La cimera de Katowice es tanca amb l’acord de garantir els Acords de París

La COP24 s'ha tancat, com ja era previsible i com ve passant a les darreres cimeres, amb un acord "in extremis" que garanteix el compliment dels Acords de París del 2015. De fet, la cimera s'ha tancat amb l'adopció de pautes que permetin desplegar l'Acord de París gairebe en la seva totalitat. Aquest era el punt clau de la Cimera de Katowice i s'ha aconseguit aprovar. Per això, tot i l'absència dels EEUU que ja es van retirar de l'Acord amb l'entrada de _Trum a la Casablanca, i el Brasil, l'organització de la Cimera a Polonia s'han permès dir que la COP24 ha acabat amb acord.

[foto] 
Les paraules “Hi ha acord!” han despertat l’eufòria a la cimera de Katowice després de 13 dies de negociacions, en que els 197 paisos presents (amb les absències destacades dels EEUU i Brasil) han aconseguit tancar un regament o llibre d’instruccions que ha de permetre el compliment i l’aplicació de l’Acord de París durant els propers 10 anys (2020-2030).

Segons els experts, però, el reglament aprovat a Katowice encara és insuficient per aconseguir contenir l’augment de temperatura global del planeta per sota de l’1’5º, un límit considerat perillos per la comunitat científica.

El grup d’experts sobre el Canvi Climàtic que assessora l’ONU (IPCC) alertava en el seu darrer informe, presentat el passat mes d’octubre, de canvis irreversibles pel clima si la temperatura mitjana global augmenta més d’1,5°C. Per això, el grup de científics demanava limitar l’escalfament global a 1,5°C, en comptes de 2°C, com està actualment previst, i avisa que caldran canvis ràpids, de gran abast i sense precedents en la política climàtica. Aquest informe és l’aportació científica que els governs tenen sobre la taula durant la conferència internacional que s’està celebrant a Katowice des de diumenge i en la que s’ha de revisar, ratificar i reescriure l’Acord de París sobre el canvi climàtic.
En aquest estudi científic es detallen una sèrie d’impactes mediambientals que es podrien evitar limitant l’escalfament global a 1,5°C. Segons els experts, amb aquest nou límit, el 2100 l’augment del nivell del mar mundial seria 10 cm inferior i els esculls de coral es reduirien en un 70-90% i no gairebé al 100%, com sí que passaria si la temperatura pugés dos graus. “L’escalfament de 1,5°C o superior augmenta el risc associat a canvis duradors o irreversibles, com per exemple la pèrdua d’alguns ecosistemes”, ha avisat Hans-Otto Pörtner, membre del grup de treball de l’IPCC. Per no sobrepassar aquest llindar els científics exigeixen “accelerar” les accions per aturar el canvi climàtic. En aquest sentit, creuen que les emissions netes mundials de diòxid de carboni (CO2) s’haurien de reduir al 45% el 2030 i arribar a “zero” cap al 2050.

Acord de París
L’Acord de París, signat el desembre del 2015, inclou l’objectiu de mantenir l’augment de temperatura mitjana global per sota dels 2º°C respecte als nivells preindustrials i continuar els esforços per limitar el seu augment per sobre els 1,5 ° C. Actualment la Unió Europea està revisant les seves normatives mediambientals per assolir els compromisos climàtics pactats a París.


Para evitar un cambio climático peligroso, el Acuerdo establece un plan de acción mundial que pone el límite del calentamiento global muy por debajo de 2 ºC.


El Acuerdo de París tiende un puente entre las políticas actuales y la neutralidad climática que debe existir a finales del siglo.

Mitigación: reducir las emisiones

Los Gobiernos acordaron:

  • el objetivo a largo plazo de mantener el aumento de la temperatura media mundial muy por debajo de 2 °C sobre los niveles preindustriales
  • limitar el aumento a 1,5 °C, lo que reducirá considerablemente los riesgos y el impacto del cambio climático
  • que las emisiones globales alcancen su nivel máximo cuanto antes, si bien reconocen que en los países en desarrollo el proceso será más largo
  • aplicar después rápidas reducciones basadas en los mejores criterios científicos disponibles.

