El creixement desmesurat de la cabana de porcs senglars per manca de predadors origina problemes de seguretat i pèrdues econòmiques a les explotacions agràries
La densitat dels senglars a Catalunya s’ha convertit en una problemàtica. En algunes zones de Catalunya poden arribar a comptabilitzar-se uns 10 senglars per hectàrea
El Departament d’Agricultura ha posat en funcionament mesures de control poblacional per evitar la proliferació de porcs senglars a Catalunya que inclouen l’ampliació de la temporada i els dies hàbils de caça, la creació del INDEXA, un procediment d’autoritzacions excepcionals en cas de danys a l’agricultura o l’actuació continuada dels Cos d’Agents Rurals, en cas de perill a les zones de seguretat o en els espais protegits.
Durant la darrera temporada de caça 2011-2012, s’ha superat la xifra dels 32.000 senglars/any capturats a Catalunya. L’augment de captures de la temporada passada en relació a les anteriors es deu sobretot a una sèrie de mesures que ha posat en funcionament el Departament d’Agricultura per evitar la proliferació de la població de porcs senglars. La densitat de senglars a Catalunya s’ha convertit en una problemàtica principalment per l’activitat agrícola però també genera problemes de seguretat i accidents de trànsit .
El Departament d’Agricultura ha constatat que la majoria d’ajuntaments han demanat autoritzacions excepcionals per poder fer control poblacional de porc senglar en el seu municipi, dins de les zones de seguretat.
Durant la temporada 2011-2012 s’ha incrementat en un 9,91% el nombre de captures respecte la temporada 2010-2011 on es van capturar 29.696 porcs senglars
A aquestes dades s’hauria d’afegir l’acció continuada del Cos d’Agents Rurals que ha permès disminuir el problema de la presència de porc senglar; especialment en les zones de seguretat (urbanes i semi urbanes) i, també, en els espais naturals protegits.
El Cos d’Agents Rurals s’ocupen de reduir les poblacions de senglars més humanitzades, i per tant, més conflictives com són els casos de Barcelona, Lleida capital, zones del Pallars o el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà entre d’altres.
Les actuacions realitzades pel CAR durant el 2012 han permès reduir el nombre de porcs senglars en 489 exemplars, dels quals 157 a Lleida, 195 a Girona, 15 a Terres de l’Ebre i 112 a Barcelona.
Mesures i accions cinegètiques adoptades pel Departament per tal d’evitar la proliferació de les poblacions de porc senglar a Catalunya
1. Ampliació la temporada de caça del porc senglar.
Darrerament, a cada temporada de caça s’ha anat ampliant el període i dies hàbils de cacera del porc senglar. El període hàbil de cacera surt publicat anualment en la Resolució anual de caça. Actualment està vigent la “Resolució AAM/748/2012, de 20 d’abril, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2012-2013 en tot el territori de Catalunya (DOGC núm. 6116 de 26.4.2012)”. Des de la temporada passada, es va allargar concretament la cacera del porc senglar a les comarques de Girona i a les de Lleida.
En l’esmentada Resolució, en el seu article 4.1 cita el període general de cacera del porc senglar a Catalunya, que va del 2 de setembre de 2012 al 24 de febrer de 2013. En l’article 6 parla de “Previsions específiques de caràcter territorial per a la caça menor i major”: A les comarques de Girona es va allargar també des del primer diumenge de juliol de 2012 fins al 10 de març de 2013. Durant els mesos de juliol i agost, com a novetat de la passada temporada, es pot caçar el porc senglar quan aquest produeixi danys a l’agricultura. A les comarques de Lleida es va allargar també la temporada fins al març (comprèn des del 2 de setembre de 2012 fins al 31 de març de 2013).
2. Dies hàbils de caça del porc senglar.
Des de fa 5 temporades de caça, amb la Resolució anual de caça, s’ha ampliat la cacera del porc senglar a tots els dies de la setmana, dins del període hàbil i en els terrenys cinegètics de règim especial.
3. Incrementar les autoritzacions excepcionals de caça del porc senglar per danys a l’agricultura.
S’ha creat un nou procediment anomenat INDEXA per a la tramitació d’autoritzacions excepcionals per combatre els danys a l’agricultura causats per fauna cinegètica (principalment pel porc senglar) en època de veda (quan no es pot caçar), tal com preveu l’apartat 10 de l’esmentada Resolució anual de caça.
Per altra banda també es posarà en marxa aquest procediment per a tramitar autoritzacions excepcionals fora de l’època de veda. D’aquesta manera, es vol reduir al màxim el temps entre l’aparició dels danys i la captura dels animals que els han causat, per minimitzar l’afectació als béns.
L’afectació dels porcs senglars als cultius a Catalunya
* Els porcs senglars han esdevingut un problema en totes aquelles zones on hi ha una superfície important de boscos, fins al punt que per a poder desenvolupar-hi l’activitat agrícola és pràcticament impossible fer-ho sense algun tipus de protecció específica. Els darrers anys, fins i tot en zones sense boscos ha augmentat força la presència d’aquests animals.
