L’any 2022 ha resultat extremament càlid arreu de Catalunya després de ser-ho també la majoria dels seus mesos. Només gener, març, abril i setembre van ser normals o freds en algunes zones. L’any 2022 ha estat també un any sec de forma molt generalitzada,sobretot al litoral i prelitoral Central, i als extrems nord i sud del litoral. Només a punts del Tarragonès i del Pirineu més occidental es pot considerar normal, i fins i tot plujós al massís del Port. En conjunt, l’any 2022 a Catalunya és el més sec dels 109 anys d’història de l’Observatori Fabra, així com a punts del Bages, Osona i Moianès, amb sèries de 73 anys 

La temperatura mitjana anual del 2022 a Catalunya  ha estat força més alta que la dels anys precedents de manera general i supera el llindar dels 18 °C al litoral i prelitoral del terç Sud i també al litoral Central. Fins i tot s’han assolit els 19 °C a la ciutat de Barcelona, on s’hi suma l’efecte de l’illa de calor urbana. Les zones de més altitud de Catalunya, i per tant les més fredes, per sobre dels 2.500 metres, han tingut una temperatura mitjana anual superior als 3,5 °C. L’any presenta una anomalia respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 superior a +1,4 °C a tot arreu, i a gran part del País queda entre els +2 °C i els +3 °C. Destaquen valors superiors als +2,5 °C en àrees de l’altiplà Central, el Montsec, diversos sectors del Pirineu, Prepirineu i Osona, i s’han assolit els +3 °C al voltant del Montseny. El valor màxim d’anomalia correspon a l’Observatori Fabra de Barcelona, amb +3,4 °C. 

Molts mesos molt càlids i amb onades de calor

En analitzar les sèries disponibles des de mitjans del s XX es constata que 2022 es posiciona com a any més càlid de manera general a tot Catalunya. Els anys que ocupen la segona posició en el rànquing depenen de la zona, i són 2020, 2019, 2018, 2015, 2014, 2011, 2006 i 2003. Els quatre anys més càlids des que hi ha registres s’han donat del 2015 fins ara.

En la següent figura s’il·lustra l’evolució de l’anomalia de temperatura anual per al conjunt de Catalunya (període 1950-2022), amb un valor encara provisional per a l’any 2022, però que indiscutiblement el posiciona com el més càlid de tots.

[foto]

Valors rècord, també a les sèries centenàries

La temperatura mitjana (TM) anual del 2022 no només ha resultat la més alta a totes les sèries històriques que ja disposen de 73 anys de dades, sinó que el valor assolit el 2022 és gairebé en tots els casos molt superior al que ocupa el segon lloc en el rànquing de la respectiva sèrie (més de 0,5 °C, o fins i tot més d’1 °C). Aquest increment és molt rellevant i s’observa de manera general a totes les sèries que disposen de més anys d’història, la qual cosa evidencia que el comportament extremament càlid del 2022 a Catalunya té caràcter generalitzat.

En analitzar els valors de la temperatura mitjana anual de l’any 2022 de les dues sèries centenàries disponibles a Catalunya, l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) i l’Observatori Fabra (Barcelonès), amb sèries de 114 i 109 anys respectivament, en resulta també el més càlid.

Un any també extremadament sec

La suma de precipitació anual també ha quedat en general curta respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990. Només a l’àrea del massís del Port (Baix Ebre) i a zones elevades de la Val d’Aran es pot considerar l’any com a plujós, on s’hi han recollit els màxims de l’any de Catalunya, amb més de 1.400 mm.En canvi, no s’ha arribat a assolir el llindar dels 250 mm anuals a punts esparsos del Segrià.

Només a poques i aïllades zones del país, al Tarragonès, Baix Berguedà, vessant sud del Montsec, zones pròximes al massís del Port, o zones elevades del Pallars es pot considerar l’any com normal. En general hi ha hagut dèficit d’aigua gairebé arreu i la precipitació del 2022 ha quedat de forma molt general per sota del 90% respecte de la mitjana climàtica. Una gran franja del litoral i prelitoral, així com àrees del Pirineu, Prepirineu i també de la depressió Centralhan quedat fins i tot per sota del 70%. El dèficit més gran, amb un percentatge inferior al 50%, ha tocat al Barcelonès, Garraf, Penedès, Vallès Oriental, punts d’Osona, i també a punts de litoral dels dos extrems, nord i sud, del Montsià i Alt Empordà.

L’any 2022 ha estat també rècord per ser el més sec en punts del Moianès, Osona i Bages que disposen de sèries de 73 anys. Ara bé, destaca el cas de l’Observatori Fabra (Barcelonès), on s’han recollit només 307,7 mm, valor encara inferior al del precedent 2021 i que situa el 2022 com l’any més sec d’aquesta sèrie centenària.