Antes y durante la conferencia de París, los países presentaron sus planes generales nacionales de acción contra el cambio climático (CPDN). Aunque los planes no bastarán para mantener el calentamiento global por debajo de 2 °C, el Acuerdo señala el camino para llegar a esa meta.

Transparencia y balance global

Los Gobiernos acordaron:

  • reunirse cada cinco años para fijar objetivos más ambiciosos basándose en criterios científicos
  • informar a los demás Gobiernos y a la ciudadanía sobre sus avances
  • evaluar los avances hacia el objetivo a largo plazo mediante un sólido mecanismo de transparencia y rendición de cuentas.

Adaptación

Los Gobiernos acordaron:

  • reforzar la capacidad de las sociedades a la hora de afrontar las consecuencias del cambio climático
  • ofrecer a los países en desarrollo una ayuda internacional a la adaptación mejor y más permanente.

Daños y perjuicios

Además, el Acuerdo:

  • reconoce la importancia de evitar, reducir al mínimo y atender a los daños y perjuicios debidos a los efectos adversos del cambio climático
  • admite la necesidad de cooperar y mejorar la comprensión, actuación y apoyo en diferentes campos: sistemas de alerta temprana, preparación para emergencias y seguro contra los riesgos.

Papel de las ciudades, las regiones y las administraciones locales

En la lucha contra el cambio climático, el Acuerdo reconoce la importancia de las partes interesadas no signatarias: las ciudades y otras administraciones subnacionales, la sociedad civil, el sector privado, etc.

Les invita a:

  • intensificar sus esfuerzos y medidas de apoyo para reducir las emisiones
  • aumentar la resistencia y reducir la vulnerabilidad a los efectos adversos del cambio climático
  • mantener e impulsar la cooperación regional e internacional

Apoyo

  • La UE y los demás países desarrollados seguirán apoyando la acción por el clima a fin de reducir las emisiones y aumentar la resistencia a las consecuencias del cambio climático en los países en desarrollo.
  • Se anima a los demás países a brindar o seguir brindando voluntariamente ese apoyo.
  • Los países desarrollados quieren mantener el actual objetivo colectivo de movilizar 100.000 millones de dólares estadounidenses al año en 2020 y ampliar esta medida hasta 2025. Para después de ese periodo, se establecerá un nuevo objetivo aún más ambicioso.

Papel de la UE

La UE viene estando en vanguardia de los esfuerzos internacionales por alcanzar un acuerdo global sobre el clima.

Dada la limitada participación en el Protocolo de Kioto y ante la falta de acuerdo en la cumbre de 2009 en Copenhague, la UE formó una amplia y ambiciosa coalición de países desarrollados y en desarrollo, que prefiguró el buen resultado de la Conferencia de París.

  • El Acuerdo quedó abierto a la firma durante un año el 22 de abril de 2016.
  • Para entrar en vigor, al menos 55 países que representasen al menos el 55% de las emisiones mundiales debían depositar sus instrumentos de ratificación.
  • El 5 de octubre, la UE ratificó formalmente el acuerdo de París, lo que permitió que entrara en vigor el 4 de noviembre de 2016.
Comparteix-me:

El biòleg Carlos M. Herrera, guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...
Fotografia de Carlos Herrera

Nou disseny del portal monSOStenible. Estem treballant en el redisseny tant del format extern com de l’estructura interna i organitzativa del portal

Després de gairebé 14 anys de la presentació pública d’aquest portal, monSOStenible, i d’uns 15 anys de feina sense interrupció, estem treballant en el redisseny tant del portal com de...

BioCultura celebra fins aquest diumenge la 30a edició de la fira a Barcelona

El Palau Sant Jordi de Barcelona acull des d'aquest dijous i fins diumenge la 30a edició de la fira BioCultura, una gran mostra de productes ecològics i consum responsable. ....