* El blat de moro és un dels cultius més afectats a Catalunya pels porcs senglars. La reducció de collita que hi provoquen és deguda no tan sols al trencament de plantes per menjar-se’n el gra, sinó també al fet que per a fer-se el jaç creen grans rodals de plantes trencades o ajagudes. Això no ho fan a les plantes de blat de moro del perímetre del camp, sinó a dins, de manera que sovint el mal no és visible fins al moment de la recol·lecció. D’altra banda, en blat de moro també hi provoquen danys just després de la sembra, perquè van seguint la línia de sembra i desenterren les llavors per a menjar-se-les; en alguns casos s’ha hagut de resembrar tota la parcel·la. A les comarques gironines algunes finques de blat de moro s’han tancat amb mallat metàl·lic per evitar l’entrada dels senglars. En zones de muntanya com el Solsonès i l’Alt Urgell els danys són molt importants, fins al punt que en algunes finques de cultius extensius, com el blat de moro, el pagès ha optat per envoltar-les de tanca amb mallat metàl·lic, cosa que representa una despesa elevada.
* En cereal d’hivern com el blat i l’ordi el dany no és tan greu com en blat de moro, però poden arribar a produir l’aixafament de grans rodals del cultiu. En canvi, en alfals l’acció dels senglars normalment no sol ser rellevant.
* Pel que fa al cultiu de tòfona, no hi provoquen danys mentre les alzines inoculades amb tòfona són joves i no s’entra en producció, però a partir del 8è any de la plantació, quan s’inicia la producció de tòfona, cal haver instal·lat una tanca a la parcel·la perquè els danys per senglars serien importantíssims. Tots els productors de tòfones tenen assumit que han de realitzar aquesta despesa. Els senglars senten predilecció per les tòfones, fins al punt que molta gent atribueix la davallada de la tòfona silvestre, que pràcticament ha desaparegut de moltes zones, al gran augment de la població de senglars els darrers anys.
* En finques hortícoles properes a zones boscoses els danys són rellevants, com per exemple a la Vall d’Àger i a la zona de les Avellanes.
* A les Terres de l’Ebre la incidència dels porcs senglars és menor que a la resta del país, tot i que en olivera els danys poden ser rellevants a les zones més properes als Ports de Tortosa-Beseit. També a la zona de Rasquera els danys són rellevants.
* Quant a la vinya, els danys són generalitzats a tot Catalunya, i especialment importants a la Conca de Barberà, a l’Anoia, a l’Alt Penedès i al Baix Penedès. I, dins d’aquestes comarques, les vinyes més properes a zones boscoses en són les més afectades. Els viticultors es queixen que, a part del raïm que es mengen, en fan malbé molt. A banda, també produeixen danys a les plantacions recent instal·lades, ja que arrenquen els plançons.
* Respecte a la fruita seca, en ametller acostumen a trencar les branques més baixes per a menjar-se’n les ametlles. Mengen també nous i avellanes.
* En zones de reg per degoteig, com per exemple olivera i ametller amb reg de recolzament, si les parcel·les estan envoltades de bosc i limítrofes a zones de secà els danys són constants. Els senglar hi arrenquen els degoters, de vegades amb freqüència diària, amb la consegüent pèrdua de pressió a la instal·lació de reg i el mal funcionament del sistema. En un dia poden arrencar 50-60 degoters. Això comporta una feina diària d’arranjament de la instal·lació (2-3 h de treball).
* Els danys en finques de reg envoltades d’altres finques també de reg no són tan greus, atès que l’acció dels senglars es reparteix entre més finques. Sovint, en parcel·les amb degoters, aprofiten la zona humida que s’està regant al voltant de l’arbre per a desparasitar-se rebolcant-se, i acaben produint un sot o clot que perjudica el plançó i sovint el mata.
* En general, tots els plançons poden veure’s afectats pels senglars, que hi graten el terra i rasquen l’escorça, etc.. En zones de reg, durant el període en què no es rega els senglars belluguen les mànegues de polietilè o ramals de reg, furgant-hi i mossegant-les per treure’n la poca aigua que hi queda a dins.
* A les zones de producció de patata d’alta qualitat al Solsonès els camps s’han de protegir amb doble filat elèctric, que molts cops no és suficient per impedir l’accés dels senglars.
* En prats de dall en algunes zones pirinenques, com ara la Vall Fosca, al Pallars Jussà, els senglar aixequen grans rodals del prat per a alimentar-se, deixant-lo molt malmès. Això obliga el pagès a comprar farratge perquè disminueix la producció del seu camp. D’altra banda, a part del que es menja el senglar, minva la producció aprofitable perquè la maquinària de sega no pot treballar bé: el terreny queda tan remogut que s’embussa la màquina segadora. Cal entrar amb maquinària per a refer el camp.
* En producció agrària ecològica, on no és permès d’emprar fertilitzants de síntesi química, la fertilització es basa en l’ús de fems i altres materials similars. L’olor d’aquests fertilitzants sembla que atreu els senglars i n’augmenta els danys.
