La contaminació a les ciutats per microplàstics, a estudi

Les ciutats són la principal font de producció dels més de 24 trilions de microplàstics que suren als oceans de tot el món, i s'estima que les zones urbanes poden arribar a acumular més de 700 partícules de microplàstics per metre quadrat al dia. Això no obstant, l'absència d'estudis concrets no permet conèixer amb exactitud la presència d'aquests contaminants al medi urbà a causa de la dificultat pràctica i el cost de mostrejar, identificar i quantificar aquestes substàncies. Conèixer l'origen i les concentracions de microplàstics als entorns quotidians és essencial en la presa de decisions per afrontar aquest problema de contaminació que té efectes directes en la salut de les persones i dels ecosistemes.

“Encara que la majoria dels microplàstics arriba al medi marí a través dels rius, el seu origen es troba a les àrees urbanes, que és on es concentra l’activitat humana”, recorda Michaël Grelaud, investigador de l’ICTA-UAB, que explica que cada habitant allibera directament o indirectament al medi uns 2,5 kg de microplàstics per any. Aquests microplàstics procedeixen principalment de l’abrasió dels pneumàtics (50,5 %) i de les carreteres (9,4 %), seguit dels pèl·lets de plàstic (7,4 %), el transport i tractament de residus (6,8 %), l’abrasió de superfícies esportives (5,3 %), la construcció, el desgast de les soles de les sabates, els envasos de plàstics, la pintura de les carreteres o la fricció dels tèxtils a les rentadores. Així mateix, l’exposició constant a aquesta pol·lució suposa un risc potencial per a la salut de les persones. “Els microplàstics poden arribar al cos humà per inhalació, ingestió o per contacte amb la pell. Diversos estudis científics han demostrat que poden causar impactes greus a la salut humana com, per exemple, estrès físic, reaccions inflamatòries o alteracions en les respostes immunitàries”, explica Andrea Vidal Durà, actualment tècnica de sòls de l’ICGC.

Amb l’objectiu d’oferir informació detallada sobre la presència d’aquestes micropartícules a les ciutats, científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) han posat en marxa el projecte Plasticker. Gràcies a l’impuls del Parc de Recerca UAB a través del seu 12è Programa de Generació d’Idees, volen dissenyar un mètode senzill i econòmic de mostreig: un adhesiu 100 % biodegradable que, en col·locar-se sobre les superfícies urbanes, com ara voreres, mobiliari urbà o parcs infantils, atrapa les partícules que s’hi dipositen. D’aquesta manera, i mitjançant l’anàlisi d’aquestes mostres al laboratori, serà possible conèixer la tipologia i la quantitat de microplàstics presents a les ciutats.

Per als investigadors conèixer l’origen i les concentracions de microplàstics als nostres entorns quotidians és essencial en la presa de decisions sobre com afrontar aquest problema de contaminació que té efectes directes en la salut de les persones i els ecosistemes. Per això, el desenvolupament de la metodologia Plasticker és un pas endavant per reduir aquesta contaminació, i crear ciutats i espais més sostenibles i lliures de microplàstics. “L’objectiu és que les ciutats es converteixin en espais on puguem tocar, respirar i menjar sense exposar-nos a aquesta pol·lució invisible” explica Grelaud.

Per poder desenvolupar aquesta iniciativa, la UAB ha engegat la campanya de micromecenatge “Plasticker: el rastrejador urbà de microplàstics”, a través de la qual pretén aconseguir 10.000 euros per al desenvolupament dels materials i la metodologia, així com per a l’inici del mostreig i la fase d’anàlisi posterior al laboratori.

Comparteix-me:

#SaBiaVerda, el nou programa de ràdio vinculat a monSOStenible

Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, que enguany porta per lema "la ràdio i el canvi climàtic", monSOStenible recupera les emissions radiofòniques i es vincula amb el programa...

Pla d’impuls al vehicle elèctric a Catalunya

El Pla d’Impuls al Vehicle Elèctric 2025-2030 presentat pel Govern català vol significar un compromís en la transició cap a una mobilitat sostenible i descarbonitzada. Amb el desenvolupament del pla...

Ecologistes reclamen la no utilització del fosfur d’alumini pel control de les poblacions de conill i acusen al govern català de cedir a les pressions de la pagesia

Entitats ecologistes han manifestat el seu rebuig al primer punt de l’Acord per la Pagesia Catalana presentat el passat 9 de febrer en el que s’estableix la posada en marxa...