Joan Oró i l’orígen de la vida, en una exposició al MNACTEC que enguany celebra els seus 40 anys

Amb motiu de la celebració de l'Any Joan Oró, el 2023, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que enguany compleix 40 anys, acull fins el 9 de juny a Terrassa l'exposició "Joan Oró. A la cerca de l'origen de la vida" que presenta la vida i la trajectòria professional del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004),considerat un dels científics més importants del segle XX pels seus estudis sobre l'origen de la vida a la Terra i la cerca de vida en altres planetes. Es tracta de l'exposició més destacada que s'ha dedicat mai a Joan Oró i s'hi presenta una gran quantitat de documentació relativa a tota la seva vida, tant professional com personal. Inclou panells explicatius, objectes diversos (llibres de joventut, blocs de notes, instruments de laboratori, cartes oficials, meteorits, etc.) i píndoles audiovisuals en què experts en l'àmbit científic expliquen la importància del treball i dels descobriments de Joan Oró. Tanmateix, la mostra inclou tres audiovisuals i dos jocs interactius, L'exposició ha estat produïda per la Fundació Joan Oró amb motiu de l'Any Joan Oró, que el 2023 ha commemorat el centenari del naixement del científic lleidatà més internacional

 [foto]
A la mostra es poden visionar tres audiovisuals: la diversitat de la vida a la Terra; entrevistes televisives que es van fer a Joan Oró, i el testimoni de joves professionals (enginyers, físics, biòlegs) que expliquen fets inspiradors que els van impulsar a treballar en els àmbits de la ciència i tecnologia. L’exposició presenta també dos jocs interactius, el primer sobre l’ADN i el segon amb preguntes sobre Joan Oró plantejades com un repàs dels continguts de l’exposició

Des de ben petit, Oró es feia preguntes fonamentals sobre la vida i l’intent de donar-hi resposta el van dur a fer el salt als Estats Units, on va assolir la seva fita més valuosa amb la síntesi de l’adenina. Aquesta descoberta el va convertir en un científic de renom mundial, i va col·laborar amb la NASA en els programes espacials més importants del segle XX. La mostra també fa incidència en el seu llegat com a promotor de sistemes d’investigació i innovació que han ajudat a desenvolupar la ciència a Catalunya.

Comparteix-me:

Les plantes d’arrels profundes, claus per prevenir la desertificació, en risc pel canvi climàtic i la sobreexplotació dels aqüífers

En el Dia Mundial del Sòl, el CREAF recorda que la desaparició de les plantes d’arrels profundes posa en perill la resiliència dels territoris més àrids, entre les que hi...

Els pressupostos de carboni de Catalunya preveuen reduir el 31% les emissions contaminants abans del 2030

El Ple del Parlament ha debatut aquest dimecres els primers pressupostos de carboni lliurats pel Govern, en compliment de la Llei del canvi climàtic, que estableixen que el conjunt dels...

Un manifest científic reclama mesures urgents per protegir els boscos submarins

Científics d’arreu del món reclamen una acció urgent per protegir, restaurar i gestionar de manera sostenible un dels ecosistemes oceànics menys coneguts i, tanmateix, més importants del planeta: els boscos...