“O optem per reduir les emissions ràpidament i a gran escala per mantenir l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C, o acceptem que la humanitat s’enfronta a un futur desolador en aquest planeta”, ha avisat Espinosa
Durant més de dues setmanes la comunitat internacional discutirà a la COP26 els principals reptes climàtic i s’espera que els governs de tot el món aclareixin els seus plans per reduir emissions. Tanmateix, les organitzacions ecologistes com la Xarxa d’Acció Climàtica són escèptiques sobre els avenços que es puguin fer. A més, critiquen la desigual participació que hi haurà, ja que les restriccions per la covid-19 i el difícil accés a les vacunes a la majoria del món han obstaculitzat la presència dels països pobres.
Organitzada pel Regne Unit juntament amb Itàlia, que ostenta la presidència del G-20 enguany, la COP26 se celebrarà a Glasgow entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre. Inicialment s’havia de fer el novembre del 2020, però finalment es va ajornar per la pandèmia.
A part dels plans de cada estat per frenar l’escalfament global, a la COP26 també es parlarà de diners. Si bé els països rics com els europeus volen centrar les discussions a finançar la transició verda als països menys desenvolupats, aquests també reclamen ajudes en concepte de “reparació” pels danys causats. Occident és responsable de la majoria d’emissions en el passat, però és el tercer món el que, en general, pateix les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
Els països desenvolupats es van comprometre a ajudar els més pobres als 100.000 milions de dòlars el 2020. Tanmateix, segons dades de l’OCDE el 2019 només s’havia arribat a 79.600 milions i no s’espera que els diners que falten arribin fins al 2023.
El president dels Estats Units, Joe Biden, va doblar la seva promesa de contribució: de 5.700 milions de dòlars a 11.400 milions de dòlars. Això sí, fins al 20204. També la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen va prometre 4.000 milions d’euros més en els pròxims set anys, però a Brussel·les estan molestos perquè consideren que Washington no paga suficient.
Per últim, hi ha una sèrie de negociacions més tècniques sobre les normes per aplicar l’Acord de París. Això ja es va fer durant la COP25 de Madrid, però van quedar pendents algunes carpetes com el funcionament dels mercats mundials de carboni i el rendiment de comptes dels països.
Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, per limitar l’augment de les temperatures a 1,5 °C cal reduir les emissions de CO2 un 45% el 2030 o un 25% per limitar l’escalfament a 2 °C.
