Jordi Gispert

El relat més oficial, que sobretot els darrers anys s’ha encarregat de pregonar l’Ajuntament de Barcelona, assegura que hi ha hagut un increment dels espais verds a la ciutat. Una idea, repetida de manera habitual – per tot allò tan comprovat de reiterar qualsevol tesi per convertir-la en veritat – que és en conjunt, i amb innombrables arguments, posada en dubte, actualment, per primer cop. La creació d’una nova coordinadora el mes de març per defensar diferents espais, revela els dubtes, deixa clares les moltes contradiccions i treu els draps bruts d’un govern municipal que, sigui del color que sigui, evita sempre, quan convé, la veritat i l’autocrítica adequada.  

La ciutat de Barcelona ha inflat de forma habitual la dimensió del verd urbà perquè hi ha inclòs dins del paquet el Parc Natural de Collserola, com si fos part del paisatge de l’Eixample o Sant Andreu. Els diversos governants han insistit a pregonar el nombre inflat de 3.611 hectàrees de zones enjardinades o de parcs, i la relació, esbiaixada, de 17 m². de verd urbà per habitant. Però si obviem aquest bocí de serralada, que pertany a Barcelona però no és pròpiament ciutat, i altres espais que són forans al nucli urbà, la realitat parla només de 965,7 hectàrees. I, a més, algunes d’elles, no són ben bé àrees verdes, sinó més aviat solars o interiors d’illa que estan encara deserts o no arreglats. Prenent aquest últim nombre, i dividint-lo per tot el cens d’habitants (1.729.963 persones), en total pot estimar-se una ràtio a la ciutat, ara mateix, de 5,59 m² de verd urbà per habitant. Nombre que és molt inferior a l’estàndard orientatiu que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i que es situa entre els 10 i els 15 metres quadrats per habitant. Aquesta agència de l’ONU, més enllà, recalca la gran rellevància de l’accessibilitat i estipula, en aquest marc, la regla 3-30-300: que és la que diu que els residents han de poder veure 3 arbres, com a mínim, des de casa, gaudir d’un 30% de cobertura vegetal dins del seu barri, i viure a menys de 300 metres d’un parc públic o àrea verda que almenys faci mitja hectàrea (uns 5.000 m²).

Coordinadora en Defensa del Patrimoni Verd

Aquestes xifres generals que contradiuen el discurs s’han reforçat darrerament per molts conflictes en els quals l’Ajuntament ha afavorit la destrucció de zones verdes. Un exemple fefaent és el petit bosc de La Selva, que s’ubica enmig de la Font d’en Fargues, un barri proper als turons, però amb escassíssima natura si s’observa l’interior. Aquest espai natural, que s’estén per més d’una hectàrea i representa el 2% de la superfície del barri, es manté amenaçat per la proposta llançada pels propietaris de la finca i per diversos promotors. Una nova iniciativa que preveu destruir els arbres per alçar-hi un geriàtric de luxe, que seria el desè al barri, i el 40è del districte. Amb l’excusa de disposar equipaments per als veïns, que com es veu, no fan cap falta, el consistori ha consentit i promogut fins al moment tot aquest pla, i els residents han acabat organitzant-se per custodiar el que per ara no defensa cap dels seus representants: el patrimoni arqueològic, la biodiversitat i la salut. L’acció reivindicativa de la nova Plataforma Salvem el Patrimoni, Salvem la Selva, del passat 11 d’octubre de l’any 2025 i l’assemblea posterior realitzada el 29 de novembre, van servir per reforçar aquesta lluita, i també per constatar que a Barcelona hi havia casos amb patrons molt similars. Situació que va acabar, aquell mateix dia, amb la creació de la nova Coordinadora en Defensa del Patrimoni Verd.

Aquest ens, que enrobusteix petites veus, i fa de nexe entre els barris i el conjunt de la ciutat, ha anat creixent i compta avui amb uns 39 col·lectius (dades del 31 de maig) que custodien, s’organitzen o replanten allà on el ciment cauria, on els solars sense atenció durien brutícia, o on el lucre que no frena pensaria un estratagema o altre. L’entitat, cenyida primer a la ciutat, ja és ara metropolitana, perquè s’hi han incorporat més recentment algunes organitzacions de Badalona i Sant Adrià de Besòs. Es governa de manera transversal, en assemblees, representa els interessos dels veïns davant de les autoritats i fa una crida a incorporar totes les lluites amb l’única petició que els nouvinguts participin d’alguna forma en les reunions, les comissions que s’han creat o les diverses actuacions que es duen a terme per reforçar el col·lectiu. Té presents i ja datades accions reivindicatives, que evidentment són secretes, i entre moltes altres feines enllesteix el seu nou web on es descriuran amb detall els més de 20 casos de lluita que hi ha en marxa, i també s’hi exposaran, entre altres coses, arguments que haurien de caure pel seu pes com són els múltiples estudis que constaten la importància, per a la vida, per al clima, per als altres animals o per a la salut humana, de disposar de natura, horts urbans i patrimoni a la ciutat.        

