La colònia de flamencs al Parc Natural del Delta de l’Ebre es recupera després de quatre anys de reproducció adversa

Aquest any s'estan reproduint 2.711 parelles de flamencs a les salines de la Trinitat de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), en ple Parc Natural del Delta de l'Ebre. La xifra constitueix el tercer registre històric més alt des que aquesta espècie es va establir al delta, l'any 1992.

[foto]

El període reproductor va començar el passat mes d’abril, quan els exemplars adults van ocupar un dels dics de les salines. El 5 de maig, tècnics del Parc Natural van efectuar un vol fotogràfic a gran altura per sobre de la colònia. Aquest mètode va permetre avaluar el contingent reproductor. Si la reproducció es desenvolupa sense problemes -derivats de l’entrada de depredadors terrestres, unes condicions meteorològiques adverses, vols a baixa altura d’aeronaus…- es preveu un anellament exitós dels polls.

El flamenc (Phoenicopterus roseus) és una espècie que es troba al delta al llarg de tot l’any, per bé que presenta fortes fluctuacions estacionals, amb valors màxims a l’hivern. Algunes cròniques indiquen que era un ocell reproductor abundant al segle XVI, tot i que no existeixen dades més recents fins les dècades de 1970-80, quan va realitzar alguns intents. El flamenc va començar a reproduir-se amb èxit el 1993 i actualment ha esdevingut una de les espècies més emblemàtiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre, únic lloc de Catalunya on es reprodueix, i una les escasses localitats estables a la Mediterrània occidental.

Fins el 2016, aquesta au s’ha reproduït amb èxit en 21 ocasions i el nombre de parelles ha anat oscil·lat molt interanualment, entre les 250 a les 3.139 parelles. Actualment, es porten anellats 3.170 exemplars de Flamenc, que han estat observats en un total de 14 països, per bé que el 86,7% de les observacions es reparteix entre França (36%), Espanya (21%) i Itàlia (19%). Això no obstant, també existeixen observacions en contrades molt llunyanes com Mauritània, Senegal, Montenegro i Turquia.

Comparteix-me:

Les plantes d’arrels profundes, claus per prevenir la desertificació, en risc pel canvi climàtic i la sobreexplotació dels aqüífers

En el Dia Mundial del Sòl, el CREAF recorda que la desaparició de les plantes d’arrels profundes posa en perill la resiliència dels territoris més àrids, entre les que hi...

Els pressupostos de carboni de Catalunya preveuen reduir el 31% les emissions contaminants abans del 2030

El Ple del Parlament ha debatut aquest dimecres els primers pressupostos de carboni lliurats pel Govern, en compliment de la Llei del canvi climàtic, que estableixen que el conjunt dels...

Un manifest científic reclama mesures urgents per protegir els boscos submarins

Científics d’arreu del món reclamen una acció urgent per protegir, restaurar i gestionar de manera sostenible un dels ecosistemes oceànics menys coneguts i, tanmateix, més importants del planeta: els boscos...