Joan Oró i l’orígen de la vida, en una exposició al MNACTEC que enguany celebra els seus 40 anys

Amb motiu de la celebració de l'Any Joan Oró, el 2023, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que enguany compleix 40 anys, acull fins el 9 de juny a Terrassa l'exposició "Joan Oró. A la cerca de l'origen de la vida" que presenta la vida i la trajectòria professional del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004),considerat un dels científics més importants del segle XX pels seus estudis sobre l'origen de la vida a la Terra i la cerca de vida en altres planetes. Es tracta de l'exposició més destacada que s'ha dedicat mai a Joan Oró i s'hi presenta una gran quantitat de documentació relativa a tota la seva vida, tant professional com personal. Inclou panells explicatius, objectes diversos (llibres de joventut, blocs de notes, instruments de laboratori, cartes oficials, meteorits, etc.) i píndoles audiovisuals en què experts en l'àmbit científic expliquen la importància del treball i dels descobriments de Joan Oró. Tanmateix, la mostra inclou tres audiovisuals i dos jocs interactius, L'exposició ha estat produïda per la Fundació Joan Oró amb motiu de l'Any Joan Oró, que el 2023 ha commemorat el centenari del naixement del científic lleidatà més internacional

 [foto]
A la mostra es poden visionar tres audiovisuals: la diversitat de la vida a la Terra; entrevistes televisives que es van fer a Joan Oró, i el testimoni de joves professionals (enginyers, físics, biòlegs) que expliquen fets inspiradors que els van impulsar a treballar en els àmbits de la ciència i tecnologia. L’exposició presenta també dos jocs interactius, el primer sobre l’ADN i el segon amb preguntes sobre Joan Oró plantejades com un repàs dels continguts de l’exposició

Des de ben petit, Oró es feia preguntes fonamentals sobre la vida i l’intent de donar-hi resposta el van dur a fer el salt als Estats Units, on va assolir la seva fita més valuosa amb la síntesi de l’adenina. Aquesta descoberta el va convertir en un científic de renom mundial, i va col·laborar amb la NASA en els programes espacials més importants del segle XX. La mostra també fa incidència en el seu llegat com a promotor de sistemes d’investigació i innovació que han ajudat a desenvolupar la ciència a Catalunya.

Comparteix-me:

Invasió de la serp Colobra de ferradura a Eivissa

És una serp invasora que ja ocupa el 90% d'Eivissa i pot nedar fins als illots amenaça amb extingir la sargantana de les Pitiüses. L’espècie va arribar a l’illa fa...

Espais Naturals Protegits a Catalunya: xarxa extensa però amb mancances per a una gestió efectiva

En el Dia Europeu dels Parcs, que commemora la declaració dels primers parcs nacionals europeus a Suècia el 24 de maig, us oferim un reportatge sobre la situació dels Espais...

Es regula l’aprofitament forestal del llentiscle i del bruc per garantir-ne la sostenibilitat a Catalunya

La regulació ha de permetre ordenar una activitat amb impacte creixent al territori, protegir les propietats forestals i les persones que treballen legalment al sector...