La Cimera del Clima de Glasgow es planteja, una vegada més, com a darrera oportunitat per actuar

La 26a Conferència Mundial pel Clima (COP26) ha començat aquest diumenge a Glasgow, on es trobaran governs i societat civil per acordar un full de ruta col·lectiu davant l'escalfament global que viu el planeta. Després de l'anul·lació de l'any passat a causa de la covid, Glasgow es presenta com "l'última i millor esperança per mantenir-nos en 1,5 °C", una afirmació feta pel ministre britànic encarregat de presidir les negociacions de la COP26 Alok Sharma, però poc realista si tenim en compte que precisament el punt que ha de tractar la limitació de l'escalfament global a 1'5º ha caigut de l'agenda tècnica. En la cerimònia obertura, la secretaria executiva de l'ONU per al Canvi Climàtic, Patricia Espinosa, ha defensat "que l'èxit d'aquesta trobada és "absolutament possible" sempre i quan hi hagi "més ambició" dels països del G-20 per reduir la contaminació, ja que aquests -recorda- són responsables del 80% de les emissions. En aquest sentit, el sol fet que la reunió del G-20 tingués el canvi climàtic com a primer punt de l'ordre del dia ja es pot considerar tot un èxit. Sigui com sigui, queden per endavant 10 dies de reunions, trobades, informes, negociacions, informacions, debats, i intents d'assolir uns compromisos per tancar un acord real i ambiciós que s'allunyi del Blablabla que denuncia la jove activista sueca també present a la Cimera i s'acosti més a l'acció urgent i necessària que requereix la situació d'emergència climàtica en que ens trobem.

“O optem per reduir les emissions ràpidament i a gran escala per mantenir l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C, o acceptem que la humanitat s’enfronta a un futur desolador en aquest planeta”, ha avisat Espinosa

Durant més de dues setmanes la comunitat internacional discutirà a la COP26 els principals reptes climàtic i s’espera que els governs de tot el món aclareixin els seus plans per reduir emissions. Tanmateix, les organitzacions ecologistes com la Xarxa d’Acció Climàtica són escèptiques sobre els avenços que es puguin fer. A més, critiquen la desigual participació que hi haurà, ja que les restriccions per la covid-19 i el difícil accés a les vacunes a la majoria del món han obstaculitzat la presència dels països pobres.

Organitzada pel Regne Unit juntament amb Itàlia, que ostenta la presidència del G-20 enguany, la COP26 se celebrarà a Glasgow entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre. Inicialment s’havia de fer el novembre del 2020, però finalment es va ajornar per la pandèmia.

Què s’ha de decidir?

D’entrada, no s’esperen grans acords a la COP26, més aviat concreció sobre com els països planegen reduir la contaminació. En la COP24 del 2015 tots van acordar que actuarien per mantenir l’escalfament global “molt per sota” dels 2° i que intentarien limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C per evitar una catàstrofe climàtica, tal com pronostiquen els científics. És l’anomenat Acord de París.

A part dels plans de cada estat per frenar l’escalfament global, a la COP26 també es parlarà de diners. Si bé els països rics com els europeus volen centrar les discussions a finançar la transició verda als països menys desenvolupats, aquests també reclamen ajudes en concepte de “reparació” pels danys causats. Occident és responsable de la majoria d’emissions en el passat, però és el tercer món el que, en general, pateix les pitjors conseqüències del canvi climàtic.

Els països desenvolupats es van comprometre a ajudar els més pobres als 100.000 milions de dòlars el 2020. Tanmateix, segons dades de l’OCDE el 2019 només s’havia arribat a 79.600 milions i no s’espera que els diners que falten arribin fins al 2023.

El president dels Estats Units, Joe Biden, va doblar la seva promesa de contribució: de 5.700 milions de dòlars a 11.400 milions de dòlars. Això sí, fins al 20204. També la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen va prometre 4.000 milions d’euros més en els pròxims set anys, però a Brussel·les estan molestos perquè consideren que Washington no paga suficient.

Per últim, hi ha una sèrie de negociacions més tècniques sobre les normes per aplicar l’Acord de París. Això ja es va fer durant la COP25 de Madrid, però van quedar pendents algunes carpetes com el funcionament dels mercats mundials de carboni i el rendiment de comptes dels països.

Amb l’Acord de París, 195 països van acordar presentar una contribució determinada a nivell nacional (CND) amb el seu objectiu de reducció de les emissions. L’últim Informe de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC, per les seves sigles en anglès) indica que no s’estan complint els objectius i que les emissions contaminants augmentaran un 16% el 2030 en comparació amb el 2010. Així, ens acostem a un escalfament global perillós de 2,7 °C a finals de segle que portarà a “un món desestabilitzat i un patiment interminable, avisen des de l’UNFCCC.

Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, per limitar l’augment de les temperatures a 1,5 °C cal reduir les emissions de CO2 un 45% el 2030 o un 25% per limitar l’escalfament a 2 °C.

Comparteix-me: