Els resultats de l’estudi, publicat recentment a la revista PLoS ONE, mostra que la gent té més expectatives negatives que positives sobre com afectarà la pandèmia tant a les polítiques governamentals com a l’acció ciutadana contra el canvi climàtic
Un equip d’investigadors de l’ICTA-UAB liderat per l’economista Jeroen van den Bergh ha analitzat les expectatives públiques sobre l’acció climàtica futura per determinar com ha afectat la crisi de la COVID-19 l’actitud de la societat davant del canvi climàtic. Ho ha fet a partir de les respostes textuals obtingudes a través d’una enquesta i la seva posterior anàlisi mitjançant mètodes de lingüística computacional.
La majoria de les opinions públiques identificades en relació amb l’acció governamental reflecteixen percepcions negatives. En general, fan referència a la menor atenció prestada al canvi climàtic, a les limitacions pressupostàries degudes a la COVID-19 i a la crisi econòmica i sanitària associada, així com a l’augment dels residus a causa de l’ús de mesures de protecció d’un sol ús com mascaretes i guants. Un reduït nombre de persones (8,2%) veu poca o cap connexió entre la COVID-19 i l’acció climàtica. Només dos aspectes són de naturalesa més positiva, amb un 15% de les opinions: consideren que la COVID-19 és una crida d’atenció sobre el medi ambient o assenyalen canvis positius en els hàbits de consum i el teletreball.
Pel que fa a les expectatives de la població sobre les accions dels seus propis conciutadans, el 31% té opinions positives sobre la situació i creuen que la COVID-19 ha generat una consciència mediambiental més gran i un consum més responsable. Tot i això, la majoria dels enquestats segueixen expressant opinions negatives, suggerint, per exemple, que la gent ja té massa problemes per preocupar-se per l’acció climàtica, o que els ciutadans tornarem ràpidament a les velles rutines una vegada la pandèmia hagi acabat per complet.
Segons les persones investigadores, del mesurament de les expectatives positives i negatives se’n desprenen altres conclusions addicionals. “Hem vist que les expectatives de futures accions climàtiques per part del govern i de la població tendeixen a estar fortament correlacionades. Així mateix, els més optimistes respecte a les futures accions climàtiques solen ser les persones més joves, de sexe masculí, amb més nivell d’estudis, amb una percepció més gran del canvi climàtic com una amenaça greu i una major valoració positiva del confinament per la COVID-19″, explica Ivan Savin, investigador de l’ICTA-UAB i autor principal de l’estudi.
Aquestes expectatives, generalment pessimistes, contrasten amb les conclusions d’un estudi complementari, publicat recentment a la revista Ecological Economics, realitzat pel mateix grup d’investigadors. Aquest segon estudi, liderat per l’investigador de l’ICTA-UAB Stefan Drews, va analitzar com ha canviat el compromís dels ciutadans amb el canvi climàtic al llarg del temps. Per això, van comparar les dades d’una enquesta realitzada al mateix grup de població mesos abans i després de la COVID-19. Van descobrir que el suport públic a la política climàtica tendia a ser lleugerament superior després de la pandèmia. Fins i tot els enquestats que havien tingut experiències negatives en matèria de salut o economia a causa de la COVID-19 no van reduir el seu suport a la política climàtica. “Això suggereix que les expectatives del públic sobre la ciutadania (mostrades al primer estudi) són més negatives que la realitat actual perquè, com es mostra en aquest segon estudi, s’han produït canvis positius a l’opinió pública”, indica Stefan Drews.
La ciència afirma que els responsables polítics podrien aprofitar aquest vincle percebut entre la COVID-19 i la crisi ambiental per introduir mesures climàtiques més ambicioses
Entendre les expectatives de la gent és important perquè els polítics proposin instruments polítics que no només siguin efectius, sinó que també tinguin el suport de la majoria de la població.
Articles de referència
- Savin I, Drews S, van den Bergh J, Villamayor-Tomas S (2022) Public expectations about the impact of COVID-19 on climate action by citizens and government. PLoS ONE 17(6): e0266979. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0266979
- Drews S, Savin I, van den Bergh J, Villamayor-Tomas S. (2022) Climate concern and policy acceptance before and after COVID-19. Ecological Economics. Volume 199 https://doi.org/10.1016/j.ecolecon.2022.107507
