La formigueta de foc ha estat localitzada formant una población establerta i en expansión, ocupant unes 6 hectàrees d’una urbanització de Marbella. El seu nom prové d’una traducció directa de l’anglès, ‘little fire ant’, ja que la seva picada és intensa i ardent. Malgrat que pels humans no passa d’una molèstia, tant a la regió d’origen (la zona entre Brasil, Argentina i Uruguai), com en altres llocs on ja és invasora, s’han detectat casos de ceguesa en animals salvatges i domèstics que han estat picats a l’ull -des de gats, gossos, gallines i jaguars, fins a elefants a l’Àfrica-. L’article científic on es recull la troballa, que ha comptat amb la participació de l’investigador del CREAF i la UAB Xavier Espadaler, ja s’ha traslladat a l’Ajuntament de Marbella, el qual de moment no s’ha pronunciat.
La trucada d’una persona a una empresa de control de plagues queixant-se d’unes formigues “molt petites i que piquen” va ser el desencadenant que va permetre trobar la formigueta de foc en una esquerda d’un mur de la urbanització de Marbella. “Seguint el principi de precaució, creiem que cal dedicar esforços a erradicar-la, ja que fins a les 10 ha encara seria possible, però més enllà d’això ja no hi serem a temps.”, explica Espadaler. Tanmateix, alerta que probablement aquesta no és l’única població establerta a la zona. “És tant petita que és pràcticament indetectable, has de saber que és allà i buscar-la bé, sinó és impossible veure una formiga de color terrós i de poc més d’1 mm. És possible que ja sigui en altres llocs i ningú l’hagi vist”, comenta.
La formigueta de foc viu en climes càlids i humits, per això, tal i com mostra aquest mapa, ja s’ha pogut instal·lar en zones tropicals d’Àfrica, illes del Carib i del Pacífic, o el nord-est d’Austràlia, sobretot en plantacions intensives de cafè i cacau. La població de Marbella és, juntament amb unes d’Israel, la més septentrional detectada a Europa i l’Orient Pròxim, on sempre s’ha trobat que la formigueta de foc viu en zones ben regades, com horts i jardins particulars. “El fet que la costa sud de la Península estigui tant urbanitzada i hi hagi temperatures altes pot facilitar l’expansió d’aquesta formiga, no ho descartem en absolut. Per erradicar aquesta població caldria fer tractaments i deixar de regar els jardins de la urbanització durant dos anys”, comenta Espadaler.
A més de representar un cert risc a nivell sanitari per la possibilitat de deixar cecs els animals -de moment no s’ha registrat cap cas en humans-, a nivell ecològic també pot ser un problema greu, com ja ho és la formiga argentina, una altra espècie invasora que tenim. Dins la zona de la urbanització on s’ha trobat la formigueta de foc, els experts no van trobar cap altra formiga de cap altra espècie. Xavier Espadaler explica que “no és que ataqui les altres formigues directament. Senzillament és una qüestió de número. Hi ha tantes formiguetes de foc en una colònia, tantes més que en les altres espècies, que troben l’aliment abans que ningú. És una competència per exclusió”.
