La descontaminació del pantà de Flix comença aquest gener

Els treballs previs a l'extracció dels llots per descontaminar el pantà de Flix, (Ribera d'Ebre) és previst que comencin aquest més de gener amb la col?locació d'un mur doble que ha d'aïllar la bossa dels centenars de milers de sediments tòxics del riu Ebre.

La Unió Temporal d’Empreses (UTE) que ha de dur a terme els treballs ha previst el trasllat dues barcasses per col·locar el mur i està fent els preparatius per a realitzar l’extracció de l’aigua. L’ajuntament de Flix, per la seva banda, vol celebrar l’ inici de la descontaminació amb un acte oficial abans de començar les obres.

Per establir el calendari definitiu de les obres, hi ha prevista una reunió (12-1-2010) entre representants de l’Ajuntament de Flix i la Direcció General de l’Aigua del Ministeri de Medi Ambient. La trobada també ha de servir per acabar de concretar els detalls sobre l’execució dels treballs que, segons la societat estatal del Ministeri, Acuamed, s’ajustaran al màxim al projecte aprovat (2007) per tal d’evitar més endarreriments. En aquest sentit, el projecte d’execució ja inclou algunes modificacions com la construcció d’un nou abocador i un canvi d’ubicació de la planta de tractament. Un dels punts que encara queda pendent, tot i que sembla que finalment no es farà, és la construcció o no d’una cinta transportadora pel trasllat dels llots del riu a l’abocador. Per l’ajuntament de Flix el més important és que la descontaminació comenci i que s’executi mitjançant el mètode d’extracció dels residus, tal i com es va projectar.
Les obres que ara començaran han patit diversos endarreriments. De fet, ja havien d’haver començat dues vegades: primer a principis del 2007, després de la realització d’una prova pilot duta a terme pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, i després l’estiu de l’any 2008, amb un pressupost de 155 milions d’euros i un termini d’execució de 4 anys.

[foto]

El pantà de Flix, que pertany a la conca hidrogràfica del riu Ebre, es va crear per una presa d’ús hidrològic que s’estén pels termes de Flix i Riba-roja d’Ebre. Durant gran part del segle XX, el pantà va patir els vessaments químics produïts per l’empresa Ercros (antiga Erkimia), una contaminació reconeguda només entre els anys 1988 i 1993 (del 15 de Setembre de 1988 al 28 d’agost de 1993) per l’informe pericial de l’Audiència de Tarragona que, malgrat to, no va poder provar la quantitat exacte dels residus vessats. Tant aquest fet, com la condemna per part de l’interlocutòria de l’Audiència de Tarragona a Ercros de pagar només 5 dels anys en que l’empresa va estar contaminant, va ser considerat en el seu moment per la Federació Ecologistes de Catalunya com una derrota més del sistema jurídic front als delictes mediambientals, i deixa en entredit tota la normativa sobre control integrat de la contaminació, en vigor des del 2002″.
El gran nombre de sediments contaminants, estimat entre 200.000 i 360.000 tones, té un alt contingut de materials tòxics, com ara el mercuri o el zinc, fet que va portar als científics a recomanar no consumir-ne l’aigua com una mesura preventiva. El fang tòxic del Flix afecta a les aigües dels 100 últims quilòmetres del riu Ebre. L’existència de centenars de milers de tones de sediments contaminants, fins i tot radioactius, acumulats en aquest pantà va ser descoberta l’any 2003 pel Consell Superior d’ Investigacions Científiques (CSIC).

Mig milió d’euros per a la creació d’ un centre vinculat a la descontaminació del pantà
L’Ajuntament de Flix ha rebut un ajut de 500.000 euros del govern espanyol per posar en marxa un centre de transferència tecnològica que reculli l’experiència que es generarà en els propers anys arran de l’extracció dels llots tòxics del pantà. En aquest centre, que s’ubicarà al Centre d’empreses La Ribera, situat al Polígon La Devesa de Flix, hi participarien administracions públiques, universitats i entitats vinculades al territori.

Comparteix-me:

Setmana Europea de la Mobilitat

Amb el lema "Compartim l'espai públic", Catalunya viu aquests dies la Setmana Europea de la Mobilitat, que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments...

El biòleg Carlos M. Herrera, guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...
Fotografia de Carlos Herrera

Nou disseny del portal monSOStenible. Estem treballant en el redisseny tant del format extern com de l’estructura interna i organitzativa del portal

Després de gairebé 14 anys de la presentació pública d’aquest portal, monSOStenible, i d’uns 15 anys de feina sense interrupció, estem treballant en el redisseny tant del portal com de...