«L’economia circular és importantíssima si volem que la nostra economia enfili la via de la sostenibilitat i respecti els objectius mundials de desenvolupament sostenible. Aquest informe fa palès el lideratge europeu en aquest sector. Val a dir, però, que encara queda molt a fer perquè puguem augmentar la nostra prosperitat dins dels límits del nostre planeta i perquè puguem tancar el cercle que ens permeti no malbaratar els nostres valuosos recursos», ha declarat avui el vicepresident primer de la Comissió Europea responsable del Desenvolupament Sostenible, Frans Timmermans.

«Aquest informe és molt encoratjador. Posa de manifest que Europa va pel bon camí en la creació d’inversions, llocs de treball i noves empreses. El potencial de creixement sostenible és enorme i Europa és, efectivament, el lloc més propici per al desenvolupament d’una indústria respectuosa amb el medi ambient. Aquest èxit és conseqüència l’actuació conjunta de les parts interessades europees i dels responsables polítics», ha declarat avui també el vicepresident de la Comissió Europea responsable d’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat, Jyrki Katainen.

Passar d’una economia lineal a una de circular
Tres anys després de la seva aprovació, el pla d’acció sobre l’economia circular pot considerar-se plenament enllestit. Les seves cinquanta-quatre accions ja han estat dutes a terme o s’estan executant. Segons les conclusions de l’informe, l’aplicació del pla d’acció sobre l’economia circular ha accelerat la transició cap a una economia circular a Europa, la qual cosa ha ajudat a tornar a impulsar la creació de llocs de treball a la UE: el 2016 els sectors relacionats amb l’economia circular van donar feina a més de quatre milions de treballadors, un augment del 6 % en comparació amb el 2012.

La circularitat també ha creat noves oportunitats i nous models de negoci i ha obert nous mercats tant dins, com fora de la UE. El 2016 les activitats circulars, com ara la reparació, la reutilització o el reciclatge, van generar gairebé 147 000 milions d’euros de valor afegit, alhora que van implicar inversions per valor de prop de 17 500 milions d’euros.

Estratègia de la UE pel que fa al plàstic
L’estratègia de la UE pel que fa al plàstic en una economia circular permet que totes les polítiques de la UE adoptin un enfocament basat en materials específics i integrin les activitats de disseny, ús, reutilització i reciclatge en les cadenes de valor del plàstic. Aquesta estratègia té una visió ben clara i uns objectius quantificables a nivell de la UE perquè, entre d’altres coses, el 2030 tots els envasos de plàstic que es comercialitzin en el mercat europeu siguin reutilitzables o reciclables.

Per impulsar el mercat dels plàstics reciclats, la Comissió va engegar una campanya de compromís voluntari sobre els plàstics reciclats. Ja s’hi han compromès setanta empreses, la qual cosa farà créixer el mercat dels plàstics reciclats com a mínim en un 60 % d’aquí al 2025. Tot i així, continua existint una bretxa molt ampla entre l’oferta i la demanda de plàstics reciclats. Per omplir aquesta llacuna, la Comissió ha engegat la Aliança circular dels plàstics amb les empreses més importants que subministren i fan servir plàstics reciclats.

La normativa sobre els plàstics d’un sol ús i sobre les arts de pesca, que regula els materials que més sovint van a raure a les platges europees, situen la UE a l’avantguarda de la lluita mundial contra les deixalles marines. Les mesures d’aquesta normativa inclouen la prohibició de determinats productes d’un sol ús fets de plàstic, com ara les canyetes per beure o els coberts de plàstic, quan hi hagi alternatives o productes de plàstic oxodegradables, i proposa d’altres mesures, com ara objectius de reducció del consum, requisits de disseny o sistemes de responsabilitat ampliada del productor.

Innovació i inversions
Per accelerar la transició a una economia circular, és fonamental invertir en innovació i ajudar la base industrial europea a adaptar-s’hi. Durant el període 2016-2020 la Comissió ha intensificat els seus esforços en totes dues direccions i ha destinat a la transició més de 10 000 milions d’euros de finançament públic.

Per impulsar les noves inversions, la Plataforma de suport al finançament de l’economia circular ha fet un seguit de recomanacions per millorar la solvència dels projectes de l’economia circular, coordinar les activitats de finançament i compartir bones pràctiques. Aquesta plataforma col·laborarà amb el Banc Europeu d’Inversions per proporcionar ajuda financera i aprofitar les sinèrgies amb el pla d’acció i finançar un creixement sostenible.

