Joan Oró i l’orígen de la vida, en una exposició al MNACTEC que enguany celebra els seus 40 anys

Amb motiu de la celebració de l'Any Joan Oró, el 2023, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que enguany compleix 40 anys, acull fins el 9 de juny a Terrassa l'exposició "Joan Oró. A la cerca de l'origen de la vida" que presenta la vida i la trajectòria professional del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004),considerat un dels científics més importants del segle XX pels seus estudis sobre l'origen de la vida a la Terra i la cerca de vida en altres planetes. Es tracta de l'exposició més destacada que s'ha dedicat mai a Joan Oró i s'hi presenta una gran quantitat de documentació relativa a tota la seva vida, tant professional com personal. Inclou panells explicatius, objectes diversos (llibres de joventut, blocs de notes, instruments de laboratori, cartes oficials, meteorits, etc.) i píndoles audiovisuals en què experts en l'àmbit científic expliquen la importància del treball i dels descobriments de Joan Oró. Tanmateix, la mostra inclou tres audiovisuals i dos jocs interactius, L'exposició ha estat produïda per la Fundació Joan Oró amb motiu de l'Any Joan Oró, que el 2023 ha commemorat el centenari del naixement del científic lleidatà més internacional

 [foto]
A la mostra es poden visionar tres audiovisuals: la diversitat de la vida a la Terra; entrevistes televisives que es van fer a Joan Oró, i el testimoni de joves professionals (enginyers, físics, biòlegs) que expliquen fets inspiradors que els van impulsar a treballar en els àmbits de la ciència i tecnologia. L’exposició presenta també dos jocs interactius, el primer sobre l’ADN i el segon amb preguntes sobre Joan Oró plantejades com un repàs dels continguts de l’exposició

Des de ben petit, Oró es feia preguntes fonamentals sobre la vida i l’intent de donar-hi resposta el van dur a fer el salt als Estats Units, on va assolir la seva fita més valuosa amb la síntesi de l’adenina. Aquesta descoberta el va convertir en un científic de renom mundial, i va col·laborar amb la NASA en els programes espacials més importants del segle XX. La mostra també fa incidència en el seu llegat com a promotor de sistemes d’investigació i innovació que han ajudat a desenvolupar la ciència a Catalunya.

Comparteix-me:

S’aproven els ajuts per retirar amiant de cobertes malmeses per les últimes pedregades

El Meteocat ha emès dos informes per indicar les comarques afectades: el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Urgell...

Revolta pagesa retira els tractors de Barcelona i acaba amb les mobilitzacions, però la lluita continua

Representants de Revolta Pagesa han donat per acabada la protesta a Barcelona aquest dissabte a primera hora de la tarda després de més de 24 hores de concedntracions i manifestacions...

Es desenvolupa un biofertilitzant enriquit amb seleni amb els residus del gra de la cervesa

La Univesitat Autònoma de Barcelona (UAB) coordina BrewSelBar, el projecte que té l'objectiu de millorar els cultius, afavorir una agricultura més sostenible i avançar cap a una bioeconomia circular...