La Fundació Espigoladors ha organitzat sis espigolades simultànies a diferents localitzacions del territori català, per tal d’impulsar i visibilitzar aquesta activitat. Enguany, s’han realitzat al Parc Agrari del Baix Llobregat, al Vallès, a Vilafranca del Penedès, a les Terres de Lleida, al Camp de Tarragona i, per primera vegada, a l’Alt Empordà. L’activitat ha comptat amb la participació de 132 persones voluntàries.
En total s’han recollit 12.128 kg de fruita i verdura: tomàquets, enciams, melons, síndries, pomes i carbasses que havien quedat sense sortida comercial per diversos motius: criteris estètics, molts d’ells conseqüència de les altes temperatures, finals de cultiu on el preu de recol·lecció era superior al de venda, entre d’altres. Quilos i quilos d’aliments que s’han destinat a entitats socials del territori que treballen per donar accés a una alimentació saludable i sostenible a col·lectius en situació de vulnerabilitat: Banc d’Aliments de Girona, Rebost Solidari de Vilafranca, Fundació Social Àurea, Menjador Social Jericó de Lleida, Xarxa d’Ajuda Mutua Alimentària, Programa de Garantia Alimentària de l’Ajuntament de Reus, Caritas Sant Pere de Cambrils, Caritas Riudoms, Taller Baix Camp, Menjador Social El Roser, Casa Misericòrdia…
La 4a edició de la Marató #joespigolo per l’aprofitament alimentari està impulsada per la Fundació Espigoladors amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
Una jornada per denunciar les dimensions i l’impacte ambiental de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Enguany l’entitat ha incrementat el nombre d’espigolades simultànies impulsades, fet que mostra les dimensions reals de les pèrdues alimentàries als camps de la pagesia del nostre territori.
Aquest 2024 ha estat marcat per grans mobilitzacions protagonitzades per la pagesia d’arreu del territori que veuen com el seu sector, lamentablement, s’enfronta cada vegada més a la precarització i la imminent desaparició. L’espigolament, és una eina que permet conèixer de prop les lluites diàries i el compromís amb la terra dels productors i productores. Les pèrdues alimentàries són tant sols un exemple de les dificultats que han d’enfrontar i dels abusos que la cadena alimentària exerceix sobre el sector. Cal garantir uns preus justos que preservin la supervivència de la pagesia i dignifiquin el sector.
Amb aquesta acció la Fundació Espigoladors també vol reivindicar la necessitat d’impulsar canvis estructurals per garantir una alimentació saludable per a tothom i la sostenibilitat de les pràctiques agràries.
L’entitat, també, ha recollit l’impacte ambiental de l’acció, per poder conscienciar sobre les conseqüències de les pèrdues i el malbaratament alimentari sobre el medi ambient i fer palesos tots els recursos que es destinen a la producció d’aquests aliments: s’estima que amb la recuperació d’aquests quilos de fruites i verdures s’han estalviat 5.604.660 L d’aigua que corresponen a 97.327 dutxes i s’ha evitat l’emissió a l’atmosfera de 5.882 kg de CO2, l’equivalent a 35.306 km en cotxe.
En el context actual de crisi climàtica i en el marc del Dia Internacional de Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari (29 de setembre),, l’entitat ha volgut remarcar amb aquesta acció la necessitat de transitar cap a sistemes alimentaris més sostenibles i posar al centre del debat com aquesta problemàtica està estretament lligada amb la crisi climàtica planetària. El 8% dels gasos d’efecte hivernacle provenen del malbaratament alimentari, segons l’estudi “Food Wastage Footprint” (FAO, 2013). Reduir el 8% dels gasos d’efecte hivernacle mantindria l’escalfament global per sota dels 2 graus -tal com es demana a l’Acord de París- segons un informe del 2020 de l’ONG Drawdown Project.
En el seu conjunt, la campanya “Aprofitem els aliments” evita el malbaratament de 18,6 tones de productes alimentaris a Catalunya
La campanya de sensibilització i conscienciació “Aprofitem els aliments”, que ha impulsat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha permès recuperar un total de 18,6 tones de menjar per mitjà de les diverses activitats organitzades per evitar-ne el malbaratament. Aquests aliments, segons la Calculadora del Valor dels Aliments de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació), suposen un estalvi d’11,974.222,7 litres d’aigua i de 9.045,25 kg de CO2.