Transformar els residus en recursos
Ara per ara, l’element fonamental de l’economia circular són uns sistemes sòlids i eficients de gestió de residus. Per modernitzar els sistemes de gestió de residus a la Unió, el mes de juliol del 2018 va entrar en vigor un nou marc legislatiu sobre residus, que inclou, entre d’altres coses, uns percentatges de reciclatge més ambiciosos, un aclariment de l’estatut jurídic dels materials reciclats, la intensificació de les mesures de prevenció i gestió de residus, incloses les deixalles marines, els residus alimentaris i els productes que contenen matèries primeres fonamentals.

Processos circulars de disseny i producció
El disseny intel·ligent al començament del cicle de vida de qualsevol producte és fonamental per garantir la seva circularitat. Amb l’aplicació del pla de treball sobre disseny ecològic 2016-2019, la Comissió ha continuat promovent el disseny circular dels productes i els objectius d’eficiència energètica. Actualment, les normes de disseny ecològic i d’etiquetatge energètic de diversos productes inclouen requisits d’eficiència dels materials de fabricació, com ara la disponibilitat de peces de recanvi, la facilitat de reparació o la facilitació del tractament al final de la vida útil. En un seu document de treball la Comissió també ha passat revista a les seves polítiques amb la intenció de donar suport a productes sostenibles i circulars.

Apoderar els consumidors
La transició a una economia circular demana el compromís actiu dels ciutadans perquè canviïn les seves pautes de consum. El mètode de la petja ambiental dels productes (HAP) i de la petja ambiental de les organitzacions (HAO) desenvolupat per la Comissió permet que les empreses puguin presentar al·legacions ambientals fefaents i comparables i que els consumidors puguin prendre decisions amb prou coneixement de causa.

Compromís ferm de les parts interessades
La participació de les parts interessades és fonamental per a la transició econòmica circular. L’enfocament sistemàtic del pla d’acció ha donat a les administracions públiques, als agents econòmics i socials i a la societat civil un marc que es pot anar reproduint per crear associacions entre sectors i tot al llarg de les cadenes de valor. El paper de la Comissió a l’hora d’impulsar la transició i els principals esforços internacionals a favor de la circularitat li ha estat reconegut en el Fòrum econòmic mundial del 2019, on la Comissió ha rebut el premi a les circulars en la categoria de sector públic.

Reptes pendents
Ara mateix, l’economia circular és una tendència irreversible a nivell mundial. Tot i així, encara queda molt a fer tant a la UE, com a nivell mundial per tancar completament el cercle i garantir l’avantatge competitiu que pot aportar a les empreses europees l’economia circular. Caldrà, doncs, fer més esforços per aplicar la legislació revisada sobre residus i desenvolupar mercats per a les matèries primeres secundàries. A més, si Europa vol aprofitar plenament els avantatges de la transició a una economia circular, cal agilitzar la feina iniciada a nivell de la UE en determinades qüestions, com ara les substàncies químiques, els entorns no tòxics, l’etiquetatge ecològic i la innovació ecològica o les matèries primeres fonamentals i els fertilitzants.

Els intercanvis amb les parts interessades assenyalen que hi ha àmbits encara no coberts pel pla d’acció que es podrien estudiar per completar l’agenda circular. Basant-nos en l’exemple de l’estratègia europea sobre el plàstic en una economia circular, molts altres sectors amb un alt impacte ambiental i molt de potencial en matèria de circularitat, com ara les tecnologies de la informació, l’electrònica, la mobilitat, l’entorn construït, la mineria, els mobles, els aliments i les begudes o els tèxtils, podrien beneficiar-se d’un enfocament holístic similar per esdevenir més circulars.

Rerefons
El 2015 la Comissió va aprovar un ambiciós pla d’acció sobre economia circular per impulsar a Europa la transició econòmica. Tot plegat havia de fomentar la competitivitat global, el creixement econòmic sostenible i la creació de nous llocs de treball. Segons les previsions, les actuacions que es van proposar contribuirien a «tancar el cercle» del cicle de vida dels productes impulsant un més gran reciclatge i una més gran reutilització i aportarien beneficis tant al medi ambient, com a l’economia. Es tractava de treure el màxim valor i el màxim ús possible a totes les matèries primeres, a tots els productes i a tots els residus fomentant l’estalvi energètic i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i havien de ser objecte d’un suport financer dels fons ESIF, del programa Horitzó 2020, dels fons estructurals europeus i de les inversions nacionals en economia circular.