capital. El fet que a Barcelona la recollida de matèria orgànica porta a porta comercial tingui un pes especial també fa que la davallada s’accentuï quan aquests sectors cessen la seva activitat.

Paper i cartró
Des del primer dia, aquesta fracció ha experimentat un descens a causa del tancament dels comerços no alimentaris, que en són el principal productor, i que només els establiments essencials han seguit produint cartró. La davallada total, d’un 26%, inclou els residus de cartró recollits porta a porta al comerç.

Vidre
També des de l’inici del confinament, la quantitat de vidre generat ha experimentat caigudes notables, d’un 21% a Barcelona i un 18% al total del territori metropolità. La causa més directa és el tancament dels establiments de restauració i hotels. S’estima que un 50% de la producció de residus de vidre es produeix en aquest sector.

Envasos lleugers
Pel que fa a aquesta fracció, es va registrar una lleu caiguda dels envasos recollits al contenidor groc en la primera setmana de confinament, tot i que després la seva producció també ha anat disminuint progressivament. Després de quatre setmanes de confinament, a Barcelona la generació d’aquests residus ha disminuït més d’un 7%, mentre que al conjunt de l’àrea metropolitana el descens ha estat del 3,5%.
Possiblement, els motius de la contenció inicial van ser l’augment de l’ús de productes de neteja, així com del consum d’envasos d’un sol ús de refrescos i altres begudes (llaunes, ampolles i brics),  que als bars, on se solen consumir habitualment, se solen servir en envasos retornables.

Fracció resta
Pel que fa als residus recollits al contenidor gris (recollida no selectiva), la davallada ha estat del 25% a Barcelona, i d’un 17,5% al total de l’àrea metropolitana.
El tancament de l’activitat comercial i de la restauració ha fet reduir la quantitat de residus no separats que es recullen als contenidors de resta. Una gran part dels establiments comercials de l’àrea metropolitana no disposen de recollida específica (porta a porta), i utilitzen els contenidors del carrer sense separar adequadament els residus.

Residus voluminosos
Aquesta fracció ha experimentat una caiguda del 80%, ja que en municipis com Barcelona s’ha deixat de prestar aquest servei fins a la finalització de l’estat d’alarma.

Neteja viària
Els residus provinents del buidatge de papereres, l’escombrat viari i els residus abandonats fora dels contenidors s’han reduït en un 38%. Les causes més probables són una presència molt inferior de persones en l’espai públic, la desaparició de l’activitat turística i el tancament dels establiments de menjar ràpid.

La individualització de la recollida és la clau
Les variacions observades en aquestes primeres setmanes demostren la importància dels sistemes individualitzats de recollida, que l’AMB ja està fomentant i incorporant en diversos municipis metropolitans, com els contenidors intel·ligents i la recollida porta a porta.

Així, als municipis que recullen tant els residus domèstics com els comercials en contenidors al carrer, la contenció de la caiguda de la recollida d’envasos lleugers mostraria que els comerços tendeixen a separar menys els residus que els habitatges. Contràriament, els habitatges separen menys residus que els comerços que disposen de recollida porta a porta, com mostra la davallada de residus orgànics, demostrant l’efectivitat d’aquest sistema.