A d’altres punts arreu del territori, tot i que el 2022 no ha estat rècord, sí que ha estat dels anys més secs de les darreres dècades. També gairebé tots els mesos de l’any han estat secs, excepte el març que va ser plujósarreu o fins i tot molt plujós. També abril, juliol, agost i setembre van presentar àrees plujoses o molt plujoses, però de manera ben heterogènia .

Les zones que presenten major dèficit, amb totals anuals que no assoleix ni el 50% del valor climàtic de referència se situen a la zona Garraf-Alt Penedès, Baix Llobregat-Barcelonès, Osona-Vallès Oriental i també als dos extrems Nord i Sud del litoral com són Portbou i Illa de Buda.

Episodis més destacats de l’any

1. Neu i vent fort del 8 al 10 de gener, l’episodi més important al Pirineu axial en un 2022 amb nevades exigües. Es va acumular un màxim de 84 cm a Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran i 70 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà.
2. Fred, vent i neu del dia 1 al 4 d’abril, causats per una massa d’aire excepcionalment fred per l’època de l’any, que va provocar els dies d’abril més freds dels darrers 30 anys
3. Calorada insòlita del 21 al 22 de maig, quan es van enregistrar valors de temperatura excepcionalment alts per a un mes de maig: fins a 38,5 °C a Castellbisbal (Vallès Occidental) i Anglès (Selva).
4. Onada de calor primerenca del 12 al 18 de juny, amb un màxim entre els dies 15 i 18, en què es van arribar a superar els 40 °C a diversos sectors de l’interior.
5. Esclafit d’intensitat EF1 al nord del Segrià el dia 21 de juny de 2022.
6. Entre els dies 11 i 25 de juliol una onada de calor de les més persistents mesurades a Catalunya.
7. Calor excepcional durant la primera quinzena d’agost, quan hi va haver una gran persistència de valors per sobre dels habituals, tot i que sense rècords generalitzats.
8. Pedregada insòlita a l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i sobretot al Baix Empordà el 30 d’agost: una tempesta aïllada va provocar pedres de fins a 10 cm de diàmetre a la Bisbal d’Empordà
9. Fenòmens de temps violent associats a ventades fortes el dia 31 d’agost: esclafit a Vilafranca del Penedès i tornado a Sabadell i Barberà del Vallès.
10. Aiguats extremament abundants al Tarragonès el dia 23 de setembre, que van deixar un màxim de 160 mm a Tamarit i 130,5 mm a Tarragona – Complex Educatiu.
11. Temperatura excepcionalment elevada del 21 al 26 de desembre, entre 20 °C i 24 °C a les comarques del litoral i prelitoral.

La irradiació solar global ha estat al voltant de la mitjana

La irradiació solar global del 2022 ha tingut valors lleugerament inferiors a la mitjana dels darrers deu anys a la major part del territori, si bé ha estat una mica per sobre a amplis sectors del quadrant nord-est i del Pirineu i Prepirineu.

Al llarg de l’any, han destacat pels seus valors extrems el gener, amb anomalies positives molt marcades, i el març, amb valors excepcionalment baixos.

Els resultats observats a Catalunya estan en la mateixa línia que els publicats fins ara per Copernicus, el Programa d’Observació de la Terra de la Unió Europea, els quals afirmen que el darrer estiu ha estat el més càlid a Europa, i la darrera tardor la tercera més càlida des que hi ha registres.

Segons l’informe preliminar de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) publicat el passat novembre,,l’anomalia de la temperatura mitjana global planetària del 2022 s’estima que serà de 1,15 °C ± 0.13°C (respecte del període 1850-1900) i el més probable és que 2022 acabi situant-se entre el 5è o 6è any més càlid a nivell global.

És destacat que els vuit darrers anys són els més càlids a escala planetària.Els vuit anys més càlids s’han donat tots des del 2015, i els tres primers llocs de la classificació corresponen al 2016, 2019 i 2020. L’episodi d’El Niño excepcionalment intens que es va produir el 2016 va contribuir que es registressin temperatures mundials sense precedents.

El 2022, la temperatura mitjana mundial va superar en aproximadament 1,15 [d’1,02 a 1,27] °C els nivells preindustrials (1850-1900). Així, 2022 és el vuitè any consecutiu (2015-2022) en què les temperatures mundials anuals han superat en almenys 1 °C els nivells preindustrials, segons tots els conjunts de dades compilades per l’OMM. Els vuit anys més càlids dels quals es té constància són els compresos entre el 2015 i el 2022. A mesura que passa el temps, cada vegada és més probable que es superi, transitòriament, el límit d’1,5 °C establert en virtut de l’Acord de París. L’objectiu de l’Acord de París és mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial molt per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials i continuar els esforços per limitar aquest augment a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials. Per al decenni comprès entre el 2013 i el 2022, la temperatura mitjana mundial va ser al voltant d’1,14 °C [d’1,02 a 1,27] superior als nivells preindustrials (1850-1900), cosa que significa que s’està acostant al límit inferior de l?increment de la temperatura que l’Acord de París procura evitar.