Natura contra omissió i negligència

L’alcalde de Barcelona, com a exemple, anunciava el passat dia 20 de març, en una contrapropaganda organitzada just a l’hora que es va convocar als mitjans per presentar en públic la coordinadora, que el govern municipal impulsava la creació de 25 nous espais verds, amb un finançament concret de 46 milions d’euros. Tanmateix, la major part d’aquestes zones àmpliament publicitades no són parcs, sinó només interiors d’illa encara per construir, testos situats dins de carrers pavimentats o places dures, ermes de biodiversitat i de la massa vegetal que, d’altra part, es va destruint. Els projectes urbanístics, les noves infraestructures o les obres que atapeeixen Barcelona han arrasat (com va succeir aquest any passat amb els treballs d’adequació que es van fer al carrer Pi i Margall) gran part dels arbres dels diversos escocells, i amb excuses com l’al·lèrgia i altres tipus d’arguments sense cap pes ni cap contrast s’ha planejat reduir a l’Eixample els plataners, i també alguns arbres madurs en els processos de reforma d’avingudes. Tot plegat s’ha realitzat sense que aquest fet transcendeixi, ben cobert i embolcallat per la façana d’excel·lència que es pregona, als mitjans i als ciutadans.   

Dos exemples totalment paradigmàtics del conjunt del desgavell (n’hi ha molts altres de consultables al dossier de la nova coordinadora) són a Gràcia i al parc de la Ciutadella. Pel que fa a l’antiga vil·la té una manca d’espais verds estructural i els pocs que hi ha, recuperats pels ciutadans, han de fer front a nous projectes que els situen en perill. Al carrer Encarnació, l’antic Convent i església de les Missioneres del Santíssim Sagrament i el Sagrat Cor, va anar a terra el 2012, pels negocis del Bisbat i el consentiment del Districte, que hi volia construir pisos de luxe i sis plantes d’aparcament. Els veïns van oposar-se a aquest pla especulatiu, que hauria desfet completament l’antic Jardí Centenari, constituint la plataforma “Salvem el Jardí”, una entitat que va exigir i va aconseguir que el consistori pogués comprar aquest espai per transformar-lo en el Jardí del Silenci, un recinte que conserva una vivesa sorprenent i que es governa de manera voluntària a favor del col·lectiu (malgrat que actualment un projecte paral·lel pretén canviar aquesta gestió que ha donat fruits i que és totalment altruista).

Un oasi per a la vida, que té a només 300 metres un altre indret singular com ho és el Jardí de l’Alzina. Aquest arbre centenari, dels més vells de Barcelona, els petits horts i tota l’àrea enjardinada que l’envolta afronten ara un concurs d’arquitectura que ha acabat amb l’aprovació d’un projecte que preveu edificar-hi un edifici amb quatre plantes i pisos dotacionals (lloguer assequible). Una nova infraestructura (innecessària si es compta que a Barcelona actualment existeixen 75.000 pisos buits) que arrasaria, en cas de fer-se, amb la meitat del solar i afegiria pressió extra a un arbre monumental que ha estat llargament maltractat.   

I al parc de la Ciutadella, just davant (entre el passeig de Lluís Companys i l’àrea del carrer Comerç), s’hi alça el Passeig de l’Esplanada, un espai que va ser el primer jardí públic ciutadà. Un decret de 1957 serveix de base, actualment, per una nova iniciativa que hi planeja construir, ocupant tota la superfície, l’edifici de l’Audiència Provincial. El veïnat, a través de la Plataforma Rescatem el Jardí Històric, planta cara, i ja fa temps que fa una crida a preservar-ne el patrimoni, i a bastir-hi un nou espai senyalitzat, on hi podrien confluir la informació i les activitats culturals amb l’esplendor dels vegetals.     

Servei bàsic per a la vida i la salut

No cal ni dir que els espais verds creen ombra, capten diòxid de carboni, acullen molts animals i serveixen d’espais comuns harmonitzats. Però és que a més, diferents estudis, han esmentat recentment la rellevància que tenen tant per al clima, com també per a la salut, especialment perquè netegen i humitegen part de l’aire, i així ajuden al sistema immunitari, i prevenen, entre altres moltes coses, casos d’asma o d’al·lèrgies.

Contra tota l’evidència, i a l’invers del què es difon, la capital de Catalunya és de les més pobres d’Europa en verd urbà. Al continent Europeu el seguiment via satèl·lit de tot el sòl vegetal el fa l’Agència Europea del Medi Ambient, però una recerca més extensa, anomenada Green to Grey (que és un consorci de 41 periodistes i científics d’11 estats) ha analitzat milions d’imatges de satèl·lit i intel·ligència artificial corresponents a l’interval que va de l’any 2018 fins a l’any 2023. I els resultats són xocants i contundents:

• Cada dia es perden al continent 600 hectàrees d’espai verd, la majoria a les ciutats.
• La pèrdua més important s’esdevé per taques petites (que l’Agència Europea subestima).
• La natura, en conjunt, s’està destruint 1,5 cops més de pressa del que indiquen els informes oficials.     

La intenció d’ampliar espais verds, tot i que aquí és magnificada, sempre serà benvinguda per totes les entitats. Però com passa en tants altres camps i aspectes relatius a la natura, plantar no serveix de res si no es conserva allò que fa anys que crea vida.