L’anunci del president dels EEUU de ser a Copenhaguen als darrers dies de la Cimera i no al principi com havia anunciat inicialment, va fer retornar les esperances en una trobada que, després del no pronunciament americà a la Cimera de Barcelona, anava perdent força per moments. Unes esperances que al llarg de la primera setmana de la Cimera han anat pujant i baixant en funció de les xifres que s’han anat coneixent tant pel que fa als límit de graus que es posa a l’escalfament del planeta com sobre l’aportació dels països rics pel desenvolupament de tecnologies netes als països pobres. Finalment, la setmana s’ha tancat amb algunes concrecions. D’una banda, la limitació de l’augment de la temperatura mitjana del planeta a un grau i mig, i de l’altra el compromís de la Unió Europea d’aportar 7200 milions d’euros fins el 2012 a raó de 2400 milions/any, als països en vies de desenvolupament.

Limitació de l’augment de la temperatura mitjana
La limitació de l’augment de temperatura del planeta d’1’5 graus de mitjana significa un acord de mínims que trencaria el d’Aquila (Itàlia, juliol 2009) on els països del G-8 i les principals economies del món van acordar que no es permetria un escalfament del planeta de més de 2 graus. Per això, alguns països entre ells els estats insulars i els més amenaçats per l’augment del nivell de mar, encara tenen esperances que la xifra d’1’5 graus pugui encara augmentar.
En aquest context, i en un clima inusual d’hivern, l’Organització Meteorològica Mundial donava a conèixer també a Copenhaguen dades que revelen que la temperatura mitjana del planeta ha pujat gairebé mig grau en els últims anys i s’ha situat en prop de 14 graus i mig. Tanmateix, les dades posen de manifest que l’ actual dècada és la més càlida des que van començar els registres meteorològics l’any 1850 i que l’any 2009, tot i que encara no ha acabat, està resultant el cinquè any més calorós d’aquest segle i mig de mesures.

Aportacions de la UE als països en vies de desenvolupament
Després de l’estancament provocat per les posicions enfrontades dels EEUU i Xina en no reconèixer el govern americà la Xina com un país en vies de desenvolupament i, per tant, negar-se a transferir fons per a tecnologies netes al país asiàtic, el desbloqueig ha arribat d’Europa liderat per França i el Regne Unit que a la reunió de Brusel•les (10 i 11 desembre) s’han pronunciat sobre les seves aportacions (400 milions d’euros/any fisn el 2012) per provocar que la resta de països reaccionessin. I així ha estat, perquè han arrencat el compromís de la Unió Europea de reunir 7200 milions d’euros pel s propers 3 anys (2010-2012) a raó de 2400 milions/any. L’aportació d’Espanya serà de 375 milions d’euros a raó de 125 milions/any.
A més, els representants del Regne Unit i França, Gordon Brown i Nicolas Sarkozy també han llançat una crida a favor d’un compromís europeu de reducció del 30% en les emissions de gasos.
Finalment, la trobada de la UE ha expressat la voluntat d’incloure en l’acord de Copenhaguen un objectiu de reducció de la desforestació del 25%, en la línia del que reclamen les organitzacions ecologistes. Per finançar la mesura, França i el Regne Unit proposen que s’utilitzi una part dels fons que els països en desenvolupament rebin del finançament avançat.